En català es diu heroi. I en croat, junak. Així coneixeran a partir d’ara per les terres balcàniques a Dominik Livakovic. Un porter no gaire conegut pel públic futbolístic fins aquest 5 de desembre de 2022. Croàcia ha eliminat el meravellós Japó després d’un empat a un en els 120 minuts de partit, i d’una tanda de penals en la qual aquest junak n’ha aturat tres.
Tot té un final. I les històries romàntiques també. Malgrat ser romàntiques, poden tenir un desenllaç tràgic. I aquest ha estat el cas de la participació del Japó en aquest Mundial. El sushi mecànic ha sucumbit en la ronda de vuitens de final, contra Croàcia, la vigent subcampiona, i no podrà assolir la seva millor participació històrica. L’equip que ha meravellat el planeta amb dues victòries espectaculars s’ha acomiadat en una tanda de penals fatídica, amb el porter Livakovic com a heroi.
Han caigut de peu. Plantant cara. No li diguin Japó. Diguin-li el sushi mecànic. Aquest equip és imperial. La selecció del sol naixent ha lluitat fins al final en un nou partit molt treballat. Els samurais blaus són els estàndards d’un futbol diferent, que compta amb molts registres diferents.
Un primer temps amb moltes alternatives
És veritat que el seu registre més famós, fins ara, era el d’aguantar i acabar mossegant de forma inesperada. Així van vèncer Alemanya i Espanya, dues campiones del món, en la fase de grups. Aquest cop, contra els arlequinats, han marcat el seu primer gol en un primer temps en tot el campionat. Ha arribat, això sí, a les acaballes, quan faltaven cinc minuts. Abans d’això s’ha donat un primer acte molt i molt treballat.
Els de Hajime Moriyasu han començat la contesa amb un gran desplegament d’energia. I ha funcionat. Gràcies als carrilers, han tingut moltes arribades i algunes ocasions. Ito i Nagatomo volaven. Però no han pogut materialitzar, i això no podia ser etern. Als vint minuts, el cansament ha fet figa a les cames dels asiàtics. Croàcia ha passat a tenir la iniciativa… però no ha sabut fer mal.
Hi ha una conclusió molt òbvia: els balcànics han perdut moltes de les prestacions que tenien a Rússia 2018. Ja no hi és l’agressivitat ni l’alçada del davanter Mario Mandzukic, ni tampoc el joc directe i la precisió quirúrgica d’Ivan Rakitic. En aquest sentit, Luka Modric s’acaba i s’ha acabat sentint sol. No es pot multiplicar, no pot ser a tot arreu. En una de les poques jugades perilloses de Croàcia, el davanter centre Petkovic ha estat massa lent a l’hora de prendre una decisió, i ha perdut la capacitat de sorprendre. Era bufar i fer ampolles per al Japó.
Els nipons han passat quinze minuts tancats, i ha estat un temps que han aprofitat per descansar les cames. Perquè després d’un domini estèril croat, hi han tornat. Aquest cop, però, amb un joc basat més en el centre. Els migcampistes Endo i Morita han pres protagonisme, i el gran Kamada importància. De fet, el de l’Eintracht de Frankfurt, botxí del Barça la temporada passada, ha participat en el primer gol.
Gol de Maeda per avançar el Japó abans del descans
El Japó ho fa tot amb una intenció, i en el gol ha quedat clar. Ritsu Dōan ha tret un servei de cantonada en curt cap a Kamada, aquest ha prolongat per a Ito, i el de l’Stade de Rennes ha servit un maki cap a dins de l’àrea. Allà, el central Yoshida ha cedit per a Maeda, que simplement ha hagut de rematar.

Habitualment, el pas pels vestuaris era balsàmic per als orientals. Tanmateix, en aquesta ocasió han provat de la seva pròpia medicina. Han estat els croats els que han sortit més entonats. A més, aquest cop ho han fet amb encert. En la represa, Croàcia ha fet una jugada calcada a la del gol japonès, sense ser una pilota aturada, i Lovren ha posat una bona centrada que Ivan Perisic ha millorat. L’ha rematat com els deus! Cop de cap quasi des de fora de l’àrea per batre Gonda. Era inaturable. Quin jugador més infravalorat el croat, que ha tornat a aparèixer en un moment candent.
El gol ha carregat de moral els de Zlatko Dalic, ja que fins a aquell moment res els havia sortit. S’ho han cregut més, i s’han atrevit més, també gràcies als canvis del seleccionador en atac. A excepció d’un gran xut als trenta segons del segon temps i un llanci en el qual Tomiyasu ha estat excessivament generós, el Japó no ha freqüentat més l’àrea de Livakovic. La pilota vivia en l’altre camp. Modric s’ha intentat afegir a la festa dels golejadors, amb un xut al seu estil, quan per fi havia vorejat la seva zona preferida, la frontal de l’àrea. Però Gonda li ho ha negat amb una aturada espectacular.

I tot això, fins a arribar a la pròrroga. La primera d’aquesta Copa del Món. Era la definició del cartell del partit: el més igualat de la fase de vuitens. Un espectacle que ha continuat en la mitja hora suplementària. Gràcies als canvis extra que es poden fer i a l’ambició de tots dos conjunts, s’ha vist una pròrroga gens habitual: els dos equips han continuat buscant el gol.
Això ha quedat clar quan el seleccionador croat ha retirat Modric i Kovacic per dos interiors. Ha estat cridaner, perquè són dues de les seves estrelles. Ha tret talent però ha afegit frescor. No estava pensant pas en la tanda de penals. Tampoc els nipons, que han tingut una bona ocasió en una transició meteòrica de Mitoma, aturada, novament, per Livakovic.
No ha passat res més en la pròrroga, i per tant tocava la primera tanda de penals del torneig. Aquella part fatídica dels tornejos, en la qual es demostra qui té qualitat, però també qui té tremp, calma, i qui ha estudiat més. I aquí s’ha lluit el porter croat. Livakovic ha aturat ni més ni menys que tres penes màximes, tot segellant l’accés als quarts de final, també gràcies a les anotacions de Pasalic, Brozovic i, per últim, Vlasic. 3-1 final. De quatre llançaments japonesos, només Takuma Asano ha encertat.
No, no són una loteria. Les tandes de penals són una manera de desempatar eliminatòries, en les quals s’acaba imposant la qualitat individual. A l’Estadi Al-Janoub, el Japó ha plantat cara però Croàcia ha tret a col·lació la seva experiència. Així les coses, han tornat a guanyar una tanda de penals, després de les que es van endur contra Rússia i Dinamarca en l’última Copa del Món, i se citarà en la ronda dels millors vuit combinats o bé contra el Brasil, o bé contra Corea del Sud.