El setembre ja és aquí. Una sensació de full en blanc ens envaeix, amb llistes inacabables de propòsits i la pressió de ser la nostra millor versió. (Qui no s’ha sentit així?)
Però, mentre la nostra ment vola cap al futur o es queda ancorada en el passat, estem perdent l’autèntica oportunitat de trobar allò que realment busquem. Una clau simple, però radical, podria canviar-ho tot aquest curs.
Es tracta de la saviesa de Tal Ben-Shahar, psicòleg i filòsof reconegut. Ell ho té clar: «Per ser feliç, has d’eliminar dues coses. La por a un mal futur i el record d’un mal passat.» És un missatge directe i profund que arriba en un moment perfecte.
Ben-Shahar és una autoritat global en felicitat i psicologia positiva. La seva perspectiva trenca amb la idea que la felicitat és un estat d’eufòria constant. Per a ell, és una habilitat que podem entrenar diàriament.
La nostra ment, però, té una tendència sorprenent a autosabotejar-se. Constantment ens arrossega cap a errors passats o ens projecta en futurs que potser mai arribaran. Aquest cicle ens desconnecta del present, l’únic lloc on la vida real succeeix.
Deixa anar el futur, allibera el passat
El primer gran lladre del nostre benestar és la por al futur. No parlem només de grans preocupacions, sinó de preguntes quotidianes: Què passa si fracasso? Si no estic a l’altura? Si les coses no surten com espero? (Ens les hem fet mil vegades).
Aquests dubtes, que són totalment humans, activen un mecanisme d’anticipació. És útil de vegades, però sovint ens porta a un estat d’estrès i esgotament emocional. Vivim en una alerta constant per perills que, en molts casos, mai es materialitzaran.
«El patiment imaginari és tan esgotador com el real. Deixa de convertir hipòtesis en certeses.»
Alliberar-nos d’aquests pensaments no vol dir ignorar els problemes. Significa, simplement, deixar de donar per segur un perill abans que sigui real. Així evitem el doble patiment: el de la imaginació i, si s’escau, el de la realitat.
La segona barrera per a la felicitat és la nostra relació amb el passat. Tots hem viscut experiències doloroses o pres decisions equivocades. Ben-Shahar explica que, quan el record esdevé rumiació constant, deixa de ser una font d’aprenentatge. Es converteix en una autèntica presó emocional.
Repensar una vegada i una altra allò que ja va passar no canvia els esdeveniments. Tampoc repara les ferides. Però sí que ens impedeix superar-ho i avançar. La seva proposta és clara: mirar enrere amb honestedat, extreure les lliçons i seguir endavant. Sense culpa permanent.
La revolució del present
El setembre ens bombardeja amb nous propòsits: ser més productius, disciplinats, saludables. Ens plantegem canvis profunds i ens jutgem amb duresa si no complim les expectatives. Sense adonar-nos, planifiquem el nou començament amb la mirada al passat o un futur llunyà.
Però la nostra felicitat, diu Ben-Shahar, només requereix una revolució molt més simple: posar atenció al dia d’avui. A la conversa que estem tenint ara mateix. Al cafè del matí. Al projecte que tenim entre mans. (Sona alliberador, oi?).
Nombrosos estudis sobre benestar confirmen que la capacitat d’estar presents està directament relacionada amb més satisfacció vital i una millor salut emocional. No es tracta de renunciar als nostres somnis, sinó de situar cada cosa al seu lloc.
«El passat pot ser un mestre, però no una llar. El futur pot ser una inspiració, però no una obsessió», sentencia l’expert. Entre ambdós, existeix un espai on transcorre la vida real. I és en el present on s’amaga la felicitat que tant busquem.
Potser aquest nou curs no necessita una versió més perfecta de nosaltres. Potser només necessita una versió més tranquil·la. (I, sincerament, nosaltres també ho creiem).
