La nit de diumenge passat va ser especial per molts motius. Un Trofeu Joan Gamper sempre ho és. Però aquest, a més, esdevenia el gran inici d’una temporada del Futbol Club Barcelona molt il·lusionant. I a més a més, esdevenia el retorn de Dani Alves, mesos després del seu darrer partit al Camp Nou amb la samarreta blaugrana i d’haver-se acomiadat a través de les xarxes socials.
El brasiler es va acomiadar a finals de temporada del club després de conèixer que aquest no comptava amb ell. Per tant, es va posar a buscar un equip que li oferís un entorn competitiu, en el seu objectiu d’arribar en forma al Mundial de la tardor vinent, que és el darrer gran trofeu que manca al palmarès del futbolista més guanyador de la història.
Finalment, es va enrolar a les files del Pumas mexicà. Ja se sabia que aquest seria el rival blaugrana al Gamper. Per tant, el partit va cobrar encara més transcendència. En la prèvia, el brasiler va escriure una sentida carta al barcelonisme a través de les xarxes socials, en la qual va expressar, entre altres coses, que “no sé si s’han adonat, però la vida sempre em porta de tornada aquí, perquè els bons fills sempre tornen a casa per dir hola, mai per dir adeu. Acomiadar-me mai no va ser el meu punt fort, ja que no crec que ens puguem separar mai. Estem connectats per ànima i la sang que recull les meves venes gairebé no són vermelles, elles són blaugranes”.
A més, l’exjugador de Sevilla o Juventus va atendre els canals oficials del club per reconèixer que “mai deixaré de ser culer”, i que “el meu simple retorn aquí ja era el principi del meu comiat”. A més, amb un somriure, va assentir que “sempre que torno aquí plou, i és que la pluja porta coses bones”.
Després, durant el context del Gamper, Alves va rebre una condecoració del club. El Barça li va regalar una samarreta de la present temporada amb el seu nom i el número 431, que és la xifra de partits que ha jugat amb el Barça en les seves dues etapes (de 2008 a 2016 i durant 2022).
Les ovacions de l’afició i l’homenatge dels jugadors del Barça
Alves, a més, va rebre unes sonores ovacions per part dels espectadors i espectadores. Tant quan va sortir a la gespa com quan, en alguna ocasió, va apropar-se a un córner per fer un servei de cantonada. Ell va ser, amb diferència, el millor futbolista de tots els que van tenir minuts en el combinat mexicà. Va exercir com a interior i va ser important en les poques jugades ofensives que els blancs van aconseguir completar. Va demostrar que segueix en forma.
Com tots els jugadors que van ser de la partida, Alves va acabar sent substituït. I aquí es va endur la gran ovació de la nit. El Camp Nou es va aixecar per acomiadar una de les seves màximes llegendes, que en primera instància es va dirigir a la banqueta blaugrana per saludar a cada integrant d’aquesta.
Finalment, un cop acabat el partit i el torneig, van arribar les ofrenes. Per una banda, quan el capità culer, Sergio Busquets, va rebre el trofeu que acreditava el Barça com a guanyador, va cridar Alves per aixecar-lo tots dos junts. I, a continuació, Busquets i tots els seus companys van mantejar el brasiler, en tot moment feliç.
La reedició del Gamper de Ronaldinho
Va ser, doncs, una reedició del que va passar al Gamper de l’any 2010. En aquella edició, el Barça va convidar el Milan de Ronaldinho. Allò va ser el retorn d’un dels millors jugadors culers de la història, dos anys després del seu comiat. I es va produir la imatge icònica de Carles Puyol convidant el davanter a la foto de l’equip blaugrana amb el títol de campions, després de vèncer els italians a la tanda de penals.
