Joan Laporta i Estruch (Barcelona, 1962) és el candidat favorit per guanyar les eleccions a la presidència del Barça, segons indiquen les enquestes i les 10.257 signatures que va recollir per poder-se presentar als comicis. Malgrat que lamenta profundament les sis setmanes d’ajornament, l’advocat barceloní es manté fort i segur de les seves opcions. Amb un to greu, conscient de la situació delicada que viu l’entitat, però amb la paraula “optimisme” sempre present, Laporta defuig “victimismes i catastrofismes” i es mostra convençut de poder tornar el Barça a l’etapa daurada amb la qual el va deixar ara fa més de deu anys.
La campanya electoral s’està allargant molt més del previst. A hores d’ara ja ens tocaria tenir nou president. Està passant factura l’ajornament?
Jo ja estic mentalitzat. Quan van començar a dir que ajornarien les eleccions, vaig assumir que tindríem sis setmanes més de campanya, encara que pensi que és urgent que el Barça tingui un nou president i una nova junta directiva.
S’està perdent temps?
Hi ha temes que s’han d’abordar de forma urgent i altres pels quals arribem massa tard. La renovació de Messi, el mercat d’hivern, contractes que s’han de signar o renovar… Aquesta situació de desgovern no convé al Barça. Si la primera data ja era massa tard, imagina ara! Tot es podria haver fet abans de Nadal… Però jo vull fugir de victimismes i catastrofismes i ho farem tot.
No s’han ajornat les eleccions al Parlament però sí les del Barça…
Des de la nostra candidatura ja vèiem clarament que es podia anar a votar, adoptant totes les mesures necessàries i ampliant les seus. Amb les eleccions catalanes ha quedat demostrat que teníem raó. Hi ha hagut tantes coses que, per interessos en els quals no vull entrar, s’han fet com s’han fet, que l’únic que demano és que deixin clar que el dia 7 de març serà la data definitiva i es podrà anar a votar.
I per la seva candidatura concretament, ha estat positiu o negatiu? Ha tingut temps d’explicar millor el seu projecte?
El que era realment beneficiós per al Barça era votar el dia 24 de gener. Nosaltres ja ho teníem tot preparat i previst per explicar el nostre projecte durant els darrers dies de campanya, perquè només ens faltaven la presentació esportiva i la de l’Espai Barça. Sí que és veritat que ens ha servit per poder continuar treballant i esperem que el nostre missatge segueixi tenint la mateixa acceptabilitat que ha tingut fins ara.
Parlant d’acceptabilitat, la seva candidatura ha estat la que ha reunit més signatures i la que ha sortit com a clara guanyadora en les dues enquestes que s’han fet. Com es gestiona ser el favorit?
Visc de realitats, no visc d’enquestes. Clar que hi estic atent, però m’importen molt més les 10.257 signatures que sí que són reals. Malgrat tot, això correspon a una primera part de les eleccions i ara toca la segona i comencem de nou. Sí que és veritat que partim d’un bon punt perquè hem fet bé la nostra feina. Tinc moral guanyadora? Sí, perquè tinc el convenciment que amb l’experiència que tinc puc tornar a fer que el Barça sigui sostenible econòmicament i amb això aconseguirem que els socis continuïn sent propietaris del club. Sabem com s’han de fer les coses i volem que l’equip torni a viure una etapa gloriosa de la nostra història i ara estem centrats en això. Com ho farem? Amb un lideratge fort, aplicant un pla de xoc per revertir la situació econòmica i prenent les decisions encertades en l’àmbit esportiu. No tenim temps de pensar en enquestes, perquè, per molt que la campanya s’hagi allargat, nosaltres l’hem adaptada i hi seguim treballant.
Els darrers dies ha aparegut un tema nou en campanya: la filtració del contracte de Messi. Vostè ja ha dit que defensa el jugador i condemna els fets. Com creu que l’ha afectat?
La filtració la condemno perquè és un presumpte delicte i ja fa bé el Leo d’intentar depurar responsabilitats. A més a més, El Mundo va mentir en el seu titular, perquè el Leo genera més ingressos que el que costa.
Pot ser que la filtració hagi servit justament per valorar tot el que genera l’argentí?
Exactament. I aixòtambé és mèrit nostre, de la nostra candidatura, perquè vam ser els primers a fer un estudi econòmic en el qual constatàvem el que generava el Leo, que és un terç dels ingressos del club. A més a més, el retorn esportiu és increïble: tots els trofeus, el 2-6 al Bernabéu, ensenyar la samarreta al Bernabéu, el respecte que genera als rivals, veure que tots els nens i nenes volen ser com ell… això no té preu.
Quina ha estat la intencionalitat de la filtració?
Desestabilitzar el club. Aquí s’hauran de depurar responsabilitats. Aquestes filtracions poden ser delictes perquè es violen drets, com el de la intimitat, que no justifiquen el dret a la informació. Això repercuteix en la seguretat i en la vida de les persones. A més, aquells que han filtrat els contractes també han de quedar desemmascarats. Aquests documents s’han de custodiar perquè, amb mala fe, es poden utilitzar per mentir i fer mal al club.
Es vol desestabilitzar algun sector concret del club?
Es vol desestabilitzar l’entitat, l’equip, el club en general… Tot això no ajuda, però ja hi estem acostumats. Ara que estàvem agafant el to, ha aparegut, no és casualitat. Amb això hem de conviure i hem de saber contrarestar-ho.
Les eleccions a la presidència del Barça tenen un paral·lelisme amb les eleccions a la Generalitat. Vostè va tenir una activitat política al Parlament i a l’Ajuntament, com a independentista. Ara Catalunya està en una fase en què la qüestió de l’autodeterminació és al centre de la política.
Jo sempre he votat Catalunya i seguiré votant Catalunya. En aquests moments, però, és tan gros el que està passant al Barça que em té concentrat al 100%. Com guanyar aquestes eleccions per fer que el Barça torni a ser sostenible econòmicament i torni a tenir el pes que mereix a tots els àmbits. La meva prioritat en aquests moments és el Barça.
Vol mantenir-se al marge de la qüestió política, doncs?
La meva etapa política ja ha passat. Jo ja vaig posar a disposició del país la notorietat que havia tingut com a president del Barça, vaig fer el que vaig considerar que havia de fer i en aquest sentit ara estic desvinculat de la política. Les meves opinions polítiques són meves i me les guardo per a mi. Ara tinc les ganes d’arreglar el Barça i és per això que hi estic concentrat. Evidentment que visc la política, perquè és la nostra realitat social, però no és una prioritat per a mi.
Aquesta etapa política ja ha passat, però quin bagatge li ha deixat?
Són vivències i experiències que he tingut i he viscut i tot ajuda a formar una personalitat, una manera de ser i una manera de fer. Soc optimista i em prenc la vida de forma positiva. Vull fugir de catastrofismes, anar de cara i tinc vocació de servei. Vull actuar amb determinació i valentia. Però jo sempre he estat molt així, la política no m’ha canviat excessivament. Soc el mateix, però amb més experiència. I sí, en sé més! Em sento fort.
La gestió que va fer a l’hora de treure els Boixos Nois del Camp Nou va ser una de les coses que van marcar la seva presidència. Ara que hi ha aquest creixement de l’extrema dreta, tem haver de tornar a afrontar aquestes qüestions?
Això és innat en la societat. Malauradament, la violència existeix. Hi ha gent que aprofita l’anonimat de la massa per generar actes de violència. Els qui hem lluitat contra això, contra la violència als estadis, contra la xenofòbia, contra el racisme… en un espectacle futbolístic i familiar, aquests actes no ens ajuden gens. Hem de tenir present que aquests actes es poden donar i hem de vetllar perquè això no passi. Això passa per l’educació, per fer pedagogia del que no ha de ser. Jo confio en què això cada cop estigui més allunyat del que és l’espectacle futbolístic. Nosaltres som partidaris d’erradicar la violència als estadis. El que he vist durant aquests anys, després que en un principi passessin una sèrie de coses que semblava que es tornaven a tolerar i incentivar, és que l’actuació decidida dels Mossos i de la Grada d’Animació del Barça ho han encaminat prou bé. Jo estic content amb la Grada d’Animació, fa goig. Tots hi participem i fa que l’espectacle sigui millor. Passió, animació, és futbol, violència no.
I no tem que aquest auge de la ultradreta en altres àmbits de la vida repercuteixi en el futbol?
Espero que això no passi. El que a nosaltres ens concerneix és el tema del Barça. Tots els moviments radicals o extrems no ajuden, perquè creen un ambient a la societat que fa que no sigui la societat que volem. També s’ha fet molta pedagogia del no a la violència, el racisme, la xenofòbia i les discriminacions als estadis. Són principis i drets que s’han de defensar. Hi ha gent que no pot pensar així, però per mi pitjor per ells.
Des que vostè no és president han passat altres coses al Camp Nou. Per exemple, el partit que es va jugar el primer d’octubre, les pancartes que s’han ensenyat, les multes de la UEFA per la presència d’estelades a l’estadi… Si vostè hagués estat president, el partit de l’1-O s’hauria jugat? Què es farà per facilitar la llibertat d’expressió?
Soc un defensor de la llibertat d’expressió i sempre la defensaré, allà on sigui, sempre que no sigui violenta. Manifestar-nos pacíficament, mostrar els nostres símbols… això no s’ha de prohibir enlloc. Jo tinc la sensació que el partit del primer d’octubre no s’hauria d’haver jugat. També he de dir que no era president i no sé per què es va prendre aquella decisió. Ara bé, el que sí que sé segur és que la decisió l’hauria pres jo i no l’hauria posat en mans d’altres estaments del club. Tinc la sensació que es van defugir responsabilitats i això jo no hauria fet mai.
Com es pot ser optimista amb la situació econòmica actual del club?
Jo vull llençar un missatge de tranquil·litat. Tenim uns actius que ens permetran reorganitzar l’endeutament. Per tant, jo sóc realista en la voluntat de transmetre optimisme, perquè és la realitat. D’aquests missatges catastrofistes, oblida-te’n. El Barça està en una situació de màxima dificultat econòmica, sí, com tots els clubs. El que passa és que el Barça ve d’una mala gestió de la junta anterior, que se suma a la crisi del coronavirus. L’anterior junta no va ser prudent, com per exemple en el cas de reinvertir ràpidament els guanys de la venda de Neymar. Hi ha clubs que van ser més prudents i, encara que estan en pèrdues, han pogut finançar l’estadi. L’origen és aquest, però no posem el retrovisor: solucionem-ho. Controlem despeses, reorganitzem el deute incrementant els ingressos, això és l’important. Nosaltres tenim uns ingressos consolidats de 630 milions d’euros. Després del coronavirus recuperarem els ingressos de l’estadi. A més a més, hi ha una serie de línies d’explotació noves que poden generar molts diners. Per tant, el missatge de pànic no funciona aquí: li donarem la volta, que estiguin tranquils els culers. Amb aquestes claus de generació d’ingressos podem anar a uns guanys molt superiors dels de l’època d’abans del coronavirus: com els continguts audiovisuals, les plataformes tecnològiques, les llicències de marxandatge… Hem d’externalitzar alguns serveis, no podem tenir-ho internalitzat: això són 300 treballadors més. Si ho externalitzem, serà més rendible.
Haurien de sortir aquests treballadors del club?
Estem molt vinculats al tema de la internalització i això es pot reconduir. Un cop ho externalitzem, s’hauran d’absorbir altres coses. Vetllarem pels interessos de tots, però per damunt de tot vetllarem pels interessos del Barça. I ara està en una situació de màxima dificultat econòmica i tot el que s’hagi fet que es pugui revertir, ho farem. Insisteixo en què el missatge és de tranquil·litat, tenim experiència, els coneixements i el lideratge. A més, generem la confiança per fer-ho. Aquesta confiança és objectiva, i els coneixements que tenim, també.
L’experiència que té vostè en la gestió del Barça és un dels principals trets distintius respecte de Víctor Font, l’altre candidat ubicat en l’espai catalanista. Es repartirà el vot catalanista entre Font i vostè i Freixa agruparà la resta?
Jo m’adreço a tot el barcelonisme. El 85% dels socis són catalans. Aleshores tenen aquesta sensibilitat que tenim els catalanistes. Però no crec que això reparteixi el vot d’una determinada manera. Jo crec que tots els electors voten en clau barcelonista. En aquests moments, en aquestes eleccions tan importants, les més importants de la història recent del Barça, tots els culers votaran en clau barcelonista, perquè l’objectiu és que mantinguem la propietat del club en els socis, per això hem de revertir la situació econòmica.
Hi ha candidatures que opinen que, amb vostè, la propietat del club en mans dels socis està en perill. Què n’opina?
Jo tot això no ho dic d’ara, ho dic des de l’any 1997. La meva posada en escena va venir perquè jo volia mantenir la propietat del club en mans dels socis del Barça. Ho dic perquè ho sento així i em sento interpel·lat en això, no vull que ningú aprofiti aquesta situació econòmica per explotar noves formes jurídiques de l’entitat. Per a mi això és fonamental. En aquest sentit, la meva principal motivació és mantenir que els socis siguin els propietaris del club. I no ara, des de l’any 1997. Sempre hi ha hagut intents, ha sobrevolat la idea… Jo vull ser el garant que els socis i sòcies del Barça siguin els propietaris del club, i aquesta és la nostra singularitat, un dels motius que fa que siguem més que un club. Jo defenso el compromís social, solidari, i també el compromís amb el país, Catalunya, i amb el barcelonisme. Jo soc qui ha lluitat perquè quan la UEFA defensava que per participar en la Champions tots els clubs havien de tenir una determinada forma jurídica, va defensar que nosaltres teníem una singularitat històrica que s’havia de mantenir. El meu posicionament és incontestable, i és una de les motivacions per les quals em presento. Per mantenir això, hem de revertir la situació econòmica del Barça. Que no s’escampi el pànic. És reversible, ja ho hem fet, però potser pels que no tenen experiència no ho és.
Perquè Messi renovi, se li haurà de presentar un projecte en el qual es vegi envoltat dels millors jugadors. Com es podrà fer si no hi ha diners?
Amb el Leo a l’equip podrem reconduir la situació econòmica. Hem fet un estudi dels patrocinis del Barça, tenim unes noves línies de negoci. Hi ha una fuita de creixement, sobretot en negoci audiovisual. Saps quants patrocinis tenim activats? 29. El City té 43 categories. No tenim una sèrie de categories que encara estan per explotar, com la cura personal, les telecomunicacions, una línia aèria, les formes de pagament, la ciberseguretat… I a més a més s’han d’optimitzar les ja existents.
Del conjunt del seu discurs, es desprèn que la seva intenció, atès el clima polític del país, és preservar el Barça, que el club quedi fora del debat.
Mentre jo sigui president, el Barça mai no estarà d’esquena a la realitat política del país. El Barça sempre ha bategat al ritme que funciona el país.
Això vol dir que pot prendre determinants posicionaments en determinats moments?
En aquests moments la política és la que és. El Barça, però, mai no farà política de partits ni de president, però sí de país. I estarà pendent de la realitat política, social, econòmica i esportiva del país. Perquè el Barça va més enllà d’una institució només esportiva. Però insisteixo que, com a president del Barça, he de fer que qualsevol persona que estima el Barça des de qualsevol lloc del món se senti el club com a seu. Tindré la màxima sensibilitat esportiva, i al Barça hi caben totes les maneres de fer i de pensar, sempre en democràcia. Com a defensor de la llibertat d’expressió, serem curosos amb totes les sensibilitats i les tindré en compte. I faré els esforços que calgui perquè tothom es trobi a gust al Barça.
Per acabar, sempre diu tenir l’experiència d’haver revertit la mala situació del 2003, que considera anàloga a l’actual. Però una altra candidatura ha dit que la situació econòmica actual és com la que va deixar vostè el 2010. Què n’opina?
Jo vaig deixar el millor llegat que es pot deixar en un club de futbol en terreny econòmic, social i esportiu. I tots van lligats: no pots deixar un bon llegat esportiu si ho has fet malament econòmicament. Per tant, jo em remeto a com estava el Barça l’any 2010. Fins i tot van haver-hi intents de desprestigiar la nostra gestió i, finalment, va ser un tribunal que ens va donar la raó set anys més tard. Nosaltres vam acabar amb guanys el còmput del nostre mandat i això està demostrat per una sentència judicial. Això no va donar satisfacció a les pretensions dels qui volien desprestigiar-nos, els hi va sortir el tret per la culata. Esportivament, vam deixar un club que venia de guanyar-ho tot, va fer una temporada perfecta: les 6 copes i el 2-6. A mi em sembla que tots voldríem que tornessin aquells temps. Socialment també estàvem molt orgullosos del club. Era una referència del país a escala mundial. També vam tenir el compromís social de portar UNICEF a la samarreta. Qui digui que vaig deixar el Barça en una situació com la d’ara és que no coneix la realitat del club, ni la realitat del Barça. Ni la d’ara ni la de quan jo vaig marxar. Crec que tinc l’honor de dir que vaig deixar el millor llegat econòmic, social, i esportiu en un club de futbol. De fet, ho van poder aprofitar els altres per seguir guanyant, però després de deu anys i de no prendre les decisions que s’havien de prendre i de fer la renovació que s’havia de fer, hem arribat a aquesta situació. Estic molt orgullós del que vaig fer i el que penso és que si m’escullen, vull tornar-ho a fer i millor encara.
