Albert Perrín és una veu molt autoritzada a l’hora de parlar sobre l’actual president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta. Es coneixen des de fa gairebé cinquanta anys, són bons amics i, de fet, Perrín va ser vicepresident de l’entitat blaugrana entre 2005 i 2010, la primera etapa de Laporta al capdavant del club. Avui, set de març de 2023, fa exactament dos anys de les darreres eleccions, en les quals l’advocat barceloní va recuperar la presidència del Barça. Tot i que no va començar a governar el club fins uns dies més tard, és un bon dia per analitzar el seu rendiment i la seva gestió en la seva segona etapa i Perrín així ho ha fet als micròfons de Ràdio Barcelona.
Albert Perrín opina sobre el cas Negreira
Perrín ha felicitat Laporta per la seva gestió, tot i que s’ha mostrat preocupat pel desgast que suposa un repte com aquest. El més determinant de les paraules de Perrín, però, i sense cap mena de dubte, han estat les seves consideracions sobre el cas Negreira. Per una banda, el que cal destacar en primer lloc és que ha negat qualsevol mena de coneixement dels pagaments i els contractes entre el Barça i l’empresa DASNIL 95, propietat de l’exvicepresident del Comitè Tècnic Arbitral (CTA). “Jo no sé res del que va passar i he parlat amb altres directius de l’època i tampoc no en saben res”, ha dit.
Ara bé, a partir d’aquí, Perrín ha deixat molt clar que ell no està “escandalitzat” pel cas. Sense assegurar res del cert, ja que diu no tenir-ne coneixement, l’exvicepresident blaugrana ha donat una versió que, com a mínim, sona convincent. D’entrada, Perrín considera que el Barça “no va ser afavorit pels àrbitres” i ha donat diversos exemples de Lligues que es van perdre per errades dels col·legiats. Sí que ha dit, però, que creu que el que va passar és que els pagaments a Negreira provenien d’una mena de “pacte de no-agressió” que havien iniciat Josep Lluís Núñez o Joan Gaspart en presidències anteriors i que els mandataris posteriors “van preferir no tocar-ho per si de cas”.
En cap cas és una versió real o oficial, però és l’opinió d’una veu autoritzada. El fet que aquestes explicacions siguin convincents no elimina la presumpta gravetat del cas. De fet, si es confirmés la versió de Perrín, també es confirmaria que el Barça va actuar de manera molt poc ètica durant tots aquests anys i probablement rebria alguna mena de càstig proporcional. De totes maneres, enmig de la confusió que existeix respecte a aquest cas, les paraules de Perrín coincideixen amb tot el que s’ha conegut fins ara i ajuden a dimensionar la gravetat dels fets.
1 