Ángel María Villar, mític expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), ha concedit una entrevista al diari Marca, en la seva emissora homònima. Villar, que també va ser futbolista durant la dècada dels setanta del segle passat, s’ha referit, entre altres qüestions, al cas Negreira, aquell cas a través del qual s’ha descobert que el Futbol Club Barcelona ha fet un elevat pagament durant dues dècades a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira.
En primera instància, en l’entrevista, preguntat per aquest tema, Villar no s’ha volgut mullar: “Jo només puc dir que els àrbitres espanyols són molt bons i dels millors del món. I d’aquest cas que vostè em nomena, no opinaré. Tinc la meva opinió, és clar, però en aquests moments no vull opinar d’aquests temes”.
Tot i això, la negativa a opinar no l’ha impedit a parlar del Barça. Villar ha sortit al pas del club culer, defensant-lo i reivindicant la seva netedat amb molta efusivitat: “Els triomfs del Barça han estat nets. Es juguen 38 jornades. És el campionat de la regularitat. El Barça s’ho va guanyar al camp perquè va ser el millor. El Madrid, que jo crec que és el millor equip del món, quan jo jugava deien que l’ajudaven els àrbitres quan la realitat era que el Madrid s’ho guanyava al camp sent el millor”.
Villar, molt crític amb el projecte de la Superlliga
D’altra banda, el basc ha parlat d’un tema tan institucional com esportiu: el projecte de la Superlliga, impulsat pel Reial Madrid i suportat pel Barça i la Juventus. Com a expresident de la RFEF, era d’esperar que es posicionés totalment en contra: “Estic totalment en desacord. La Superlliga és la competició dels més poderosos i que a més la volien constituir i gestionar ells, i no em sembla raonable. Perjudicarien les lligues nacionals. Crec que la UEFA i la FIFA no ho permetran. Sí que és cert és que han de tractar aquests clubs amb molt d’afecte, són els que projecten el futbol a tots els racons del món.
Com a futbolista, Villar va exercir com a migcampista, i va brillar sobretot en el club de la seva ànima, l’Athletic Club. Allà, va passar deu anys, entre 1971 i 1981, amb 361 partits disputats i una Copa del Rei guanyada, coneguda com a Copa del Generalísimo en aquell moment. Després, va passar a dirigir la RFEF, entre els anys 1988 i 2017. Va guanyar sis eleccions, i el seu mandat va tenir llums i ombres.
