El Mundial de futbol masculí que s’està disputant a Qatar està deixant tantes notícies esportives com extraesportives. Pel que fa al primer, hi estan havent grans gols, grans actuacions i grans partits, amb sorpreses, golejades i molt més. Tot i això, malauradament en matèria extraesportiva està passant el que era previsible.
Els últims dies han transcendit notícies com la de la censura que la FIFA ha establert amb Manuel Neuer, capità de la selecció alemanya que pretenia plantar cara a una llei deplorable precisament de la FIFA, que era una prohibició al braçalet One Love amb els colors de l’Arc de Sant Martí, que representen el col·lectiu LGTBIQ+, sense cap tolerància per part del règim qatarià. D’altra banda, aquest divendres s’ha donat un altre exemple en matèria de manca de llibertat d’expressió: a una aficionada iraniana li han confiscat una samarreta amb la qual denunciava el que està passant al seu país.
Com s’ha dit, tot això era previsible. No estarien passant tants episodis de la vergonya si la FIFA no hagués venut el Mundial a un país amb tants problemes i dèficits. Quan la FIFA prohibeix i censura, lluny d’evitar que es parli d’un determinat tema, acaba generant més revumbori. És veritat que si Neuer hagués lluit el braçalet One Love, hauria quedat una imatge icònica que no hauria interessat gens a l’organisme presidit per Gianni Infantino. Però també és veritat que es parla d’un esdeveniment esportiu, i que com a tal, s’hauria d’estar disputant en unes condicions tranquiles i pacífiques.
Michel Platini, el gran assenyalat del Mundial de Qatar per la corrupció a la FIFA
Per això, cal assenyalar un dels artífexs d’aquesta venda. El projecte del Mundial de Qatar va començar l’any 2010, quan la FIFA va anunciar que el Qatar havia guanyat la votació a les candidatures dels Estats Units, Japó, Corea del Sud i Austràlia. Com el mitjà francès France Football va acabar provant, aquella votació era bruta. El Qatar havia subornat votants i el seu entorn.
Però un no pot subornar si el subornat no es deixa subornar. Per això, a banda de denunciar el modus operandi del règim autoritari i nefast que té el Qatar, també cal denunciar el que va fer el gran assenyalat per la corrupció: l’expresident de la UEFA Michel Platini. Entre altres coses, l’esmentada France Football va destapar, en la investigació coneguda com a Qatargate, una reunió feta a París el novembre de 2010, abans que es votessin les candidatures, entre el llavors president francès, Nicolas Sarkozy, l’actual emir de Qatar, Tamin bin Hammad al-Thani, el llavors president de la UEFA, Michel Platini, i el llavors propietari del Paris Saint-Germain, Sebastian Bazin.
Allà, es va acordar que Platini votaria a favor de Qatar, a canvi que el país ajudés el PSG a superar una crisi financera. Mesos després, l’any 2011, el fons qatarià Qatar Investment Authority va adquirir el 70% de les accions del club, i actualment el dirigeix, tot havent guanyat lligues a França, assolit un subcampionat a la UEFA Champions League i fins i tot fitxat Leo Messi.
Arran d’aquest escàndol, Platini va ser suspès pel Comitè d’Ètica de la FIFA durant un període de vuit anys, des de 2015, quedant apartat de qualsevol activitat relacionada amb el futbol. Ha presidit la UEFA, màxim organisme del futbol europeu, entre 2007 i 2015, i abans havia sigut un important jugador del futbol francès dels anys 70 i 80. Mentre era president de la UEFA, pretenia acabar dirigint la FIFA, però aquest somni ara ja sembla inassolible. I de forma merescuda.
