Quan ja han passat més de 24 hores de la detenció de Josep Maria Bartomeu en el marc de la investigació del cas conegut popularment com a BarçaGate, que ha acabat amb l’expresident del Barça en llibertat amb càrrecs, ordenar les idees no és gens fàcil. Juntament amb ell, Jaume Masferrer, la seva mà dreta, Òscar Grau, director general del club, i Román Gómez Ponti, cap dels serveis jurídics de l’entitat blaugrana, han viscut la mateixa situació. Davant aquest escenari es poden plantejar moltes preguntes, però les tres que més es repeteixen són: què ha passat, per què ha passat i com afectarà això a les eleccions a la presidència del club.
Què ha passat?
El dilluns 1 de març del 2021 diversos agents dels Mossos d’Esquadra entren a les oficines del Camp Nou a primera hora del matí per realitzar diversos escorcolls. Des de bon moment se sap que tot plegat està relacionat amb el cas BarçaGate i posteriorment es confirma que la policia no toca cap document que no tingui res a veure amb això. També es fan interrogatoris a treballadors del club i és aleshores quan s’emporten Grau i Gómez Ponti, que encara conserven el seu càrrec al Barça. Posteriorment, Bartomeu i Masferrer són detinguts als seus domicilis.
Tots quatre són traslladats a la comissaria del districte de Les Corts de Barcelona, on se’ls cita a declarar a mitja tarda. Cap d’ells respon a les preguntes dels Mossos i s’acullen al dret de no declarar. Al vespre, Gómez Ponti i Grau són alliberats amb càrrecs i Bartomeu i Masferrer passen a disposició judicial.
L’expresident del Barça i la seva mà dreta dormen a comissaria i l’endemà, dimarts 2 de març, són citats a declarar davant d’Adriana Gil, la jutgessa que s’encarrega del cas, del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Altra vegada, Bartomeu i Masferrer s’acullen al dret de no fer declaracions i, poc després, són posats en llibertat amb càrrecs.
També transcendeix la informació que els Mossos no només escorcollen les oficines del club, sinó que registren tres empreses de Barcelona: I3Ventures, Nicestream i Telam Partners. Aquesta darrera ha sorprès molta gent, ja que es tracta d’una companyia especialitzada en inversions financeres que, en un inici, no se sabia que tingués res a veure amb el BarçaGate.
Per què ha passat?
Per respondre a la segona pregunta ens hem de traslladar un any enrere, a finals de febrer del 2020. Els periodistes Adrià Soldevila i Sergi Escudero de Ràdio Barcelona, sota la supervisió del cap d’esports de l’emissora, Sique Rodríguez, publiquen una informació que ho fa esclatar tot. Expliquen que el Barça té contractada l’empresa I3Ventures per un milió d’euros. En principi, aquesta firma havia de monitorar les xarxes socials del club, i per això bategen el cas com “l’escàndol de les xarxes socials”, però de seguida es veurà que tot plegat va molt més enllà.
Des de Ràdio Barcelona revelen que, lluny de només monitorar les xarxes, I3Ventures s’havia encarregat de crear diversos perfils falsos a les xarxes socials amb l’objectiu de generar un clima d’opinió favorable al president del Barça Josep Maria Bartomeu i tota la seva junta directiva. En aquest sentit, ataquen actius del club que se’ls situa en contra de la seva figura, com Joan Laporta, Elena Fort, Pep Guardiola, Xavi Hernàndez… i fins i tot s’arriba a l’extrem de carregar contra jugadors del primer equip masculí de futbol, com Gerard Piqué i Leo Messi. També reben entitats sobiranistes.
El club diu que no en sap res i que ha estat una iniciativa de l’empresa i és per això que demanen una auditoria molt extensa. Tanmateix, Ràdio Barcelona torna a intervenir i explica que aquesta empresa ha estat contractada de forma irregular: s’ha fraccionat el pagament en factures inferiors a 100.000 euros perquè aquestes no hagin de ser aprovades en junta directiva. Aleshores, les sospites creixen. Bartomeu cessa de feina Masferrer, tot i que no de sou, ja que ell és qui s’encarregava de les factures amb I3Ventures. També acomiada altres persones del club relacionades amb el cas, però cap directiu.
Ara bé, són alguns dels directius els qui fan el pas endavant i dimiteixen en bloc. Lidera aquesta acció el vicepresident institucional Emili Rousaud i fins i tot s’atreveix a dir que “hi ha algú que ha ficat la mà a la caixa”, tot i que després ho retira. L’acompanyen el vicepresident econòmic, Enrique Tombas, la secretària de la junta, Maria Teixidor, Jordi Calsamiglia, Silvio Elías i Josep Pont.
També intervé Leo Messi, qui, indignat, emet un comunicat a les xarxes socials carregant contra la directiva. Tot i això, Bartomeu és capaç d’apagar l’incendi (o com a mínim això semblava) i continua endavant fins a la seva dimissió i la seva detenció. S’arriba a dir que la pandèmia del coronavirus salva el cap del ja expresident, perquè quan al Camp Nou ja hi començaven a haver mocadorades i crits de “dimissió”, els estadis van quedar buits de cop.
Dignitat Blaugrana és el grup de socis que decideix denunciar la junta directiva del Barça a causa d’aquests fets. El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ho admet a tràmit i s’inicia el procés judicial. Aquest encara es troba sota secret de sumari, fins al dia 10 de març, però ja s’ha ajornat el seu aixecament en sis ocasions i el més probable és que torni a passar el mateix. Així és com s’arriba als escorcolls i a les detencions, amb la voluntat de recollir informació sobre el cas, cosa que ja havia passat el dia 5 de juliol, malgrat que en aquell cas tot es va quedar en un registre a les oficines del club.
‘BarçaGate’ o ‘BartoGate’?
I és amb tot aquest rerefons amb el qual arribem a l’impacte que aquests fets puguin tenir sobre les eleccions a la presidència del Barça. Víctor Font, Toni Freixa i Joan Laporta competiran el pròxim diumenge 7 de març pel lloc més cobdiciat de la llotja del Camp Nou i, en un context que ja era complicadíssim pel que fa a la situació econòmica i esportiva del club, s’hi suma la crisi institucional (o el seu agreujament), més enllà de la pandèmia del coronavirus.
Les seves primeres reaccions han estat molt prudents. Tots tres han lamentat la mala imatge que rep el club, però no han volgut parlar massa alt. Des de missatges a les seves xarxes socials fins a declaracions al segon debat electoral, cap d’ells ha carregat amb duresa contra Bartomeu i s’han limitat a apel·lar a la presumpció d’innocència. Tanmateix, el tema ja és present i Ricard Faura, portaveu de Dignitat Blaugrana, ho lamenta profundament en declaracions a El Món: “Ja no es parlarà de res més durant tota la campanya”.
El mateix Faura, i tot el grup de Dignitat Blaugrana, ha fet un requeriment públic molt curiós. Han demanat que es deixi de parlar de BarçaGate per començar a anomenar-ho BartoGate, ja que consideren que el president Josep Maria Bartomeu és el gran responsable d’aquesta situació i no volen que el nom del club quedi tacat d’aquesta manera. En relació amb això, alguns membres de les candidatures de Joan Laporta i de Víctor Font també han fet el mateix. Sense anar més lluny, Elena Fort, víctima d’insults a les xarxes socials per part de perfils creats per I3Ventures, assegura en una entrevista amb El Món que “jo li dic BartoGate des de fa temps” i emplaça els socis a fer el mateix.
Adrià Soldevila, el periodista de Ràdio Barcelona que ha revelat aquesta informació i excap d’esports d’El Món, ja havia explicat en declaracions a La Sotana que no li agradava aquest nom i que preferia “l’escàndol de les xarxes socials”, que no va acabar fent fortuna. Sigui com sigui, caldrà escoltar totes aquestes peticions i començar a considerar el canvi de nom, ja que, per diversos factors, el concepte BarçaGate comença a tenir molts detractors.
129 
