Ser dona en l’esport continua sent un esport de risc. Quatre de les dones més influents de l’esport a Catalunya ho han deixat molt clar durant les jornades del 8M, el Dia Internacional de la Dona. En una taula rodona feta a la Juno House (el primer club dissenyat per i per a dones de Barcelona), organitzada per Roman Reputation Matters i en col·laboració amb Lynk&Co, l’exnadadora sincronitzada Gemma Mengual, la futbolista Mariona Caldentey, l’agent Carlota Planas i la jugadora d’hoquei herba Liv Arndt han parlat d’aspectes inèdits, interessants i que demostren que el poder de la dona és fins i tot més gran que la misèria del patriarcat.
Gemma Mengual i companyia van posar la natació sincronitzada al mapa “gràcies als resultats”
Totes quatre figures han començat parlant, en ordre, sobre els aspectes més rellevants de les seves trajectòries, i la relació que ha tingut i té això amb el fet de ser dones. En primer lloc, Mengual ha reivindicat que la seva generació va situar “la natació sincronitzada en el mapa. En aquell moment ningú no coneixia la disciplina. Va ser a partir dels resultats que a poc a poc vam començar a tenir notorietat i visibilitat”.
Mengual, que ha participat en quatre Jocs Olímpics, amb dues medalles de plata als de Pequín de 2008, s’ha referit a una qüestió candent: la maternitat en l’esport. Concretament, ha recordat que “els moments de conciliació amb la maternitat van ser molt durs. Sobretot amb el meu primer fill que tot era nou per a mi. La situació en aquell moment no era fàcil, i no estava ben vist que una esportista d’elit pogués conciliar l’esport amb la maternitat”.
La importància del Barça per l’auge del futbol femení, segons Mariona Caldentey
A continuació, ha estat el torn de Caldentey. La jugadora del Futbol Club Barcelona és una de les banderes del progrés que ha experimentat el futbol femení a Catalunya i a Espanya els últims anys, gràcies als triomfs de l’equip especialment a la UEFA Women’s Champions League. I com a tal, és una veu autoritzada. La mallorquina ha deixat ben clar que “allò que es venia que l’esport femení no interessava simplement no era veritat. Senzillament és que la gent no ens podia veure”.
“En aquest sentit, el Barça ha estat un club pioner, que ho ha donat tot per l’afició i l’equip, i ha creat una connexió immensa, donant-nos energia per jugar i disputar. El que va passar l’any passat amb el Barça i el futbol espanyol és molt gran, i esperem seguir pujant, anar endavant i seguir donant espectacle i que la gent gaudeixi amb nosaltres”, ha afegit la davantera.
“Jo vaig començar a jugar des de petita però no tenia la idea de ser futbolista perquè en aquell moment cap dona del meu entorn no ho era, però se’m va donar l’oportunitat. És important donar la visibilitat que mereix l’esport femení perquè les petites generacions puguin tenir referents. Quan veiem les nenes gaudint amb nosaltres ens omple d’energia”, ha conclòs.
Carlota Planas: “No exigim cobrar igual que els homes, sinó allò que ens toca pel que generem”
El futbol no ha perdut el fil, perquè la següent interventora ha estat Carlota Planas. La primera dona a dirigir una agència de representació a Espanya, Unik Sports Management, és també l’agent de Caldentey. En primer terme, Planas ha negat que se l’hagin tancat portes per ser dona, “si no que al futbol el perfil d’agent eren homes. Per sort, avui dia, gràcies a la visibilitat de l’esport femení també s’han normalitzat perfils com a agents femenins.
“El canvi és increïble, ho vivim des del camp fins al management. Abans era gairebé impossible anar a veure un partit de futbol femení i fitxar jugadores com a agent, ja que no teníem ni la informació d’on es jugaven els partits”, ha afegit. A més, la barcelonina, que va jugar a futbol sala fa anys, ha parlat en clau Barça: “L’única secció rendible del club és femení, gràcies als sponsors de l’equip. No exigim cobrar igual que els homes, sinó que demanem cobrar allò que ens toca pel que generem”.
Liv Arnd i la dificultat de compaginar els estudis i l’esport
Finalment, ha parlat la jugadora d’hoquei herba Liv Arndt. Alemanya de nacionalitat, però amb part de la seva identitat espanyola, provinent de la seva mare, Arndt ha agraït el seu equip, el Reial Club Polo de Barcelona, per permetre-li “conciliar la meva carrera d’estudiant de psicologia amb l’esport”.
“En el cas de la lliga d’Alemanya, les jugadores internacionals poden viure de l’hoquei. En canvi, en el cas d’Espanya, aquestes condicions encara no s’han donat, i cal compaginar-ho amb beques i altres carreres. En general, l’hoquei és un esport minoritari tant a Alemanya com a Espanya, però és molt difícil poder arribar a tenir la visibilitat que es mereix. A Alemanya hi ha vuitanta mil federats, i a Espanya només setze mil, i per això Alemanya té més recursos i oportunitats que Espanya, i això es veu amb els rànquings internacionals”.
