No calia ser matemàtic per saber que la Lliga de Campions no entrava en l’equació del Barça aquesta temporada; almenys en la del jove equip de Xavi. L’eliminació prematura a la fase de grups, la repassada altra cop del Bayern al Camp Nou, el grup de la mort, la inversió no rendibilitzada, les lesions inoportunes que han debilitat l’equip, l’arbitratge determinant al camp de l’Inter o fins i tot el calendari accelerat pel Mundial de Qatar són els detalls. Cadascú tria el seu relat, però en el fons la qüestió és que el Barça de Xavi no està al nivell que exigeix aquesta guerra no per falta de talent, ni de pla, sinó per falta de temps i de maduresa. I aquest mal no té altra solució que continuar treballant i creixent, no perdre la convicció, mantenir el cap fred i la pell dura i convertir la Lliga, l’Europa League i la Copa en el trampolí d’aquest projecte.
Perquè enmig de la previsible tempesta de llàgrimes, renecs i crítiques més o menys argumentades, podem albirar algunes bones notícies per al grup de Xavi, començant per l’altura que ja està demostrant a la Lliga. Una certesa basada en les 10 victòries i un empat en 12 jornades, que són el millor inici de campionat en anys, igualant per exemple la temporada 2011-12 amb Guardiola a la banqueta. Això inclou, per no anar més lluny, moments d’inspiració com les golejades a Vila-real (3-0) o Athletic (4-0), lliçons per aprendre com la derrota al Bernabéu (3-1) i moments per fer la feina com davant el Mallorca (0-1), el Celta (1-0) o el València (0-1). Acabar amb la porteria a zero en 10 de 12 partits és ser competitiu, fer-se fort i un gran fonament per avançar, guanyar-se el respecte i recuperar l’autoritat.
En aquest viatge ascendent, Lewandowski té el paper protagonista que se li pressuposava quan se’l va fitxar, els seus 13 gols en 12 partits ho acrediten per volum i el que va marcar in extremis dissabte a Mestalla ho certifica per transcendència. Està bé que un jugador del Barça rebi premis a la gala de la Pilota d’Or, però està encara millor que al camp faci merits per rebre’n més en la pròxima edició. I el mateix es pot dir de Gavi i de Pedri, però si parlem de joventut, la gran notícia és Balde. Amb dinou anys acabats de fer i fitxa del filial, la revàlida que va passar davant el Bayern i les condicions que està demostrant tenir, conviden a tancar la carpeta del lateral esquerre i centrar-se en el lateral dret.
Podríem continuar citant noms, perquè malgrat les dents de serra d’aquest procés de construcció de l’equip hi ha més brots verds en els últims partits, com ara l’evolució de Dembélé, els primers gols de Ferran, l’autoritat de Koundé en defensa o la progressió d’Ansu Fati, però el més rellevant, la millor notícia amb diferència, és el canvi de rol de Frenkie De Jong, que ha deixat de ser una palanca econòmica i un reservista de luxe a ser el que sempre ha estat destinat a ser des que va fitxar pel Barça, un jugador clau del migcamp i de l’equip per eficiència, creativitat, jerarquia i capacitat de marcar el ritme del partit. Una prova més que el Barça de Xavi continua cremant etapes en ruta cap a la seva millor versió.
