Des que ha esclatat el cas Negreira han sorgit molts dubtes raonables que situen el Futbol Club Barcelona al centre de les sospites. Per quin motiu se li van pagar uns set milions d’euros a l’aleshores vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira durant uns vint anys? Existeixen uns informes que volen justificar els pagaments, però pel que ha transcendit fins ara, semblen insuficients per aquesta quantitat de diners tan elevada. Això fa que el cas faci molta pudor i no juga a favor, en cap cas, de la imatge del Barça.
És evident que el club blaugrana afronta un cas molt complicat del qual pot sortir molt perjudicat. Judicialment, el cas Negreira podria arribar a l’Audiència Nacional i, sigui com sigui, el Barça ja està sent investigat. Ara bé, un cop es tenen en compte totes aquestes qüestions, també hi ha qui, clarament, està utilitzant el cas Negreira per danyar el barcelonisme. Els enemics de sempre del club, situats per antonomàsia a Madrid, estan duent a terme una campanya de pressió sistemàtica contra el Barça i hi ha qui s’està passant de frenada i entren en els camps de la mentida i la difamació.
El madridisme està fent una campanya contra el Barça que travessa línies vermelles
En cap cas està provat que el Barça pagués àrbitres per guanyar partits. De fet, figures tan rellevants com Javier Tebas, president de LaLiga, o Ramón Calderón, expresident del Reial Madrid, així ho han assegurat. Però l’afició merengue és una altra cosa i, a les xarxes socials, als estadis de futbol i al carrer la sensació que volen transmetre és que els èxits del Barça entre 2001 i 2018 van ser gràcies a Enríquez Negreira. Que ho facin els seguidors encara es pot comprendre. El tema es torna més greu, però, quan alguns mitjans també entren en aquest joc.
Les mentides i difamacions de la premsa espanyola a partir del cas Negreira
En aquest sentit, un dels impulsors de la moció de censura contra Josep Maria Bartomeu l’any 2020, Marc Duch, està fent un recull a les xarxes socials d’aquells articles de mitjans de comunicació de Madrid que es passen clarament de frenada. Un dels casos més flagrants és una editorial del diari El Mundo, on s’afirma sense cap mena de complex el següent: “Poden LaLiga, la Federació i la UEFA acceptar en les seves competicions un club investigat en seu judicial amb proves incontestables d’haver comprat els àrbitres durant divuit anys?”. No hi ha cap prova incontestable, això és fals, però aquest diari ho afirma directament i això contribueix al fet que socialment es generi la sensació que el Barça va comprar àrbitres.
El cas, però, és que no cal que hi hagi afirmacions tan directes com la d’El Mundo, la qual travessa totes les línies vermelles de l’ètica periodística i, sobretot, se salta la presumpció d’innocència descaradament. Hi ha molts mitjans de Madrid que senzillament estan deixant entre veure que el Barça va rebre favors arbitrals durant l’època Negreira. No ho fan amb proves judicials, sinó que busquen dades que, suposadament, donen suport a la seva versió. Per exemple, El Confidencial parlava d’uns suposats favors arbitrals de l’àrbitre Clos Gómez al Barça a la final de Copa de 2017. El problema d’això és que oculten les dades que els juguen en contra, com per exemple la final de Copa de 2011, on el conjunt blaugrana va perdre i no li van concedir un gol per un fora de joc mal assenyalat.
I, com sempre, també hi ha ultres que no és que travessin línies vermelles i es passin de frenada, sinó que directament vomiten odi contra el Barça i els seus representants. Un exemple és el periodista Federico Jiménez Losantos, que en el seu programa d’esRadio va dir fa poc que “el Barça més que un club, és un puticlub”. Totes aquestes difamacions, mentides i, directament, insults, també són greus i atempten directament contra l’honor del Barça. El president, Joan Laporta, ja ha dit que el club estudiarà tots aquests casos per veure si s’han de prendre mesures judicials en contra.
5 
