“Amb tanta gent personada en el cas, s’haurà de celebrar el judici al Camp Nou”. Aquest és un dels acudits sobre el cas Negreira que han corregut a més velocitat per Whatsapps arran de l’acumulació de suposades víctimes que hauria generat una hipotètica compra d’àrbitres per part del Barça a través de José Maria Enríquez Negreira, vicepresident durant anys del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) i les seves societats. De fet, és una bona descripció del que significa un cas que té tots els números, si l’habilitat processal dels advocats no se’n surt, per acabar com una macrocausa a l’Audiència Nacional, dins la carpeta del cas Soule, on hi ha implicat el fill d’Enríquez Negreira i ara, Ángel Maria Villar, expresident de la Federació Espanyola de Futbol.
El cas té tots els elements indispensables d’una trama intensa i atractiva. Futbol de primeríssim nivell, un club de prestigi, els àrbitres i un procediment, un pèl destraler, d’ennegrir diners per cobrar-los en efectiu. Però també s’insinua una mena de taxa negra cap a altres institucions del futbol espanyol i fins i tot, a directius del club blaugrana.
A propòsit d’això, i després de la querella presentada per la Fiscalia el passat 10 de març, la instrucció ha anat a parar, de moment, al jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona. Però, en aquest cas, no el portarà el seu titular, Joaquín Aguirre –el famós instructor del cas Macedònia o de l’Operació Volhov que implicava el Procés amb el Kremlin de Vladimir Putin–, sinó la jutgessa de reforç, Sílvia López Mejía, –parella sentimental d’un ex dirigent d’Unió Democràtica–, nomenada per Carlos Lesmes, expresident del Consell General del Poder Judicial, just abans de dimitir del càrrec. Aquesta magistrada va condemnar Oriol Pujol pel cas ITV, va instruir el cas de Laura Borràs i va arxivar l’encara inexplicable setge policial a la seu de la CUP.
Dues querelles en una causa amb la lentitud d’Hisenda
Un dels fets que cal tenir present en aquest cas és que l’altra querella que actualment està en mans del jutjat 1 la signa Xavier Estrada, exàrbitre de primera català que ara treballa al sistema de Video Assistant Referee (VAR). Estrada, segons la interlocutòria judicial, denuncia els fets perquè els ha conegut a través dels mitjans de comunicació. Però, segons la jutgessa, estarien “indiciàriament corroborats” per la investigació que la Fiscalia de Barcelona portava a terme dins de les diligències 194/2022, obertes per una denúncia de l’Agència Tributària. La mateixa instructora admet que “no existeix plena coincidència entre les persones investigades” però sí en els fets de les conductes denunciades, com ara el de corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, falsedat en document mercantil o administració deslleial.
D’aquí que la jutgessa hagi acceptat la fusió de les dues querelles i les personacions. Al capdavall, la denúncia de Fiscalia detallava les perquisicions dels tècnics d’Hisenda a través d’una inspecció de l’impost de societats del Barça. En aquest sentit, assenyalava uns pagaments a les societats del vicepresident del CTA, Dasnil 95 i Nilsad, SCP, sense cap contraprestació de servei justificada o serveis d’assessorament tècnic real. Uns pagaments tan injustificats que les factures van perdre el seu valor comptable i van ser retirades de la base imposable de l’IVA i de l’impost de societats.
La manca de validesa de les factures de Negreira ja li han costat al Barça dues actes de conformitat amb Hisenda. Una, sobre l’impost de societats, que pujava a 404.249,52 euros, més 52.324,74 d’interessos de demora. I una segona, l’acta 82594946 sobre l’IVA, que va suposar una quota de 473.050,11 euros, més 84.991,54 euros de demora. Dues propostes de liquidació del 21 de juliol del 2021, que Hisenda va trigar mesos en denunciar a la Fiscalia.
La teoria incriminatòria
La tesi de la instructora, de la Fiscalia i d’Estrada és que Negreira, en qualitat de vicepresident del CTA, cobrava a canvi de prometre, suposadament, que afavoriria el Barça amb la tria d’àrbitres i que influiria en les seves actuacions. Un dels clients principals de l’empresa de Negreira era el Barça, que va mantenir pagaments entre el 2001 i el maig del 2018, casualment la data en què aquest ara famós àrbitre va deixar la vicepresidència del comitè. Comptat i debatut, la tesi acusatòria calcula que el Barça hauria pagat a Negreira més de 7,3 milions d’euros.
Una xifra comptada a partir de les declaracions del Model 347 de l’Agència Tributària. “Una autèntica remuneració no prevista als estatuts del club ni aprovada per l’Assemblea General, de manera que no tenia títol que ho justifiqués”, assegura el fiscal especialitzat en corrupció. Al capdavall, la Fiscalia entén que aquestes percepcions no van tenir suport legal ni estatutari. Una teoria que, de moment, ha convençut la jutgessa instructora.
La resposta del Barça
La resposta del Barça ha estat negar aquestes acusacions i contractar un dels grans penalistes de Barcelona, Cristóbal Martell. Per altra banda, internament el club ha fitxat un altre gran especialista en Compliance, l’advocat Andreu Van den Eynde, que precisament va començar a exercir en activitats de control intern i preventiu de les societats mercantils fa més de dotze anys, juntament amb Sergi Atienza, el cap de Compliance del Club, i un altre dels penalistes especialitzats en l’auditoria penal de les societats i entitats socials i mercantils.
En tot cas, el Barça nega que hagi comprat àrbitres o hagi intentat beneficiar-se de canvis o nomenaments, tot i que Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, querellats en la causa, confessen en privat que Negreira els feia “xantatge”. Però, de moment, no hi ha cap resposta juridico-tècnica a l’espera de tenir accés a les acusacions concretes i a la prova documental aportada a la causa.
I l’Audiència Nacional?
Però aquest cas té un enllaç de matriu amb l’Audiència Nacional. Serà casualitat o no, però el mateix dimarts d’aquesta setmana, quan la Fiscalia Anticorrupció assumia la investigació, la sala de l’Audiència Nacional emetia una resolució en què redirigia un cas similar on està implicat el fill de Negreira, el cas Soule, que també coordina la Fiscalia Anticorrupció. Els magistrats ordenaven a l’instructor del jutjat central 1, Alejandro Abascal, que investiga les irregularitats a l’anterior Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), que declarés imputats l’expresident Ángel María Villar, l’expresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) Victoriano Sánchez Arminio i l’exsecretari general Raúl Massó, per un presumpte desviament de fons de gairebé vuit milions d’euros.
En concret, 7.999.013,18 euros que no saben on haurien anat a parar i que procedien de la recaptació de les travesses. Un import que la Lliga va aportar a la RFEF per abonar els costos dels drets d’arbitratge de les diferents competicions. La tesi de la Fiscalia és que es van destinar aquests diners a “un altre tipus de despeses, diferents de les previstos als convenis”. Uns pagaments que haurien dirigit l’expresident i l’exsecretari tècnic del comitè d’àrbitres. Precisament, en aquesta causa, el jutge va obrir una peça per indagar els pagaments, també indiciàriament irregulars, per part de la RFEF al fill d’Enríquez Negreira durant l’etapa de Villar com a president. De fet, aquesta causa apunta una relació directa amb el cas Negreira que esbossaria un sistema de possibles pagaments irregulars, una taxa encoberta, que rebria Villar. Tot just l’entortolligament del cas comença a desfilar-se i diverses pistes apunten que tot podria ser una trama entre dirigents històrics del CTA i la RFEF.
