El Manchester City de Pep Guardiola ha perdonat la vida al Reial Madrid en l’anada de les semifinals de la UEFA Champions League. L’equip anglès ha dominat els blancs de cap a peus, amb un inici de partit fulgurant -dos gols, de Kevin de Bruyne i Gabriel Jesús, en deu minuts-, però no ha sabut traslladar el domini al marcador, i visitarà el Santiago Bernabéu la setmana que ve amb un marge favorable però perillós. Phil Foden i Bernardo Silva han convertit els altres dos gols citizens, mentre que Karim Benzema, per partida doble, i Vinicius, han mantingut els blancs sempre en l’eliminatòria (4-3).
Inici fulgurant del Manchester City de Pep Guardiola
Quin inici! Visca Pep Guardiola! El City s’ha avançat pràcticament en la primera jugada. Els locals han sortit en tromba i, en una jugada astronòmica pel marge dret de l’atac, Riyad Mahrez ha regatejat mig equip rival, força passiu, i ha posat una centrada deliciosa perquè Kevin de Bruyne rematés quasi a plaer, de cap, i batés Thibaut Courtois. El primer cop ha fet créixer els sky blues. Han pressionat encara més un Madrid grogui. Un Madrid que no sabia què fer. No sabia si defensar com va fer a París i a Londres. Atacar era impossible. El City ho evaporava tot.
I en una d’aquestes, ha clavat la segona estocada. El Madrid començava a morir per la seva banda dreta, i Phil Foden així ho ensumava. L’anglès, heroi en rondes passades, ha posat una altra centrada brutal, aquest cop per terra, perquè Gabriel Jesús es fabriqués el seu gol. El brasiler ha estat, de lluny, el millor del primer acte. Ha estat a tot arreu! Novament, això sí, ha marcat davant la passivitat defensiva blanca, personificada, en aquesta ocasió en David Alaba. El 2-0 ha deixat el conjunt de Carlo Ancelotti en la lona.
I el City seguia navegant a tota velocitat. Els esmentats Foden i Mahrez han perdonat el tercer. I a l’altra banda, els blancs feien aigües. Fins que, gràcies a la rebel·lia de Luka Modrić, han pogut sortir de la seva cova. Després d’alguna ocasió aïllada, perpetrada per errors en la sortida de pilota del porter Ederson, el Pilota d’Or ha recuperat una pilota d’or. I això era notícia, ja que els citizens donaven cent voltes als blancs en intensitat i en tots els xocs. Aquest robatori ha permès Ferland Mendy servir una bona centrada que el de sempre ha millorat.
Primera resurrecció del Madrid, mitjançant Benzema
Karim Benzema ha rematat amb una volea preciosa l’assistència, i ha introduït la pilota en l’únic espai on el porter brasiler no ha arribat. Pal i gol. Gol salvador, donades les circumstàncies. No és que estigués més a prop el 3-0 que el 2-1 fins aquell moment. És que estava més a prop el 5-0. Però l’escurçada de distàncies madridista ha calmat la passió anglesa. Els homes de Guardiola han baixat un parell de marxes, i el Madrid s’ha retrobat. No ho intentin entendre.
Diferent part, i mateixa tònica. En la represa, el City ha continuat divertint-se en la gespa com si fos un pati d’escola. Una pilota en llarg seva ha acabat en un gravíssim error de Militão, i això ha derivat a una pilota al pal de Mahrez. I en el rebot, una salvada transcendental sota pals de Carvajal al xut de Foden. Això sí, en la rèplica, l’anglès no ha perdonat. En l’enèssima pèrdua blanca, amb una desenteniment de Mendy i Vinicius, el mag de Bruyne ha posat una centrada preciosa perquè Foden, el més baix de la classe, la rematés de cap, en el cor de l’àrea. 3-1.
Segona resurrecció del Madrid, a través de Vinicius
Però no, ja he dit que no, no ho intentin entendre! És impossible. Quan el City apretava amb els seus cinc sentits, amb la seva afició, amb la seva pressió i amb tot, el Madrid ha trobat l’única escletxa. Amb tot l’equip de Pep en camp rival, Vinicius ha estat més intel·ligent que abans. I més habilidós. Després d’una passada en llarg, el brasiler ha fet una finta, i Fernandinho, qui el pressionava, se l’ha empassat. Sotana sense tocar la pilota del madridista, i cursa a l’estil Usain Bolt. És clar que l’acompanyava Benzema. I el francès és tan bo que anava cobert per dos jugadors. Que ningú em pressiona? Doncs l’acabo jo. Bona definició de Vinicius, i 3-2 en un moment clau. Ràpid.
La nova escurçada de distàncies ha tingut un efecte similar a l’anterior. El City ha seguit atacant, però s’ho ha repensat un xic més. Ha deixat de pressionar amb tanta contundència. El Madrid s’ha fet respectar més. Això sí: al City li ho ha sigut igual. És l’equip millor treballat d’Europa, i sap jugar amb tots els registres. Quan ha calgut paciència per elaborar, els anglesos han demostrat que no hi ha ningú com ells.
Després d’un avís de Laporte, amb una triangulació magnífica per l’esquerra entre Zinchenko i de Bruyne, Bernardo Silva ha clavat una nova bufetada als blancs. Ho ha fet en una jugada de murri. Després d’una falta a de Bruyne, l’àrbitre ha atorgat la llei de l’avantatge. I el portuguès ha recollit la pilota, i ha llançat un míssil al primer pal de Courtois imparable.
Tercera i definitiva resurrecció del Madrid, del de sempre
Però reitero… no ho tractin d’entendre! Qualsevol equip s’enfonsaria després de rebre un quart gol en l’estadi del líder anglès. Però el Madrid, no. Amb el 4-2, ho han tornat a fer. Han resistit, i quan han tornat a sortir de la cova, s’han trobat un penal favorable claríssim. Laporte, el citizen més desafortunat avui, ha tret la mà a passejar en una centrada, i ha permès al Madrid tornar a endinsar-se en l’eliminatòria. Perquè Benzema ha definit el penal a l’estil panenka i ha posat el definitiu 4-3.
Resultat perillós per excel·lència. El Madrid s’ha adonat que ni amb una versió horrible seva i una magnífica del conjunt de Guardiola ha estat possible que els segons sentenciessin l’eliminatòria. Al contrari: un desavantatge d’un sol gol i una tornada al Bernabéu són vells coneguts. Als de Pep se’ls farà molt llarg el desenllaç.
