La Copa del Món de la vergonya arriba a la seva fi. En matèria esportiva, ja és sabut que diumenge vinent es disputarà un partit espectacular. L’Argentina de Leo Messi intentarà derrotar l’equip a batre: la França de Kylian Mbappé, que ja va aixecar la copa en la darrera edició. En matèria esportiva, doncs, hi haurà un gran triomfador.
La FIFA i el règim de Qatar, els grans assenyalats del Mundial
En canvi, en matèria extraesportiva hi ha uns grans assenyalats. Durant el torneig, Món Esport ha assenyalat diverses persones o institucions per qüestions que han passat en els dotze anys anteriors al Mundial, i també durant el Mundial. Hi ha hagut assenyalats, i toca repassar els més flagrants. Els grans assenyalats. Els culpables de molts greuges que han provocat que aquesta Copa del Món s’acabi coneixent com la Copa del Món de la vergonya.
Els grans assenyalats del Mundial són dos: per una banda la FIFA, i per l’altra el país de Qatar, englobant el seu règim i els organitzadors de la competició. La FIFA ha quedat molt mal parada. Primer, pels greus casos de corrupció que es van donar dins seu l’any 2010, quan va adjudicar el torneig a un país tan polèmic com Qatar.
Com s’ha repassat a Món Esport al principi del Mundial, France Football ha destapat, durant la passada dècada, uns escàndols. Sense la gran feina d’aquest mitjà ja es podia preveure que alguna cosa estranya havia succeït, però gràcies a aquesta feina s’han pogut posar noms i cognoms, i Món Esport ha pogut assenyalar figures com l’expresident de la FIFA Joseph Blatter, o l’exvicepresident de la FIFA Ángel María Villar.
La FIFA, doncs, ja va quedar tacada per la corrupció d’entrada. Després, quan aquesta corrupció ja era pública, només va fer una investigació per culpar persones i treure’s la responsabilitat. Això era el mínim, però podria haver pres alguna mesura més contundent, com ara fer una nova votació i que un país que no hagi practicat la corrupció albergués la Copa del Món. Cal recordar que això es va destapar l’any 2013, i per tant fa nou anys. Un temps més llarg que els vuit que Rússia va tenir des d’aquell dia fatídic de la votació fins al seu Mundial de 2018.
Després de la investigació de France Football i la trama coneguda com a Qatargate, va esclatar un altre escàndol. Un de més greu. L’any 2013, Amnistia Internacional va denunciar que els obrers dels estadis de futbol de Qatar gairebé no tenien drets laborals. Recentment, el mitjà britànic The Guardian va provar que com a conseqüència d’això, hi han mort almenys 6.500 persones. Entremig, Infantino va anunciar l’establiment d’un òrgan que suposadament investigaria aquestes condicions. Però no es va prendre cap mesura: la construcció de la Copa del Món de la vergonya va continuar.
Va continuar malgrat tot. La FIFA, conscient de la disparitat de celebrar partits de futbol enmig del desert durant l’estiu de l’hemisferi nord, moment en el qual totes les Copes del Món s’havien disputat fins ara, va traslladar el certamen a l’hivern, tot alterant els calendaris del futbol de clubs. Tot era igual: s’havia de disputar a Qatar sí o sí.
Malgrat que algunes veus com la de l’exfutbolista Eric Cantona es van posicionar en contra d’aquest Mundial de la vergonya, això no va ser suficient, i el Mundial va començar. La prèvia es va escalfar, però. En un congrés de la FIFA de principis de 2022, la presidenta de la Federació de Futbol de Noruega va reivindicar el boicot. Després, jugadors de seleccions com la d’Alemanya van fer importants protestes. Ja no tant per la corrupció i l’esclavatge, sinó per una qüestió molt greu, i que ha incidit molt en aquest darrer mes: els nuls drets que les persones del col·lectiu LGTBIQ+ tenen a Qatar.
Aquest greuge ha estat el més sonat. Com s’ha dit, hi ha hagut jugadors que, tot i haver acceptat participar en el Mundial, ho han fet amb l’objectiu de reivindicar, de protestar i de deixar la seva empremta. En un partit previ al torneig, onze jugadors de la Mannschaft van sortir a la gespa cadascun amb una lletra en la seva samarreta, per formar la frase “Human rights” (“Drets humans”). Per aquesta i per algunes altres protestes, la FIFA va demanar als jugadors i les federacions que se centressin en l’aspecte esportiu. Un acte digne de l’Edat Mitjana. D’una època sense llibertat d’expressió.
Aquesta manca de llibertat d’expressió es va prolongar al Mundial. El Mundial va començar, amb unes declaracions patètiques d’Infantino… i amb intents de protesta. Els capitans d’Alemanya i d’Anglaterra, Manuel Neuer i Harry Kane, pretenien lluir durant els seus partits el braçalet One Love, que té els colors de la bandera de l’Arc de Sant Martí, que representa el col·lectiu LGTBIQ+.
Doncs bé: en primera instància, la FIFA va decretar que trauria una targeta groga als jugadors que fessin allò. Una decisió terrorífica i injustificable. Tot i això, Neuer no va cedir i es va mostrar disposat a rebre la groga, lluint el braçalet. Finalment, la FIFA li ho va prohibir, i va quedar aquella imatge tan icònica, amb els jugadors de Hansi Flick tapant-se la boca i emulant la manca de llibertat d’expressió de la FIFA.
La FIFA, doncs, és la gran assenyalada per la seva increïble complicitat. Però l’origen de tots problemes recau en el règim de Qatar, país amfitrió del Mundial. Qatar té una monarquia absoluta, amb un emir com a únic governador. Tamim bin Hamad Al Thani és l’actual emir, i l’hereu de la família reial Al Thani. El seu règim és el gran assenyalat del Mundial per la corrupció esmentada, per l’esclavatge esmentat i per la manca de drets humans que hi té.
Tothom ha gaudit de la part futbolística d’aquest Mundial, i ho seguirà fent fins al diumenge, amb la gran final entre dos equips de molta qualitat. Però ningú no pot oblidar els horrors del país que ha albergat la competició. A Qatar està prohibit ser homosexual, i aquesta condició pot comportar una pena de set anys de presó. A Qatar, una dona ha arribat a rebre una condemna de cent fuetades després de ser violada.
Qatar és un país fet per homes blancs heterosexuals, o per dones que tenen també aquests privilegis. Aquesta Copa del Món ha estat un èxit en matèria futbolística, i ho acabarà sent, però s’ha disputat en unes condicions vergonyoses. Cal ser-ne conscient, i lluitar perquè això no es torni a repetir mai més.
2 
