El ritme del futbol d’elit pot arribar a triturar la salut mental de qualsevol. Minuts de tensió extrema, milions d’ulls clavats en cada moviment i una pressió mediàtica insuportable que no dóna treva. (Sí, nosaltres tampoc aguantaríem ni dos telenotícies en les seves botes).
Per això, la gran promesa de la Selecció Espanyola i del FC Barcelona ha hagut de buscar una vàlvula d’escapament radical. Una solució natural i obligatòria per a netejar la ment després d’aixecar títols històcs amb només 18 anys acabats de complir.
El refugi absolut de Pau Cubarsí es diu Estanyol. Parlem d’un minúscul racó perdut a la província de Girona que desafia les lleis del turisme massiu modern amb una xifra d’escàndol: amb prou feines compta amb 183 habitants censats segons les últimes dades oficials.
La paradoxa del campió: créixer sense camp de futbol
La gran paradoxa d’aquesta estrella és que va créixer en un entorn idíl·lic on ni tan sols hi havia un camp de futbol municipal. Aquí no hi ha luxes, ni grans avingudes, ni paparazzis panteixant a les cantonades.
De fet, Estanyol va perdre la seva independència administrativa l’any 1846 a causa de les reformes isabelines. Des de llavors va quedar completament integrat dins de l’ajuntament de Bescanó.
El veritable origen del jugador està lligat a la fusta, una dada que molts desconeixen. La fusteria de la família Cubarsí ha donat forma als mobles i projectes de tota la comarca durant generacions, marcant el caràcter humil i treballador del central català.
Les dades històriques d’aquest enclavament són brutals i es remunten a l’any 882. Aquesta és la data en la qual ja s’esmenta l’existència de la seva joia patrimonial més estimada: l’església parroquial de Sant Andreu.
Es tracta d’un temple milenari de pedra que domina el perfil del poble i que va ser reconstruït l’any 1704. A més, conviu amb un templet tradicional dissenyat específicament per a allunyar les tempestes segons les creences antigues.
El benefici estrella per a la nostra butxaca és que visitar aquest paradís és completament gratis i ofereix una desconnexió total a pocs minuts de la civilització. La zona destaca per les seves terres volcàniques fèrtiles i per l’imponent volcà de la Crosa.
Aquest volcà és un destí imprescindible per als amants del senderisme que busquen cremar l’estrès de l’asfalt a través de rutes rurals úniques. Un espai ideal per a respirar aire pur.
Joies ocultes i com arribar-hi sense perdre’s
Si t’apassiona la història arqueològica, aquest lloc guarda un as sota la màniga que poca gent s’espera. Al Puig de Can Cendra es localitzen les restes d’un poblat íber dels segles IV i III a.C..
En aquesta zona arqueològica s’han desenterrat des de ceràmiques antigues fins a monedes i joies d’estil hel·lenístic. A més, el paisatge compta amb una cridanera torre de telegrafia òptica del segle XIX que capta totes les mirades dels visitants.
Sabies que aquesta ruta rural és perfecta per a combinar-la amb una escapada pel Prepirineu? L’accés amb cotxe és sorprenentment ràpid i senzill per a qualsevol conductor.
Si mous el cotxe des de Girona capital, et plantaràs allà en només 15 minutes conduint per la N-141 en direcció a Bescanó i seguint cap a Anglès. Un viatge curt i directe.
Si viatges des de Barcelona, la jugada mestra és agafar l’autopista AP-7 cap a Girona i agafar la sortida de Girona Oest. Des d’allà connectes amb la N-141 passant per Salt i Bescanó, fins a agafar la carretera rural final.
Un trajecte directe que et treu del caos urbà en un obrir i tancar d’ulls. Les places a les cases rurals de la zona volen durant els caps de setmana de bon temps. Et perdràs el lloc exacte on la desconnexió total està garantida?
