El Nobel de Literatura John Steinbeck va narrar fa un segle les peripècies de dos treballadors agrícoles, sota el nom De ratolins i homes. Un d’ells és un home intel·ligent i l’altre, maldestre. Estan als antípodes en termes de destresa. Suposadament, De ratolins i homes és una novel·la de ficció. Però després de presenciar la desfeta del Futbol Club Barcelona al clàssic de Supercopa, és normal sospitar i pensar que realment està basada en fets reals. Que Steinbeck va prendre com a referència les figures dels futbolistes blaugranes Pedri González i Frenkie de Jong.
Aquesta derrota en mans del Reial Madrid sembla un nou capítol de l’obra literària de l’autor californià. La presència del maldestre Frenkie de Jong a la primera meitat i la seva absència en només els quinze minuts inicials de la represa sencera han deixat més clar que mai que, amb tots els futbolistes sans i estalvis, el migcampista no té lloc en un onze de gala del Barça. No és cap casualitat que en tot el primer acte l’equip hagi generat menys futbol que als primers compassos de la segona, amb Frenkie de Jong ja substituït. L’ex ajacied ha torpedejat moltes accions ofensives. Li està cremant la pilota. No està sabent utilitzar les seves eines. No és un holandès volador. És l’holandès errant.
La sàvia modificació de Xavi Hernández en l’entreacte, donant entrada a l’enyorat Pedri precisament per Frenkie de Jong, explica l’agitació blaugrana. La immensa millora. Perquè Ousmane Dembélé o Gavi han ensorrat l’apatia inicial per a automàticament pujar les revolucions. I és que havien d’aparellar-se amb les de Pedri! Se sentien exigits per un company ambiciós. El joc ha estat menys especulatiu i més directe. El Barça ha anat al gra i, tot i no ser capaç de culminar-ho en el marcador, sí que ho ha fet en termes de sensacions.
Pedri ha tornat a jugar tres mesos i mig després. Tres mesos i mig després! El Pedri d’ahir va recordar al que brillava als millors estadis europeus el passat estiu, durant l’Eurocopa. Si quan va debutar amb l’equip català la temporada passada no va requerir ni un dia d’adaptació, ara, després d’una lesió de llarga durada i de mesos d’inactivitat, ha demostrat que tampoc necessita temps de rodatge. Pedri ha tornat!
Aquí Xavi Hernández no té cap problema, perquè té un centre del camp talentós, amb ganes de menjar-se el món i dia rere dia més experimentat. Té futbolistes que volen la pilota. Pedri, Gavi i Nico González són aquells nens en qui tots confiàvem quan les coses es posaven lletges en els partits del pati de l’escola. En canvi, Frenkie de Jong és el noi que juga per pressió social, però que en veritat s’estimaria més contemplar el moviment dels núvols. Sigui o no una qüestió mental, l’holandès no està preparat per liderar el mig del camp d’un gran equip europeu. Xavi no té cap problema, però Frenkie de Jong sí. I el millor per posar solucions als problemes sempre és adonar-se d’aquests problemes.
Per nom, per estatus, per expectatives i per les estadístiques de la temporada passada, Frenkie de Jong encara és un futbolista a tenir en compte. Però ja no és indiscutible. I en les properes setmanes podria abandonar la titularitat. Té més competència que mai a la medul·lar. El Frenkie de Jong de l’Ajax hauria disputat els 120 minuts d’ahir i hauria sigut una de les figures del matx. Però el Frenkie de Jong del Barça, apàtic i maldestre, no ha estat a l’altura de l’escenari, ha estat substituït al descans i veu com Pedri l’ha passat per davant en el seu retorn, com Gavi ha arribat per quedar-se i com Nico suma dia rere dia bones sensacions i actuacions decisives. De Jong ja no té l’excusa de la posició, del temps d’adaptació o de l’entrenador. El Barça per fi coneix el seu rumb, però continua sense conèixer el seu ’21’.
