El Futbol Club Barcelona ha caigut eliminat de la Supercopa a la semifinal contra el Reial Madrid en un partit de futbol preciós per a l’espectador neutral i fins i tot per als aficionats dels dos equips. Els blancs han estat millors a l’inici i s’han avançat, però el Barça ha millorat moltíssim després del descans i ha aconseguit forçar la pròrroga, on la moneda ha acabat caient del costat blanc (2-3). Ha estat el primer clàssic de Xavi Hernández a la banqueta blaugrana i, tot i que ha començat malament, ha finalitzat amb molt bon gust de boca per als culers, que han vist com el seu equip podia tornar a competir contra un dels grans després de molt temps. Pedri i Ansu han tornat i han estat importantíssims.
Un inici decebedor
Malgrat que el Barça figurava com a titular al marcador, el Madrid ha estat l’equip que ha tingut el suport de la majoria del públic de l’estadi saudita. Aprofitant l’escalf de la graderia i el bon estat de forma, els blancs han saltat a la gespa disposats a dominar el partit amb allò que fan més bé: les transicions. Han cedit la pilota als blaugranes, però tot i això han portat la batuta del ritme de joc, ja que cada contraatac merengue era sinònim de perill. Marco Asensio ha avisat en dues ocasions, fins que Vinícius Jr., que sembla un jugador totalment diferent de les anteriors temporades, ha certificat el gran partit que estava fent fins al moment amb una diana, per descomptat, al contracop. Sergio Busquets ha comès una greu errada que ha propiciat l’acció.
El Barça, fins al moment, s’havia mostrat totalment perdut, amb més possessió, però sense saber què fer amb ella. El gol, tanmateix, ha despertat els culers, que després d’una primera rematada entre els tres pals de Luuk de Jong després d’una bona centrada d’Ousmane Dembélé, s’ha activat. A partir d’aquí, han caigut en picat els contraatacs del Madrid i les jugades dels blaugranes tenien molt més criteri. El mateix davanter neerlandès ha avisat en alguna ocasió més i les bandes del Barça s’han començat a convertir en protagonistes i dominadores del duel.
Malgrat tot, la defensa merengue es mantenia concentrada i preparada per llançar contraatacs i tot indicava que la victòria blanca seria el resultat al descans. Així i tot, al minut 41 Dembélé ha tornat a centrar una pilota a l’àrea amb molt bon criteri i Éder Militao, que no ha estat atent al rebuig, no ha vist que Luuk de Jong arribava per tocar-a fortuïtament. De rebot, l’esfèrica ha impactat contra el pal i, sense que Thibaut Courtois pogués fer res per impedir-ho, s’ha introduït al fons de la porteria. El que semblava que seria una pallissa blanca als primers minuts ha acabat amb empat al final de la primera meitat. Cal dir que els d’Ancelotti també han fet una, dues o fins i tot tres passes enrere que expliquen la situació.
Canvi de cara radical
La segona part ha començat amb bones notícies per als culers, ja que Pedri González ha tornat després de gairebé quatre mesos de baixa. I això, a la vegada, també ha anat acompanyat d’una millora significativa de la imatge dels blaugranes, que ha estat generalment negativa a la primera meitat. El Barça, molt més inspirat, ha jugat a prop de l’àrea de Courtois i ha pressionat amb molt més encert. A partir del bon futbol, com acostuma a passar, han arribat ocasions de perill. Malauradament, cap d’elles ha estat prou destacada per posar en problemes el porter belga del Madrid, més enllà d’un xut de Pedri que ha marxat fregant el pal.
El pas dels minuts ha anat minvant la inspiració blaugrana i, el més greu, ha fet que tornessin a aparèixer les pèrdues dels jugadors de Xavi. El Barça ja no ha tingut més ocasions de gol, però el Madrid tampoc no ha aprofitat els contraatacs que ha tingut. Ha estat aleshores quan ha despertat la bèstia. Karim Benzema, que havia estat desaparegut durant tot el partit, ha començat a treure el cap a la porteria de Ter Stegen després d’una hora de joc. En primer lloc, s’ha fabricat un xut impossible des de l’interior de l’àrea que ha impactat contra el pal de forma sorprenent, ja que semblava impossible. Poca estona més tard, en un nou contracop, el francès ho ha tornat a intentar, Ter Stegen ha fet una gran aturada, però en el refús Dani Carvajal ha estat més llest que ningú i ha tornat a centrar la pilota. El porter alemany ha tornat a tocar-la, però ha quedat morta als peus de Benzema i a la tercera ja no ha perdonat.
A partir del segon dels blancs, el Barça s’ha llançat a l’atac i han entrat primer Ansu Fati i després Memphis Depay i Nico González. A tomba oberta, les úniques opcions eren l’empat o la sentència dels merengues, però la valentia i la feina ben feta han provocat que la sort acabés somrient als de Xavi. Primer, Dembélé ha avisat amb dues accions que ha perdonat a l’interior de l’àrea. Després, Memphis, que fins ara havia anat de més a menys en la seva curta trajectòria com a blaugrana, ha lluitat una pilota amb més fe que una altra cosa i ha forçat un córner importantíssim. Al minut 84, el Barça l’ha servit en curt i l’ha centrat des del vèrtex de l’àrea. Ansu, que està tocat per la vareta del gol, ha rematat de cap cap enrere i ha superat Courtois als seus nassos.
La segona part dels blaugranes no ha tingut res a veure amb la primera i la recompensa ha estat totalment justa. De fet, abans del xiulet final de l’àrbitre, el Barça encara ha tingut alguna ocasió més que el Madrid, que ha acabat tancat a la seva àrea. L’inevitable pas dels minuts, però, ha implicat el final i la pròrroga conseqüent.
Massa càstig per tanta lluita
El Barça ha sortit encara més llançat a l’atac a la pròrroga i els merengues, molt castigats físicament, s’han limitat a defensar-se a prop de la porteria per impedir el gol blaugrana. Abde ha estat qui ha tingut l’ocasió més clara, però qui ha tingut més sort ha estat el Madrid, que en l’únic contracop que ha pogut iniciar i amb els culers molt avançats, ha marcat. Casemiro ha conduït la pilota totalment sol, l’ha servida per a Rodrygo Goes encara més aïllat i la seva passada a l’interior de l’àrea ha anat cap a Fede Valverde, que ha rematat a plaer. Just després del gol, entre Busquets i Dembélé han estat a punt d’empatar de seguida, però Courtois ha estat més encertat i ho ha impedit.
La segona meitat de la pròrroga ha estat per als valents. Les forces estaven totalment exhaurides i el cor ha pogut molt més que les cames. El partit, realment, ha estat preciós per als aficionats neutrals. Els jugadors del Barça, totalment fosos, han tingut moltes dificultats per trobar ocasions. Abde s’ha generat un xut impossible que ha marxat fregant el pal i Ansu també ha reivindicat un penal que realment no ha existit. Als últims minuts de la pròrroga, l’empenta blaugrana no ha estat suficient per tornar a empatar, tot i que al temps afegit Ansu Fati ha estat a punt de convertir-se en llegenda amb un intent de xilena que no ha entrat pels pèls. Tanmateix, el Madrid s’ha convertit en el vencedor del clàssic i el finalista de la Supercopa amb el xiulet de l’àrbitre.
