La Supercopa que arrenca avui s’erigeix en punt d’inflexió per al Futbol Club Barcelona. Fa molts anys que l’equip recorre un desert que li ha generat més ferides i fam que alegries. A escassos quilòmetres, però, el seu particular Moisès, l’entrenador Xavi Hernández, entreveu una nova terra fèrtil. Després d’haver assaborit les mels de l’oasi de la consecució de la Copa del Rei de la temporada passada, ara els futbolistes del Barça podrien establir definitivament les bases d’un nou poble. Xavi es pren la cita a l’Orient Mitjà com el moment per obrar el punt d’inflexió guanyador definitiu i obrir un nou cicle.
Així ho va assegurar ahir en roda de premsa. Per a Xavi, la d’avui és una “oportunitat tremenda“. Probablement, no hi ha ningú més expert en punts d’inflexió i en oportunitats tremendes a can Barça que un dels homes que més alts i baixos ha viscut com a futbolista del club. Xavi ha jugat al Barça de Pep Guardiola i del primer Laporta, però també al de Louis Van Gaal i Joan Gaspart. Sap de què parla. Coneix la història del seu club i és conscient del poder terapèutic o reivindicatiu que ha tingut la Supercopa en algunes ocasions.
En la trenta-vuitena edició del torneig, els soldats de Xavi lluitaran per transformar el futbol ficció en futbol realitat. En dotar de sentit i dur a la pràctica el “que es preparin, perquè hem tornat” que va pronunciar el president, Joan Laporta, durant la presentació de Ferran Torres. Aquesta és la primera oportunitat per a Xavi per fer el que ja ha fet l’equip del seu cor en moltes altres ocasions. Quins altres superpunts d’inflexió positius ha experimentat el club barceloní en el passat?
Històrics aplaudiments athleticzales
L’any 1983, el Barça va sentenciar la seva primera Supercopa en l’anada de la competició i en un San Mamés temible. Entrenats per César Menotti, els Lobo Carrasco, Alexanco, Migueli i companyia, i sense el lesionat Diego Armando Maradona, van guanyar l’Athletic Club per 1-3 amb un gran futbol i van guanyar-se els cors d’una afició basca que va acomiadar-los amb aplaudiments. A la tornada, una derrota per 0-1 va ser suficient per aixecar el trofeu.
Aquella victòria davant un Athletic imponent va ser el “que es preparin, perquè hem tornat” d’aleshores. Aquell Barça, com l’actual, venia de guanyar només una Copa del Rei en dues temporades. Però a la vegada estava construint un projecte il·lusionant amb l’esmentat Maradona, Bernd Schuster o Gary Lineker. Un projecte que, tot i no acabar complint les expectatives, finalment va guanyar la primera Lliga en onze anys i va culminar amb la primera final de Copa d’Europa de la història del club.
Superdebut de Ronaldo
Després de l’etapa gloriosa del Dream Team (1988-1996) i de guanyar tres Supercopes amb el signe de tràmit, el Barça va tornar a enganxar la seva afició amb el fitxatge de Ronaldo. El brasiler, que ja era campió del món, va irrompre al club com només ho fan els escollits. Va marcar un doblet en la golejada del Barça per 5-2 a un Atlètic de Madrid que venia de guanyar Lliga i Copa. També va brindar a Iván de la Peña una assistència deliciosa, trencant la cintura del matalasser Delfí Geli amb una elàstica. Giovanni Silva i Juan Antonio Pizzi van completar la festa golejadora.
Aquella anada de Supercopa va posar fi a dos anys magres i va obrir un molt bon cicle, al qual, entrenats per Bobby Robson, futbolistes com Luis Enrique, Figo i els anteriorment campions d’Europa Stoichkov o Guardiola, van guanyar dues lligues consecutives i una Copa del Rei i van assolir unes semifinals de la Champions sis anys després. A la tornada d’aquella Supercopa, els matalassers van posar la por als cossos dels blaugranes però finalment el 3-1 no els va ser suficient per remuntar.
Quan Ronaldinho i companyia s’ho van acabar de creure
L’estiu del 2005 el Barça va guanyar contra el Betis la primera Supercopa de l’era moderna. Al primer assalt, l’equip liderat ja per Ronaldinho es va exhibir a Sevilla. Va golejar per 0-3, amb gols de Samuel Eto’o, Ludovic Giuly i el mateix Ronaldinho, i va guanyar el primer títol d’una de les millors temporades de la història del club: la de la Champions a París. El Barça venia de guanyar la Lliga en la segona temporada sencera de Joan Laporta, i va refermar la seva superioritat amb una nova Supercopa. A la tornada, els de Frank Rijkaard van tancar l’envit al Camp Nou amb una derrota per 1-2.
Messi, per si quedava algun dubte
En una etapa a la qual el Barça semblava i en ocasions era invencible, el Sevilla va sorprendre en l’anada de la Supercopa de 2010 guanyant l’equip de Guardiola per 3-1. Això sí, aquell era un equip de circumstàncies, amb tots els campions del món amb Espanya encara de vacances. A la tornada, doncs, tocava remuntar. I, per si encara quedava algun dubte, en l’inici de la seva tercera temporada com a millor futbolista del planeta, Lionel Messi va encarregar-se’n. Amb un hat-trick, va culminar la primera exhibició del curs (4-0) d’un Barça que acabaria segellant una altra temporada històrica amb la Champions a Wembley.
Torn per al Barça de Xavi?
Després de la brillant Supercopa de 2010, el Barça n’ha acabat guanyant quatre més (una d’aquestes, la de l’any 2011, davant el Reial Madrid). Cap d’elles, però, amb el pes balsàmic de les esmentades anteriorment. Ni amb el que podria suposar tornar a guanyar la que comença avui. La història del Barça està plena d’alts i baixos, i ara, després d’una llarga caiguda lliure, Xavi Hernández confia a aixecar el seu equip i rubricar un nou superpunt d’inflexió.
En les darreres jornades de Lliga el Barça ha demostrat que vol tornar a ser gran. Però encara no ho ha fet. La semifinal de Supercopa davant un Reial Madrid líder i sòlid, doncs, és la primera gran oportunitat per tornar a escriure un nou capítol daurat en la història del club.
