Amb tota la cervesa ja venuda, la participació del Futbol Club Barcelona a la UEFA Champions League més cruel dels darrers temps ha acabat amb un glop agredolç. Els homes menys habituals de Xavi Hernández han fet els deures a Pilsen, sí. Però sense grans ostentacions, i deixant molts més dubtes dels esperats. El primer gol de Marcos Alonso i el de Pablo Torre com a blaugranes, juntament amb els dos de Ferran Torres, han signat el comiat de la màxima competició continental, però un doblet del txec Tomas Chory ha tret a col·lació una preocupant manca de tensió culer (2-4).
El Barça s’ha avançat ràpidament mitjançant l’esmentat Marcos Alonso. Havien passat cinc minuts quan el madrileny ha entrat a l’àrea sense dir ase ni bèstia i, després que el porter Jindrich Stanek s’hagi empassat un xut tou d’Ansu Fati, el golejador ha fet gala del seu passat com a davanter, tot seguint la jugada i esperant un rebot que ha acabat introduint a la porteria.
Amb l’obertura de llauna tan ràpida, l’esperable era una massacre visitant. També ho feia creure l’abismal domini de pilota. Lluny d’això, els culers s’han relaxat i han permès que els de Michal Bilek s’ho creguessin. Circulacions de pilota lentes i errors que han propiciat ocasions adverses. La més clara l’ha tingut Chory. En un llançament de falta lateral, el davanter ha guanyat la partida molt fàcilment a Franck Kessie i s’ha topat amb el travesser quan el més fàcil era marcar. Després, sengles relaxacions de Pablo Torre i Héctor Bellerín han provocat noves ocasions adverses. Sí: la ventafocs del grup estava perdonant.
I això, a la Champions, s’acostuma a pagar. Malgrat tot, passi el que passi, aquest Barça continua tenint indicis de ser un equip gran. I com a tal, abans del descans, quan més mal fa, ha establert terra per mig. Raphinha ha posat un caramel per a Jordi Alba, i Ferran ha culminat la jugada amb gol. El valencià venia estant erràtic i, en canvi, l’hospitalenc podria haver marxat al vestuari amb dues assistències més al sarró si els receptors haguessin estat precisos.
Gavi, aquell home que juga igual al Santiago Bernabéu que al Doosan Arena
La primera meitat, doncs, ha estat un pur tràmit. L’home més destacat ha estat Gavi. L’andalús ha sigut l’home que ha jugat amb més ganes. L’home que ha fet que valgui la pena mirar el partit. Ha sigut qui ha tingut més energia. Ha sortit a jugar amb la mateixa intensitat amb la qual acostuma a jugar al Santiago Bernabéu. Ha nedat dins d’un mar de monotonia i, amb regats i ordre, ha maltejat l’equip. Un cop més.
Els gols del Viktoria Pilsen evidencien la manca de tensió del Barça
Un equip que ha sortit al segon acte amb una acció terrorífica, digna de la festivitat de Halloween del passat dilluns. O de panellet passat. En una jugada amb molts rebots dins l’àrea del debutant Iñaki Peña, Marcos Alonso ha fet foc amic i, quan un oponent ha rebut la pilota, Pablo Torre l’ha envestit. Penal clar, i aquest cop Chory ha encertat per posar l’1-2.
Després que Ferran Torres hagi dissipat els fantasmes amb el seu doblet, gràcies a una bona paret amb Raphinha a l’interior de l’àrea rival i una definició fàcil davant el porter, el Barça ha tornat a obrir el museu dels horrors. Primer, l’esmentat Raphinha ha perdut una pilota al camp propi, ni tan sols ha intentat recuperar-la, i una centrada factible per al rebuig de Marcos Alonso s’ha convertit en una rematada plàcida de Chory i el seu segon gol.
El partit s’havia convertit en un carrusel d’anotacions i de descontrol, i Pablo Torre, que no estava brillant pas en el seu partit més esperat (la seva primera titularitat), s’ha rescabalat. El càntabre ha rebut una bona assistència de Raphinha, que ha actuat amb fogonades, i l’ha millorat amb una definició sublim i imparable. Això sí, immediatament ha caigut a terra, amb una rampa. També ha caigut lesionat Kessie. Massa espuma per ser un tràmit.
El 2-4 és força mentider. Està clar que l’objectiu de la victòria, i per tant el de guanyar els diners que estaven en joc, s’ha complert. I que a l’horitzó hi ha cites més importants. I que no és just buscar moltes conclusions. Però el que ha quedat molt clar és que, de cara a la segona part de la temporada, en la lluita per reconquerir la Lliga quatre anys després i per reconciliar-se amb l’Europa League, Xavi no podrà confiar en tants futbolistes com desitja. El botelló de la Champions ha acabat, i ara el Barça confia a treure copes de xampany en la segona divisió europea.
