Tal com ha expressat darrerament el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, ara, després d’haver fet diversos fitxatges, el gran objectiu del club és reforçar la parcel·la defensiva del seu primer equip masculí. En aquest sentit, després que la incorporació de Jules Koundé hagi quedat pràcticament descartada, la secretaria tècnica ha trobat una solució amb la qual ja està treballant. Segons ha informat el diari Sport, ja hi ha un acord amb el central de l’Athletic Club Iñigo Martínez.
És una opció molt més factible que la de l’esmentat Koundé. I és que el Chelsea hauria guanyat la batalla pel francès, en oferir millors condicions econòmiques tant a ell mateix com al seu actual club, el Sevilla. En termes d’Iñigo Martínez, ja s’ha assolit un acord que contempla, segons les mateixes informacions, un contracte de quatre anys.
Ara, però, cal negociar amb el club basc. Segons ha informat l’emissora Onda Vasca, l’Athletic ha expressat que si el futbolista els comunica que vol marxar i que no renovarà, accediran a negociar, i per tant no es remetran a la clàusula de 80 milions d’euros que té, si bé no baixaran dels 50. Cal recordar que Martínez acaba contracte l’any vinent, i això facilita les coses. Però, alhora, els darrers anys ha estat important pels diferents entrenadors blanc-i-vermells que ha tingut. I, per descomptat, ho seria pel flamant nou tècnic de l’Athletic, Ernesto Valverde. És un pilar de l’equip i per tant en volen treure rèdit.
És, doncs, el mateix cas que el que presentava Robert Lewandowski. El Bayern de Munic va acabar cedint i negociant un preu raonable, ja que el davanter va deixar clar que volia marxar i els bavaresos no volien ni quedar-se amb un futbolista descontent ni arriscar-se a perdre’l l’any següent sense rebre diners a canvi. En aquestes situacions, els clubs acostumen a escoltar més.
Iñigo Martínez s’adequaria molt al perfil de central que busca Xavi Hernández. És esquerrà, cosa que fa molta falta (els centrals esquerrans del curs passat eren Clément Lenglet, que ha marxat, i Samuel Umtiti, que apunta també a obrir la porta de sortida). Té jerarquia en el seu joc, i als 31 anys té experiència suficient per adquirir un nou repte d’aquesta envergadura amb garanties. Té molt gol: en la pilota aturada és molt poderós.
La trajectòria d’Iñigo Martínez en l’elit
El basc ha disputat quatre temporades i mitja amb els lleons. Va arribar-hi en el mercat hivernal de fitxatges de la temporada 2017/2018, provinent de l’etern rival, la Reial Societat. Es va formar a les categories inferiors dels txuriurdins, va estar sis temporades i mitja al seu primer equip i va ser l’artífex de la històrica temporada 2012/2013, en la qual els homes entrenats pel francès Philippe Montanier es van classificar a la UEFA Champions League.
El curs següent, Martínez va jugar els sis partits de la fase de grups, en la qual ell, Antoine Griezmann, Carlos Vela i companyia van quedar eliminats. Després, va aterrar a l’Athletic amb el cartell de gran central. De fet, en aquell moment ja va sonar per al Barça, si bé finalment l’operació mai no es va fer. El d’Ondarroa ha estat vital en un equip que els darrers anys ha tingut més decepcions que alegries, si bé ha assolit dos meritoris subcampionats de Copa i ha guanyat la Supercopa de 2021. Per altra banda, el jugador és internacional amb la selecció espanyola, des de l’any 2013, si bé mai no ha participat en cap fase final d’un torneig internacional.
