El Futbol Club Barcelona femení ha vençut i eliminat el seu nou rival, el Reial Madrid, de la semifinal de la Copa de la Reina. Per tant, optarà a arrodonir una nova gran temporada amb un nou títol, el cap de setmana. Les blaugranes arribaven deprimides al municipal de Santo Domingo, després del dur cop de Torí, però n’han sortit amb un somriure. Tot i trobar dificultats a l’hora d’obrir la llauna, contra un equip blanc ultradefensiu, Lieke Martens ho ha aconseguit relativament d’hora. En el segon temps, Aitana Bonmatí ha posat terra pel mig, Mariona Caldentey ha sentenciat i Asisat Oshoala ho ha tancat (4-0).
Amb el dur cop esmentat a Torí, un presagiava que a les blaugranes els costaria mantenir el nivell infernal d’aquesta temporada. Però han acabat pesant tres altres coses: les ganes de reivindicar-se, el rival que hi havia al davant i la possibilitat de classificar-se per a una nova final. Els tres canvis respecte a la desfeta no han modificat gaires coses. Ni l’entrada d’Ingrid Hengen pel descans de Patri Guijarro, ni les d’Asisat Oshoala i Lieke Martens per una Jennifer Hermoso tocada i Graham Hansen. S’ha donat un dels guions més desiguals entre blaugranes i blanques.
Lieke Martens torna definitivament
Des del principi, les dones de Jonatan Giráldez han buscat les bandes. Les d’Alberto Toril tenien tot el centre tancat, i per tant allò era infranquejable. Després de perdonar un parell de vegades, Alèxia Putellas ha fet una emboscada per banda i, per fi, ha trobat una companya sola. Aquesta era Martens, que ha batut Misa a plaer. Primer gol de la neerlandesa en tres mesos i mig, per demostrar que ja ha deixat enrere del tot la maleïda lesió.
L’1-0 ha aplanat el camí. I ha inclinat el camp cap a baix. El Barça ha pogut sentenciar en la primera meitat, però Asisat Oshoala i Aitana Bonmatí han perdonat. En la represa, però, la catalana no ho ha fet. Quin golàs! Amb una croqueta, Aitana ha arrodonit una temporada excelsa, que pretén tancar amb un triplet nacional, i ha fet encara més mal a unes blanques que només han atacat amb fogonades.
Abans de pensar en la final, però, encara quedava temps per aprofundir la ferida del Madrid, tercer aquest curs a la Lliga i per tant classificat, in extremis, per a la prèvia de la propera Champions League. En un llançament de córner barcelonista, Misa ha fallat estrepitosament. La pilota ha anat dirigida a Mariona, que simplement ha hagut d’empentar la pilota al fons de la xarxa. 3-0 i el de sempre: a gaudir, a dormir el matx i a oxigenar i premiar jugadores. Clàudia Pina, la jugadora número dotze, i Leila Ouahabi, han ingressat per dir la seva.
Exhibició de Clàudia Pina
De fet, l’esmentada Pina ha necessitat pocs instants per fer una jugada maradoniana. Ha regatejat la seva marcadora, ha conduït la pilota i ha deixat sola Oshoala perquè fes el quart. Després que la nigeriana hagués perdonat en una jugada tot just abans, salvada excel·lentment per Misa, aquest cop no ha perdonat i ha arrodonit la festa. Finalment, s’ha retirat amb molèsties. Però si no passa res estrany, en la gran final, contra l’Sporting de Huelva, tornarà a ser de la partida en detriment d’Hermoso.
Amb una nova golejada a l’etern rival del club, el Barça aspira a guanyar la seva tercera Copa consecutiva i a tancar una gran temporada. Ha estat una victòria balsàmica i necessària, per cicatritzar el mal europeu i per lluitar per acabar el curs aixecant un nou trofeu. També per presentar unes credencials de cara al pròxim curs. Perquè Pina, més enllà de la gran acció al quart gol, ha fet una exhibició de passades i recuperacions en només mitja hora.
