Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona, ha inaugurat la reunió del Senat del club celebrada a l’Auditori 1899 del Camp Nou amb una contundent declaració sentimental cap a l’entitat blaugrana i, alhora, atacant els clubs-estat amb els quals competeix a Europa. Després de fer un diagnòstic de la greu situació econòmica a la qual ha fet front des que en va tornar a ser el president, per recalcar la importància que els socis aprovin les dues palanques, ha clamat que volen tornar a ser grans per competir amb els esmentats.
“Nosaltres som diferents: som més que un club”
“Volem un Barça fort, que pugui competir amb els clubs-estat i amb els que són propietat d’un milionari. Aquells que injecten diners en el seu club que no provenen del futbol. Nosaltres som diferents: som més que un club. Els nostres problemes ens els arreglem nosaltres mateixos; les solucions ens les trobem nosaltres mateixos. Igual que gaudim dels èxits, lluitem junts per aixecar-nos de les adversitats. Aquest Barça fort… L’entitat és viva, el Barça continua tenint una força enorme per atraure capital i generar ingressos. I amb un avantatge: mantenim la independència pel que fa al model de governança i de propietat”.
En aquest sentit, ha reivindicat que “necessitem beneficis després de les pèrdues. No ens posarem en mans del millor postor. Ens posarem en mans dels socis, perquè ens ajudin a accelerar el creixement. Amb uns socis que comparteixen la nostra filosofia i idiosincràsia. Hem vingut a sanejar la situació en el menor temps possible, i sense posar en risc el futur del club”.
De fet, aquest “és un dels altres paràmetres que hem volgut treballar a fons. Que les opcions no posin en perill el futur. Que les palanques no posin en perill el compte de resultats dels anys vinents. És fonamental. Els nostres competidors tenen un avantatge econòmic, però ni amb tots els diners que tenen poden comprar les nostres essències, la nostra història i la nostra manera d’entendre l’esport, la societat ni el país“.
D’aquesta manera, ha llançat una crítica especialment al Manchester City de Pep Guardiola, el Paris Saint-Germain de Leo Messi, al Newcastle i al Chelsea. Els tres primers tenen estats al darrere que els subministren diners per fer fitxatges, i el quart ha tingut, fins fa molt poc, un magnat. I, alhora, ha presumit dels valors del Barça. I és que és un dels pocs equips de futbol de l’elit europea que encara depèn dels seus socis. Si bé per exemple no tots els equips anglesos tenen estats, xeics o magnats, sí que tenen propietaris que de cap de les maneres celebren senats per escoltar la veu d’uns socis.
