Aquest dilluns, l’escuderia de Fórmula 1 Aston Martin ha anunciat que fitxa Fernando Alonso de cara a la temporada 2023. Un canvi d’aires necessari per al pilot asturià, que esdevé un nou canvi d’escuderia. Serà la segona de la seva segona etapa a la categoria reina de l’automobilisme, però la sisena si es compta l’esplendorosa primera etapa, entre els anys 2001 i 2018, i que va anar clarament de més a menys. En termes de moviments entre equips, és el vuitè.
De Minardi al projecte guanyador de Renault
Després de meravellar i guanyar en categories inferiors, l’asturià va aterrar a la Fórmula 1 de la mà de Minardi. Allà va aconseguir bones coses amb pocs recursos. Per exemple, un inesperadíssim desè lloc al Gran Premi d’Alemanya. Les bones actuacions amb els italians van cridar l’atenció del mític Flavio Briatore, que el va reclutar per al prometedor projecte de Renault. Després d’exercir un any com a pilot provador, va suplir Jenson Button i va fer-se gran fugaçment. En la seva primera temporada amb els francesos, la 2003, va aconseguir la seva primera victòria. A més, va obtenir un meritori sisè lloc en la classificació general.
La decepció a McLaren Mercedes, el retorn a Renault i el somni de Ferrari
L’any següent va millorar fins a la quarta, i els anys 2005 i 2006 van ser estel·lars. L’asturià va guanyar els dos mundials, superant el gran Michael Schumacher o Kimi Raikkonen. Posteriorment, l’any 2007 va decidir canviar d’aires i recalar a McLaren Mercedes. Però només hi va estar un any. I és que malgrat aconseguir un meritori tercer lloc a la general, va tenir conflictes amb el seu equip i amb el seu company, Lewis Hamilton.
Les baixes ostentacions a McLaren Honda i l’adeu
Això va fer que, amb un pas previ i insípid per Renault, acabés a la gran escuderia per excel·lència: Ferrari. Allà, però, es va veure opacat pel domini de Red Bull, que amb l’esmentat Vettel ho va guanyar tot. Posteriorment, va passar uns anys sense grans ostentacions a McLaren, aquest cop amb la marca Honda, abans de deixar la Fórmula 1 l’any 2018 i dedicar-se a altres competicions automobílistiques. La temporada 2021, però, va tornar i ho va fer amb els francesos d’Alpine. Va tenir un primer curs decebedor, ja que va finalitzar en desena posició i durant els grans premis el seu cotxe va experimentar problemes.
La frustració a Alpine i l’aposta per Aston Martin
De cara a la següent temporada, que és l’actual, tot feia indicar que l’escuderia pujaria el nivell i atorgaria a Alonso unes millors prestacions. Però ha passat just el contrari. Carrera rere carrera, l’espanyol té moltes dificultats. A més, el fet que el seu company, Esteban Ocon, no en tingui pas, fa que l’afició alonsista esclati cada cap de setmana contra Alpine. Darrerament ha transcendit l’àudio d’una intervenció radiofònica entre el pilot i els seus mecànics, durant una carrera, en la qual el primer lamentava els darrers resultats i encoratjava l’equip a millorar.
Ara, però, la seva paciència ha vessat i buscarà un nou desafiament a partir de la temporada vinent. És a dir, la 2023. Aston Martin, tot i això, tampoc promet, sobre el paper, gaires alegries. I és que tant l’esmentat Vettel com l’altre pilot que configura l’equip, Lance Stroll, ocupen la catorzena i la divuitena posició, bastant per darrere de la desena d’Alonso i la vuitena d’Ocon. Això sí, la britànica és una escuderia en creixement. Va tornar a la Fórmula 1 la temporada 2021, després de seixanta anys d’absència, i promet grans alegries. Un binomi important, ja que el pilot donarà més coneixements a una escuderia que té una forta capacitat.
