Perpinyà és de les poques ciutats al món que pot presumir de posseir dos equips professionals de rugbi. La USAP, que participa en el campionat francès de rugbi a 15, i els Dracs Catalans, que competeixen al campionat anglès de rugbi a 13. Molt popular a Austràlia, on la National Rugby League (NRL) seria l’equivalent a l’NBA de bàsquet, la Superlliga anglesa és l’únic campionat professional de rugbi a 13 a Europa. El 2006 els dirigents anglesos van obrir una porta per integrar una franquícia a fora del Regne Unit. El projecte del president fundador dels Dracs Catalans, l’empresari rossellonès Bernard Guash va ser escollit. En quinze anys, els Dracs s’han imposat com un gran equip de la Superlliga, per bé que el camí no va ser fàcil. El jove club ja té al seu palmarès una Challenge Cup (2018), una final de Superlliga perduda a Old Trafford el 2021 i durant cinc temporades seguides els catalans participen en les fases finals.
La pretemporada dels Dracs Catalans
L’equip de Perpinyà s’ha trobat aquest any amb una pretemporada difícil de planificar, ja que molts jugadors del conjunt català van participar en la Copa del Món amb les seves respectives seleccions l’octubre passat. Els internacionals van tornar amb comptagotes, cosa que ha complicat bastant la fase de preparació física que va caldre adaptar gairebé individualment. Aqueixa mateixa Copa del Món també va destorbar el període de fitxatges. Molts clubs guaitaven l’eclosió d’algun jugador durant el torneig o, al contrari, es malfiaven d’una ferida. Això va paralitzar algunes negociacions i frenar moltes signatures de contractes. Finalment, els Dracs han efectuat 5 fitxatges. La signatura dels nous jugadors, però, va trigar molt i tot just van poder arribar a Perpinyà durant els últims dies de l’any.
La temporada passada va acabar amb l’eliminació dolorosa a l’estadi Gilbert Brutus als quarts de final. Una derrota dura de pair i per la qual la lliga anglesa va sancionar el club català amb una multa per les protestes sobre l’actuació arbitral. Una sanció que obre una possible suspensió de l’estadi Gilbert Brutus i que va obligar el president Bernard Guasch a enviar un missatge de calma als seguidors catalans. Enguany, els Dracs miraran de formar part del petit grup d’equips capaços de posar fi a l’hegemonia de Saint Helens, que ja porta una sèrie remarcable de 4 títols consecutius de campió de Superlliga (2019-2022).
Un equip candidat a guanyar la Superlliga
Sobre el paper, els catalans poden competir per un títol enguany. Aquesta temporada, però, amb la incògnita de veure com aguanta un equip on molts jugadors ja han superat els trenta anys. L’espina dorsal de l’equip titular arriba al final de la seva carrera. És el cas del taloner Michael McIlorum (35 anys) que efectua el seu últim any de contracte. El dubte també existeix sobre el cas de l’anglès Sam Tomkins (33 anys) una peça clau que ha aprofitat la pretemporada per operar-se del genoll. Per ara el club no ha comunicat la data del seu retorn. El mig d’obertura, l’australià Mitchell Pearce (33 anys) també efectua el seu últim any de contracte amb els Dracs Catalans. A més a més, el club de Perpinyà ha prioritzat l’experiència en els perfils de jugadors fitxats aquesta temporada amb els neozelandesos Manu Ma’u (34 anys) i Sio Sia Taukeiaho (31 anys).
Quan manca poc per la represa de la competició, ara toca integrar els nous fitxatges i pair el sistema de joc. Per això, els jugaires de l’entrenador britànic Steve McNamara han efectuat enguany un estatge de cohesió i s’han aïllat a Torremirona, a l’Empordà. El cos tècnic i els jugadors necessiten ara repetir els llançaments i les combinacions de joc i reforçar una mentalitat de grup tan necessària per aguantar la llarga temporada que es presenta. El temps ja corre. La primera jornada de la Superlliga enviarà els catalans al camp del Wakefield (17 de febrer). Els Dracs només tenen previst un partit amistós de preparació contra una selecció de jugadors del campionat de França el 4 de febrer a Perpinyà.
