Amb només dinou anys, el jove murcià Carlos Alcaraz només ha necessitat un cap de setmana per demostrar que es pot trencar l’hegemonia del big three del tenis mundial dels darrers anys i donar pas a una nova generació, de la qual ell mateix pot ser el líder. En menys de setanta-dues hores ha derrotat al Masters 1000 de Madrid dos membres d’aquest big three, Rafa Nadal i Novak Djokovic (només li ha faltat Roger Federer) i ha apallissat Alexander Zverev a la final, qui era el vigent campió d’aquest torneig i el número tres del món.
Qui és Carlos Alcaraz?
Però, d’on surt Carlos Alcaraz? Per una banda, la seva explosió pot semblar sorprenent i inesperada. Només cal veure les dades per adonar-se que és dels tenistes que més ha progressat al rànquing ATP en menys temps. En menys d’un any ha passat d’estar més enllà del lloc cent a la classificació a situar-se sisè després de guanyar el Mutua Madrid Open. De fet, és el tenista que més partits ha guanyat l’any 2022 fins al moment i bat rècords de precocitat contínuament. Amb dinou anys acabats de fer, s’ha convertit en el més jove en conquerir el Masters 1000 de Madrid.
Ara bé, tampoc no es pot parlar de l’aparició d’Alcaraz com quelcom totalment imprevisible. Els qui el seguien des que era petit ja alertaven que era un tenista excepcional i que trencaria totes les barreres. Quan gent com el seu entrenador, Juan Carlos Ferrero, veuen on està arribant actualment, no es mostren sorpresos, ans al contrari, asseguren que encara queda molt per veure la millor versió del tenista murcià i que el seu sostre és encara molt lluny.
Per què s’ha convertit en el referent de l’espanyolisme?
Educat a l’acadèmia de Rafa Nadal, Alcaraz s’ha erigit en el seu hereu. Això és, probablement, el que ha robat el cor dels seguidors del tenista manacorí. El fet que hagi començat a destacar des de tan jove, que hagi vençut el seu mestre al Masters 1000 de Madrid davant de tota la seva afició i que es mostri tan orgullós de ser espanyol, el converteix en el nou ídol de l’espanyolisme. A més a més, és un madridista confés, fins al punt que va fer referència a una frase mítica del club blanc després de vèncer Djokovic i el Reial Madrid el va felicitar pel seu triomf a la final.
En els esports individuals, el fanatisme funciona de forma molt diferent dels esports d’equip. En néixer no et converteixes immediatament en aficionat d’un tenista, ja que, bàsicament, les seves carreres comencen i acaben de forma relativament ràpida. Així doncs, els seguidors d’aquest esport es mouen principalment per fetitxes amb jugadors de moda. Alcaraz s’ha convertit, doncs, en el nou referent dels aficionats espanyols i això, de la mateixa manera que ha passat amb Rafa Nadal o Fernando Alonso, també el converteix en un símbol estatal, que a partir d’ara ens haurem d’acostumar que cada vegada que competeixi no es representi només a ell mateix, com acostuma a passar amb els esportistes individuals, sinó a tot l’espanyolisme.
3 
