Déu-n’hi-do! Quina exhibició! No, no era l’Espanya de Xavi, Iniesta, Villa i Del Bosque. Ha estat la de Pedri, Gavi, Dani Olmo i Luis Enrique. I no hi ha absolutament res a envejar. En el Mundial de les sorpreses, La Roja ha rebentat qualsevol possibilitat de protagonitzar un tercer capítol negre. Ha començat amb una golejada escandalosa contra Costa Rica, i per tant duent-se els tres primers punts del grup. Cosa transcendental. La gran notícia, però, és que la selecció ibèrica ha presentat candidatura ni més ni menys que per guanyar la Copa del Món. Amb anotacions de Dani Olmo, Ferran Torres (per partida doble), Marco Asensio, Gavi, Carlos Soler i Álvaro Morata, ha practicat un futbol exquisit que atemorirà la resta d’equips.
Luis Enrique es reafirma com l’artífex del ressorgiment d’Espanya
Luis Enrique. Dues paraules que defineixen l’estat d’ànim i futbolístic d’aquest combinat nacional. L’entrenador de les decisions discutides, però una de les persones més intel·ligents. No dubtin mai més d’ell, si us plau. L’asturià ha començat donant amb la tecla amb una decisió sàvia: la d’introduir el migcampista Rodri Hernández com a central, al costat d’Aymeric Laporte, en detriment d’un Eric Garcia i un Pau Torres encara verds per a aquest tipus de cites.
Gavi i Pedri, els millors jugadors del conjunt ibèric
El partit, però, s’ha començat guanyant més amunt. Concretament, en el clàssic trident format per Pedri González, Gavi i Sergio Busquets. Tots tres han sortit a la gespa de l’estadi qatarià Al Thumama amb una intensitat demoníaca. Han anul·lat la sortida de pilota d’una Costa Rica que no s’ha tancat en excés, i l’han fet circular amb una gran velocitat. Els centreamericans perseguien ombres. Han sucumbit en aquest triangle de les Bermudes
Fruit d’una altra decisió luisenriquenya ha arribat el primer gol. L’absència d’un davanter centre pur ha desestabilitzat els ticos. Després d’un truc de màgia de Gavi, amb un globus per damunt de la defensa, el català Dani Olmo, arribant des de segona línia, ha fet un control deliciós i ha batut l’exmadridista Keylor Navas. Els espanyols s’abraçaven i somreien, mentre sonava Mi gran noche de Raphael a la megafonia. Festa mediterrània.
Després d’això, encara quedaven deures per fer. Els precedents d’Argentina i Alemanya, seleccions que han patit remuntades quan manaven per un gol en el marcador davant rivals inferiors sobre el paper, dictava que calia continuar. També ho dictava l’exigència de Luis Enrique, alumne del mític Louis van Gaal. A més, els espanyols s’estaven divertint amb el domini de la pilota. I en aquest ball, s’ha posat guapo Jordi Alba.
Després d’una nova possessió eterna però amb sentit, el lateral blaugrana ha servit una bona pilota a la frontal de l’àrea, que Marco Asensio ha rematat de primeres per batre novament Keylor Navas. Potser podia haver fet alguna cosa més per evitar el gol, però la festa espanyola estava escrita a les estrelles. També estava escrita la reivindicació d’Alba. L’hospitalenc ha fabricat el tercer gol, tot provocant un penal que el culer Ferran Torres ha culminat amb una calma admirable.
Amb el 3-0 al marcador, Espanya ha amplificat el seu pla. Costa Rica ja estava deprimida, i La Roja ha amagat la pilota. Gavi continuava apareixent a tot arreu, Dani Olmo oxigenant el joc i Rodri donant una seguretat made in Pep Guardiola. Tot estava sent perfecte. I no, no val l’argument de minimitzar la victòria per l’entitat del rival, tenint en compte els precedents esmentats d’Argentina i Alemanya, i que fa no gaire aquest equip rival va trepitjar uns quarts de final de la Copa del Món.
Pluja de gols a la segona meitat, amb quatre més
En la segona part, la piconadora ha continuat. Després d’uns minuts de calma, Gavi i Ferran han pujat dues marxes. Bona paret, que el valencià ha acabat perdent, per a demostrar que era el més llest entre els defenses rivals: l’ha recuperat i ha fet una bella definició. Doblet particular i gran dosi de confiança.
A partir d’això, Luis Enrique ha iniciat un esperable carrusel de canvis, per donar descans homes importants i per fer debutar amb l’absoluta Alejandro Balde. El blaugrana, de fet, ha estat un dels actors del cinquè gol. Amb una gran incursió en atac, ha deixat Álvaro Morata sol davant Keylor. El madrileny ha perdut la primera batalla amb el porter, però ha amagat la pilota, l’ha posat dins de l’àrea i Gavi, entrant com un lleopard, ha establert la maneta al marcador, per culminar un partit de somni i per convertir-se en el golejador espanyol més jove en un Mundial.
Finalment, per tancar la festa, després d’una gran jugada personal del revulsiu Nico Williams, Keylor Navas ha rebutjat al centre la pilota, amb poques possibilitats per fer gaire més, i Carlos Soler ha empès a la porteria la pilota. A continuació, Morata ha culminat una paret deliciosa amb Olmo amb una bona definició. Un 7-0 gens exagerat, que ha demostrat la superioritat espanyola i la diferència entre ambdós equips. Ha estat la millor Espanya de l’última dècada.
Espanya trenca una mala ratxa de tres Mundials
Així les coses, Espanya ha guanyat un debut d’una Copa del Món setze anys després. A Sud-àfrica, malgrat el dolç final, va començar ensopegant contra Suïssa; a Brasil, amb la maledicció dels campions en mà, va caure estrepitosament amb els Països Baixos per 1-5; i a Rússia va empatar a tres contra la Portugal de Cristiano Ronaldo, després de l’incendi famós provocat per Luis Rubiales i Julen Lopetegui.
Aquesta Espanya s’erigeix en una de les màximes favorites per aixecar el trofeu més maco de tots, juntament amb França i a l’espera de veure la carta de presentació de Brasil. Més enllà del joc preciós i de l’efectivitat que ara sí que té, el conjunt de Luis Enrique ha demostrat tenir molta gana, tot jugant amb una velocitat característica d’aquells equips que arriben lluny. I una bona atmosfera. Tots van a una. I que, jugant així, són imbatibles. La segona estrella ja escalfa al cel del golf aràbic. Pròxima estació: una Alemanya a la vora del precipici.
4 
7 