La Federació Francesa de Futbol (FFF) ha anunciat aquest dijous l’acomiadament de l’entrenadora de la selecció femenina, Corinne Diacre. És una notícia d’impacte, ja que la de Croix havia tingut aquest càrrec durant els últims sis anys. Tot i això, en la decisió ha pesat el conflicte que s’ha generat amb diverses jugadores importants, i que ha provocat que pleguessin del conjunt nacional a pocs mesos per a la disputa del Mundial.
En un comunicat, la FFF ha explicat, en primer lloc, que el seu president interí, Philippe Diallo, va encarregar un informe sobre la situació de la selecció a quatre membres del Comitè Executiu. Una vegada elaborat, s’ha arribat a la conclusió que aquesta situació dista de “les exigències de l’altíssim nivell”, i que això ha provocat “un punt de no retorn que perjudica els interessos de la selecció”.
A continuació, la FFF ha reconegut “la implicació i la serietat de Corinne Diacre i el seu personal en la seva feina”, però ha insistit que “les discrepàncies observades semblen irreversibles”. Per aquest motiu, “s’ha decidit posar fi a la missió de Corinne Diacre al capdavant de la selecció femenina francesa”. No ha transcendit qui la substituirà.
Diacre va adquirir les regnes de l’equip durant l’estiu de 2017. Un equip que representa el país en el qual conviuen l’Olympique de Lió i el Paris Saint-Germain, dos dels millors clubs del panorama continental, que han brindat una important generació de jugadores. Tot i això, en l’últim lustre, no ha pogut guanyar ni la Copa del Món ni l’Eurocopa, ni tan sols assolir les seves finals.
La FFF obre un nou cicle
A banda de les discrepàncies esmentades, la FFF ha posat sobre la taula una gran realitat: el nou cicle que està obrint. Per una banda, per un motiu no esmentat, que és el canvi en la cúpula de la federació, després que es posés fi a l’etapa de l’expresident Noel Le Graet per les seves moltes polèmiques. Per l’altra banda, hi comença un nou cicle per “nova ambició global liderada per la FFF a favor del desenvolupament del futbol femení i el rendiment de la selecció francesa, que haurà d’aconseguir alts objectius durant la Copa del Món 2023 i els Jocs Olímpics de 2024 [que se celebraran a la capital francesa, París].
Ha quedat clar, doncs, que en alguns països del primer món les protestes sí que serveixen. La francesa Wendie Renard va liderar aquesta revolta, i la van succeir diverses companyes seves. Evidentment, si el combinat gal hagués acudit a la cita internacional de l’estiu vinent sense totes elles, hagués perdut pràcticament totes les seves possibilitats de fer-hi un bon paper.
La RFEF ha mantingut Jorge Vilda al càrrec malgrat tot
És un fet que s’assimila al de, per exemple, les futbolistes del Canadà, que han forçat la dimissió del president de la federació de futbol del país. Però és un fet que dista radicalment de la situació a Espanya. Moltes de les millors jugadores del moment i de la història de La Roja, com ara Mapi León o Aitana Bonmatí, s’han negat a participar en la selecció mentre hi continuï el cos tècnic de Jorge Vilda, exposant uns motius determinats, però res ha canviat.
