El diari espanyol El Confidencial ha tret a la llum noves conversacions telefòniques privades de Luis Rubiales, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). En aquesta ocasió, l’altre protagonista és el president del país, Pedro Sánchez. I, com en les anteriors ocasions, tornen a deixar en una mala posició el dirigent del màxim organisme d’aquest esport a nivell nacional. El més flagrant de tot és l’amenaça que va fer al líder socialista amb deixar Espanya sense possibilitats d’albergar el Mundial de futbol de l’any 2030
Tal com il·lustra el mitjà, Rubiales va començar la seva relació amb Sanchez un cop aquest va guanyar la moció de censura i es va convertir en president de la monarquia parlamentària, ara fa quatre anys. El primer va aprofitar l’ocasió per felicitar el segon, reivindicant que “president, molta sort! Avui tanques una magnífica campanya. En deu mesos has marcat el rumb”. A més, quan Sánchez va reafirmar la seva victòria als comicis de l’any següent, 2019, li va escriure “president, amb tota la prudència del món: què content estic, collons!”.
Això, però, no és pas la part escandalosa de l’assumpte. Però sí que esdevé l’inici d’una relació estranya. Una relació que manté majoritàriament Rubiales, ja que Sánchez es limita a contestar-li els missatges de forma breu, i que amb el pas del temps adopta un to més aviat agressiu.
L’amenaça de Luis Rubiales a Pedro Sánchez
I és que poc després de la victòria del PSOE de Sánchez a les eleccions generals esmentades, Rubiales va contactar novament amb el mateix per una qüestió relacionada amb la labor de president de la RFEF. Va sol·licitar-li una breu reunió, de “només 15 minuts” per abordar la candidatura espanyola per albergar el Mundial de futbol de l’any 2030 (juntament amb Portugal). Però Sánchez el va emplaçar al ministre de Cultura i Esports d’aleshores, José Guirao: “Li diré que et truqui per anar avançant i després ja ens veiem nosaltres. Necessito saber també si hi ha garanties per part nostra”.
Això va enfadar Rubiales, qui desitjava reunir-se amb el mateix president de l’estat: “Gràcies, president, però no és amb Guirao amb qui he de parlar. Si no pot ser, no et preocupis: deixem de banda el Mundial. Una abraçada i molta sort”. Finalment, però, Sánchez va aconseguir convèncer Rubiales perquè tingués la trobada primer amb Guirao, i aquesta va fructificar.
Tant és així, que dos anys després els dos màxims representants dels dos països ibèrics que aspiren a celebrar el gran certamen d’aquí a vuit anys, el rei Felip VI, Sánchez, el primer ministre de Portugal, António Costa, i el president de la república, Marcelo Rebelo de Sousa, van presentar la candidatura de manera oficial. Una candidatura que, de moment, competirà amb la del Marroc i amb una sud-americana, integrada per l’Argentina, l’Uruguai, el Paraguai i Xile. Això, però, sense haver evitat una esperpèntica dialèctica entre l’esmentat Sánchez i Rubiales.
