Aquest pot ser, per fi, l’any de Guardiola, com a mínim per tornar-se a plantar a una final de la Champions deu anys després de la segona que va guanyar amb el Barça. El tècnic de Santpedor ha aconseguit un gran resultat al Parc dels Prínceps (1-2). Després d’una primera part en la qual el PSG ha estat clarament superior, el Manchester City ha utilitzat les belles i velles armes de la pressió, la possessió i el joc de posició per donar la volta al marcador, subjugar el rival i encarar la classificació per a l’esperada final de Turquia.
La primera part es podria descriure com a sorprenent. El PSG ha imprès un domini sobre el terreny de joc que, si bé no és cap novetat pel que fa a la qualitat dels seus futbolistes, sí que ho és per la possessió i control que han tingut. Més enllà d’uns minuts inicials de domini citizen, els francesos s’han anat veient còmodes amb la pilota als peus i han subjugat els de Guardiola.
Neymar ha avisat primer amb un bon xut llunyà i Marquinhos ha obert la llauna pocs minuts més tard amb una bona rematada de cap, completament sol, a la sortida d’un córner servit per Di María. El City no ha pogut respondre al gol, s’ha quedat noquejat, i els de Pochettino han continuat rondant l’àrea d’Ederson. Ara bé, malgrat la superioritat, tampoc no han tingut moltes ocasions, perquè els de Guardiola han estat molt seriosos en defensa, patint moltíssim, però evitant així el segon dels parisencs. De fet, Foden ha perdonat davant de Keylor Navas en una de les poques que han tingut els visitants.
A la segona meitat, però, canvi de pel·lícula. Guardiola ha detectat els perills del PSG i ha ordenat un pas endavant pel que fa a control de la possessió. La millora dels anglesos ha estat evident i han començat a arribar amb perill a l’àrea de Keylor. Com es podia intuir a la prèvia, els francesos han passat a viure dels contraatacs i la velocitat d’Mbappé.
Amb el pas dels minuts, l’empat del City ha començat a planar sobre el Parc dels Prínceps. Una xilena de De Bruyne, una bona arribada de Walker, bones centrades de Cancelo… Pochettino ha decidit no intervenir i esperar i aquest ha estat el seu error. A la sortida d’un córner, De Bruyne ha centrat una pilota des de la frontal de l’àrea que s’ha començat a enverinar. Keylor no ha vist la rosca i l’esfèrica s’ha introduït directament a la seva porteria. Un gol vital per als de Guardiola per ser en camp contrari.
Altra vegada, els francesos no han reaccionat. Una molt mala decisió, la veritat. El City, que amb Guardiola no sap el que és defensar un resultat, s’ha llançat a l’atac amb més ganes encara i ha buscat el segon. Ha arribat de seguida, quan no havien passat ni deu minuts del primer. Mahrez ha executat una falta amb potència i bona col·locació i la tanca defensiva del PSG s’ha obert. Keylor només ha pogut mirar com la pilota entrava a la seva porteria.
I un altre cop molt dur per al PSG: Gueye ha comès una entrada criminal sobre Gundogan, directament al seu turmell, i ha estat expulsat. Amb deu jugadors i sense una peça important per a la tornada, els de Pochettino han resistit com han pogut. De fet, ha estat gairebé un miracle que el City no hagi marcat el tercer. Els de Guardiola han exhibit un domini superlatiu i han arribat en diverses ocasions a la porteria rival. Tot i això, és un grandíssim resultat per a la tornada i per encarar la final.
3 
