Un Reial Club Deportiu Espanyol desolat ha perdut novament, en la seva visita a San Mamés, amb un domini de la pilota asèptic i havent infringit un dels manaments de la bíblia del futbol. Aquest recorda que cap equip no pot despistar-se contra l’Athletic Club perquè, en el cas de fer-ho, acabarà perdent. Un magnífic Tonny Vilhena ha avançat els seus amb un gran gol però, instants després, Oihan Sancet ha igualat. I quan els espanyolistes encara ho estaven assimilant, Íñigo Martínez ha remuntat. L’Espanyol continua dessagnant-se i ho fa en el pitjor moment possible de la temporada.
Avui semblava el dia escollit pels déus espanyolistes per acabar amb la ratxa nefasta de quatre partits sense guanyar. L’Espanyol, amb Raúl de Tomás mirant-s’ho des de casa donada la seva expulsió la darrera jornada, pretenia donar un cop d’efecte i reivindicar-se. Però ha caigut a la trampa athleticzale.
Els catalans han jugat el partit de manera previsible. Han buscat ser protagonista però només ha aconseguit atresorar més estona la pilota que l’equip rival. Vicente Moreno pretenia tenir-la perquè els seus continguessin i fessin mal l’equip rival. I s’han avançat molt ràpidament! Això a San Mamés és caviar. Gràcies a una quilomètrica autopassada sobre Dani García, Javi Puado ha assistit perquè Vilhena s’estrenés amb la samarreta blanc-i-blava en la seva primera titularitat. El neerlandés ha definit com els deus esmentats.
L’Athletic, avui amb forces rotacions en vistes del duel de Copa que té aquesta setmana, mai no s’ha espantat. Quan un gos molt bordador però poc mossegador i un lleó s’enfronten, normalment surt guanyant el segon. I això ha passat quan Oihan Sancet, prèvia passada de Raúl García, ha empatat rematant a gol de manera excessivament còmode. Ho han permés la distracció del seu marcador, Leandro Cabrera, i la passivitat de Diego López.
Els bascos cedien la pilota, però portaven la iniciativa enèrgica. No permetien que la tinença de la pilota de l’Espanyol fluctués. I l’Espanyol, de mateixa manera que en el gol, buscava fer mal per les bandes. Els laterals Adrià Pedrosa i Óscar Gil estaven molt actius. I Vilhena estava inspirat. Però massa sol. Fàcil per als centrals blanc-i-vermells Dani Vivian i Íñigo Martínez.
L’internacional amb Espanya, de fet, també ha tingut facilitat a l’hora de capgirar el marcador. Després que Álex Berenguer estavellés una falta a la barrera, els seus companys han fet una jugada de globertrotters. L’esmentat Vivian ha servit, amb una acrobàcia i segurament buscant el xut, una bona pilota perquè Martínez rematés a plaer la pilota i les esperances blanc-i-blaves.
Nul·la capacitat de reacció
En la segona meitat Vicente Moreno ha fet el que havia de fer. Ha introduït un futbolista de tall més directe com Adrián Embarba per Melendo, i ha confiat en Loren Morón en la posició d’un Dimata inèdit en la rematada. Tot i això, els pericos mai han sigut capaços d’inquietar l’àrea local. Tampoc tenien el factor RdT. El futbolista madrileny ja va empatar in extremis a Cadis i, en poques paraules, ha marcat quasi la meitat de gols espanyolistes a la Lliga.
A mida que passava el temps, l’Athletic dormia el partit. Amb l’entrada d’homes com Iñaki Williams i el recentment recuperat Asier Villalibre, vorejava la porteria rival i no patia enrere. Només Sergi Darder, en una ocasió, ha posat a prova Unai Simón, amb un bon xut des de fora de l’àrea. Les entrades de Yangel Herrera i Wu Lei han estat en va.
Aquest Espanyol té bones intencions. És acadèmic. Però això mai serà suficient en la Primera Divisió. Necessita més mala llet. Més imprevisibilitat. Els futbolistes espanyolistes no s’acaben de rebel·lar. I això és molt perillós tenint en compte la pèssima dinàmica de l’equip i el calendari immediat de l’equip català. El Futbol Club Barcelona amenaça amb prollongar la mala ratxa, abans dels partits de l’Espanyol contra el Sevilla i el Vila-real.
