Aquella sensació de felicitat pura que dura un instant. Un èxit, una bona notícia, les vacances somiades. Sembla que a penes l’assaborem quan la ment ja s’ha escapat. Viatja cap al següent problema, o potser cap al pròxim objectiu.
Per què els moments de joia tenen data de caducitat tan ràpida? És una trampa que ens posem nosaltres mateixos, o hi ha un mecanisme secret dins del nostre cervell que ens impedeix gaudir plenament del present?
La psicòloga Olga Albaladejo té la resposta. I és que, potser, el veritable secret no és aconseguir més coses bones. La clau rau a aprendre a quedar-nos una mica més en les que ja ens passen. Una revelació que pot canviar-ho tot.
Albaladejo ens parla de la “felicitat en trànsit”. Una expressió que descriu a la perfecció aquesta experiència. Arribem al que tant desitjàvem i, abans d’haver-ho gaudit, la nostra ment ja vola. Vola cap a la següent destinació, sí. (Nosaltres també ho hem sentit).
El nostre cervell, una màquina d’adaptació ràpida
Darrere d’aquesta sensació hi ha un fenomen conegut: l’adaptació hedònica. També se la coneix com la “cinta de córrer hedònica”. El nostre cervell s’acostuma amb rapidesa a les circumstàncies, fins i tot a les més positives. Allò que al principi era extraordinari, aviat es converteix en la nostra normalitat.
És com el perfum que portem posat. Al principi, el percebem amb claredat. Al cap d’una estona, deixem de notar-lo. El perfum no ha desaparegut. És el nostre sistema sensorial que ha deixat de considerar-lo una novetat que necessiti atenció.
Aquesta adaptació té una funció. No podem mantenir l’excitació del primer dia de vacances durant mesos. Si ho féssim, tindríem dificultats per ocupar-nos de la resta de la nostra vida. El problema sorgeix quan perdem la novetat sense la gratitud.
A això s’afegeix la “fal·làcia d’arribada“. És la idea que la felicitat apareixerà quan aconseguim aquella feina, aquella casa o aquella relació. Però quan ho aconseguim, ràpidament apareix una nova meta. No només ens hi acostumem. També elevem les nostres expectatives. La felicitat esdevé així una estació de pas, no un lloc on aturar-nos.
Per què les males notícies pesen més?
Una preocupació pot acompanyar-nos tot el dia. Una bona notícia, en canvi, sembla desaparèixer en qüestió d’hores. No és només una qüestió de personalitat. Tenim una predisposició a reaccionar amb especial intensitat davant les amenaces.
Des d’un punt de vista evolutiu, detectar un perill sempre va ser més important per sobreviure. Més important que prolongar una emoció agradable. Per això, una crítica sol ocupar més espai mental que diversos elogis. Un problema reclama la nostra atenció amb molta més facilitat que una alegria.
No obstant això, la psicòloga assegura que podem entrenar l’atenció. Podem millorar la regulació emocional o la gratitud. No podem, ni seria convenient, desactivar el nostre detector d’amenaces. Però sí que podem desenvolupar la nostra capacitat per reconèixer i conservar allò que mereix ser gaudit.
El perill ocult de les xarxes socials
Les xarxes socials no han creat aquests mecanismes psicològics. Però poden intensificar la velocitat amb què passem d’una experiència a una altra. Compartim una bona notícia, rebem uns quants “m’agrada”. I tot seguit, ja estem veient un altre contingut. Completament diferent.
Una celebració personal dóna pas a una tragèdia. Després a un vídeo divertit. I immediatament, a les vacances perfectes d’una altra persona. Aquest canvi constant d’estímuls fa molt més difícil que una emoció agradable arribi a consolidar-se. El scroll infinit ens roba la capacitat de sentir profundament. (Pensa-hi un moment).
El mètode ‘savoring’: la solució definitiva
La psicologia utilitza un terme clau: savoring. Podria traduir-se com “assaborir psicològicament” una experiència positiva. És la capacitat de prolongar conscientment les emocions positives. Consisteix a atendre-la, apreciar-la i potenciar-la.
En comptes de deixar que passi sense més ni més, hem de ser actius. Hem de viure-la. Per entrenar el savoring, Olga Albaladejo proposa pautes imprescindibles per al nostre benestar. Pautes que ens permetran detenir el temps.
Primer, fes una pausa abans de passar pàgina quan passa alguna cosa bona. Segon, comparteix aquesta alegria amb algú que se n’alegri de debò. Tercer, recorda després aquests moments sense analitzar-los en excés. Finalment, retarda la necessitat de buscar immediatament el següent objectiu.
Aquesta és la clau. La felicitat no desapareix tan de pressa com creiem. Sovint som nosaltres mateixos els qui l’abandonem. La deixem enrere per començar a pensar en la següent preocupació. O en el següent objectiu. Una oportunitat perduda, moment rere moment.
Has descobert un truc psicològic definitiu per protegir els teus moments feliços. Una eina que et permetrà estalviar-te molta angoixa. És una manera d’evitar que la nostra pròpia ment ens jugui una mala passada. Estàs preparat per aplicar-ho?
