Vivim en una societat on la productivitat s’ha convertit en una mena de religió invisible. (I sí, nosaltres també confonem massa sovint descansar amb perdre el temps). Pensem que les hores que passem amb els ulls tancats representen un parèntesi buit, una simple pausa necessària per carregar una mica la bateria abans de tornar a començar. Però la realitat biològica és absolutament diferent del que ens pensem.
Hi ha factors relacionats amb l’alimentació i amb el nostre estil de vida físic que impacten de manera directa sobre la salut del cervell a llarg termini. No obstant això, tendim a menysprear massa sovint el descans nocturn, oblidant que el rendiment cognitiu i l’estat d’ànim depenen d’aquest equilibri. Dormir no constitueix cap mena de luxe prescindible, sinó un procés absolutament indispensable per assegurar la supervivència i la reparació integral de tot el nostre organisme.
El paper decisiu de la neurociència
Segons explica el doctor Paul Thompson, neurocientífic especialitzat en imatges cerebrals, tendim a caure en l’error de pensar que el cervell es desconnecta completament durant la nit. (Ens imaginem un ordinador apagat del tot, però res més lluny de la realitat). Gràcies a les noves tecnologies d’imatge, la ciència ha descobert processos fascinants que succeeixen mentre dormim profundament i que canvien per complet la nostra perspectiva.
Existeix un mecanisme conegut com a sistema glinfàtic del cervell que s’activa precisament en aquestes hores de repòs. Tal com assenyala l’especialista, durant el son es produeixen una mena d’ones circulars que funcionen exactament igual que un túnel de rentat. Mitjançant aquest moviment, el líquid cefalorraquidi s’encarrega d’eliminar de manera eficaç els productes tòxics acumulats al cervell.
Dormir no és un temps d’inactivitat passiva; és el moment en què el cervell es neteja a fons per protegir la nostra salut futura.
Aquest descobriment demostra que la nostra màquina més complexa necessita temps per treballar en ella mateixa sense interferències externes. Si aconseguim regular adequadament el descans nocturn i corregim alhora els factors relacionats amb els nostres hàbits diaris, podem aconseguir disminuir notablement el risc de patir malalties tan greus com ara l’alzhèimer o el párkinson.
La importància d’abandonar els mals hàbits
Per a la gran majoria de persones, el son continua sent un autèntic desconegut, fins al punt de tractar-lo pràcticament com un mal necessari o una molèstia diària. (La nostra cultura del cansament ens fa veure-ho així). Però succeixen tantes coses vitals quan tanquem els ulls que ignorar-ho equival a jugar a la ruleta russa amb la nostra pròpia salut mental i física.
La supervivència de l’individu i el correcte funcionament de les nostres capacitats cognitives depenen directament d’aquest procés fisiològic. Si realment volem gaudir d’una bona qualitat de vida quan estem desperts, no ens queda cap més opció que aprendre a dormir bé. Al cap i a la fi, ningú més va a fer aquesta feina per nosaltres, i la prevenció comença sempre per respectar els ritmes biològics naturals que la ciència s’encarga ara de recordar-nos amb dades a la mà.
