Gerard Esteva (Barcelona, 1984) és el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). Des de l’inici de la nova normalitat, tant ell com tota l’associació estan fent una crida al Govern per reivindicar la importància de l’esport per a la ciutadania del país. Després de deu canvis en les restriccions, l’esport català es troba en una situació “dramàtica”, segons assegura el mateix Esteva, que arriba a afirmar que, si tot segueix així, “ens carregarem generacions senceres d’esportistes”. Per tot això, demanen que “la competició federada pugui tornar a disputar-se” i fleixibilitzar altres mesures perquè, si les restriccions actuals s’allarguen gaire, “portaran l’esport català a la ruïna”.
Com esteu vivint aquesta muntanya russa d’obertures i tancaments?
Hem viscut fins a deu canvis en les restriccions, així que imagina’t. Tot el que sigui poder fer activitat, encara que sigui limitada, és positiu, però clar, aquests canvis de normativa provoquen una inestabilitat molt negativa en el si de les entitats esportives. Hi ha molts esportistes que s’estan donant de baixa.
Fa poc vas assegurar que l’esport català es troba la pitjor situació des de Barcelona 92′. Per què?
Ja són dues temporades les que hem hagut d’hipotecar. Això vol dir que a tota la roda de promoció estem perdent milers d’esportistes que estan deixant l’esport i l’esport de competició que és tan important al nostre país. Aquest any ja estem veient un descens de llicències federatives al voltant del 30%. En clubs i entitats privades, aquesta baixada ha arribat fins al 50%. Està sent un catacrac molt bèstia.
Totes les restriccions que estan afectant les competicions amateurs no tenen res a veure amb les que s’apliquen a l’esport professional. L’esport base és el gran oblidat?
Totalment. Les competicions estan aturades des del 15 d’octubre i aleshores només havien pogut jugar un mes, així que podríem dir que no hi ha ritme de competició des del mes de març del 2020. Un drama. Un absolut drama.
Quina és l’afectació econòmica?
Un estudi de PricewaterhouseCoopers assegura que cada mes que això està aturat totalment hi ha una pèrdua de 108 milions d’euros d’ingrés. Si l’aturada és parcial, no hi ha tantes pèrdues, però potser sí la meitat. Això, en l’acumulat del temps són molts diners.
I els clubs tampoc no estaven massa bé abans de la pandèmia…
No. A més a més, l’any 2010 es va retallar un 70% el pressupost i des d’aleshores no hi ha hagut cap increment. Estem en una situació de finançament molt dolenta. Estem molt malament si ens comparem amb la resta de l’Estat i amb la resta d’Europa. Hi ha hagut una deixadesa per part de la Generalitat molt important en matèria d’Esports. Això ha provocat que ara que ha vingut la crisi s’hagi patit més.
Ha hagut de tancar algun club?
Hi ha molts que estan aguantant molt al límit. Les conseqüències es veuran quan s’hagi de recuperar aquesta situació.
Molts països han apostat per permetre l’esport a l’aire lliure fins i tot en els moments més durs de la pandèmia. Aquí es va trigar molt a autoritzar i després ha rebut cops de forma constant, dient que és un àmbit amb molt risc de contagi. És realment tan perillós practicar esport?
Només el 0,25% dels contagis s’han donat en l’àmbit esportiu. És una xifra ridícula.
Aleshores, per què rep tant el sector esportiu?
La veritat és que crec que devem tenir algun enemic al Govern que ens vol perjudicar. Ens diuen que ens toca el rebre perquè som un sector que mou molta gent i que en altres moments li tocarà a algú altre. Això no és una explicació seriosa. L’OMS assegura en estudis molt rigorosos que l’esport és segur. De fet, si analitzem la resta de comunitats autònomes i la resta de països es veu clarament com sí que els seus governants han cregut en l’esport, s’ha continuat fent i s’ha fet amb normalitat.
Quina és la situació a la resta de l’Estat?
Majoritàriament, han continuat competint, entrenant, fent activitat de club i han tingut l’esport com a un aliat i no com a un enemic, com hem tingut aquí a Catalunya. Han estat a una situació molt propera a la normalitat. Totes les comunitats autònomes han apostat per l’esport.
Les mesures actuals permeten obrir l’esport en un 30% de la seva capacitat als espais tancats i un 50% als espais oberts. Considereu que són suficients?
Això en realitat és un tancament encobert pel que fa als clubs. No es poden utilitzar els vestidors. Molts socis dels clubs no poden anar-hi si viuen lluny, perquè no es poden dutxar. Pel que fa a la competició, s’ha obert molt poc la porta. Només poden competir aquelles lligues que tinguin possibilitat d’ascens a una categoria estatal. Això no té cap mena de sentit.
Quines són les peticions que feu al Govern?
Que la competició federada pugui disputar-se. Està homologada internacionalment i tothom entén que té un grau d’exigència i regulació molt elevat. A més, està controlada i té traçabilitat. Si hi hagués qualsevol infectat, podríem saber amb quines personses ha estat en contacte i quan. Si no comencem la competició, estarem matant unes generacions que no podran ser olímpiques, no tindran nivell internacional, no podran gaudir de l’esport amateur… Aquest últim és molt important per al país i per la salut mental i física de les persones. No volem ni més ni menys del que s’està fent a la resta de l’Estat.
Si traslladem aquesta situació actual a un futur d’uns quants mesos vista, quin és el panorama que ens espera?
Si s’allarguen aquestes restriccions serà un desastre. Condemnaran tot el sector a la ruïna: gimnasos privats, clubs, federacions… i sobretot els esportistes! Ens estarem carregant generacions d’esportistes que no podran competir, no podran agafar la dinàmica adequada, no podran classificar-se per a competicions estatals o internacionals… Per tant, està en risc el sistema esportiu català en el seu conjunt.
