Xavi Hernández va aterrar com a entrenador del Futbol Club Barcelona en un dels moments més crítics de la història recent del club. Ho va fer amb l’equip estant en una situació compromesa a la classificació de Lliga, i amb una situació crítica a la fase de grups de la Champions League. A les grades, l’afició criticava cada vegada més l’entrenador de llavors, Ronald Koeman. Hi havia cada vegada més focs. El Barça fins i tot va perdre el clàssic a casa. Per tant, la derrota a Vallecas va ser el desencadenant perquè Joan Laporta decidís canviar el rumb de la banqueta. I va arribar l’hora de Xavi.
El tècnic terrassenc, doncs, va trobar-se un context advers. Un equip trist, costa amunt. Fins i tot havia perdut un dels seus fitxatges estiuencs, el Kun Agüero, a causa d’una arrítmia. Per tant, calia remar de valent. Ara, després d’una llarga muntanya russa de resultats i sensacions, el gran protagonista, en roda de premsa, n’ha fet un balanç. Per a Xavi, “sembla que hagin estat 100 anys. Hem passat situacions inesperades, de lesions, de covid, de mercat, inesperades. S’han gestionat, estem intentant ajudar el club, els jugadors”.
La llegenda blaugrana ha afegit que “sóc molt culer i intento ajudar per tornar el Barça al lloc que es mereix. És un treball agraït i cal tirar endavant. Són situacions que et fan créixer com a persona. Estem per a això”. En termes de joc, Xavi considera que “en aquests 100 dies hem millorat en molts aspectes: en la pressió alta, en dominar partits… en un partit de Champions, o en Copa, amb pròrrogues, penals, errors puntuals, poden ser injustes. La Lliga et diu si estàs en bon camí. Els resultats hi són. És la regularitat. Cal seguir sent positius i pensar que hi ha feina per fer”.
Des que Xavi entrena el Barça, ha aconseguit set victòries, cinc empats i quatre derrotes. No són, ni molt menys, grans resultats. Però sí que s’ha estabilitzat una mica el vaixell blaugrana. Després de flirtejar amb les places de la meitat de la classificació, l’equip ara té la paella de les posicions de Champions agafada pel mànec. Ha caigut a la Copa, a la Supercopa i a la Champions, però es comença a vislumbrar la llum després d’anys foscos.
