Quantcast
Les eleccions més difícils de la història del Barça – Món Esport

Les eleccions més difícils de la història del Barça

Font, Freixa i Laporta entren a la recta final d'uns comicis marcats per la pandèmia

Víctor Font, Toni Freixa i Joan Laporta s’han posat d’acord en molt poques coses durant tota la campanya de les eleccions a la presidència del Barça. Ara bé, si han coincidit en algun punt, és en què aquestes seran “les eleccions més importants de la història del Barça”. La tempesta perfecta amb la qual s’ha arribat a aquests comicis és una confluència gairebé impossible entre un fracàs esportiu i econòmic sense precedents de l’anterior junta directiva, presidida per Josep Maria Bartomeu, i la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus.

El Barça de Bartomeu

En primer lloc, cal tenir en compte que aquestes eleccions han vingut provocades per una moció de censura i això és un fet únic i històric. Si bé s’havia intentat utilitzar aquesta fórmula en tres ocasions des del 1998, els vots de censura no havien arribat a quallar mai. Més que una moció no va poder assolir el seu objectiu de fer fora Bartomeu a les urnes, perquè ell mateix va dimitir abans. La junta gestora liderada per Carles Tusquets no ha complert amb la promesa de convocar les eleccions “as soon as possiblei la data ha estat molt similar a la que va proposar en primera instància el mateix Bartomeu, però el fet que una majoria de socis fessin dimitir un president demostra la situació crítica que viu el club.

Més enllà de la pandèmia del coronavirus, que ho agreuja i ho precipita tot i acaba accelerant el procés de la moció de censura, el Barça ja es trobava en un moment molt delicat abans del març del 2020. Bartomeu va guanyar les eleccions del 2015 gràcies al triplet que li regalen Messi, Luis Enrique, Suárez i Neymar, però la gestió posterior no podia ser pitjor. És cert que es guanyen fins a tres Lligues i tres Copes, però el fracàs europeu any rere any a la Champions és un luxe que el club no es pot permetre.

Des que Bartomeu guanya les eleccions, el Barça pateix desfetes molt greus com el 0-4 de París el 2017, salvat per la remuntada contra el PSG al Camp Nou, el 0-3 contra la Juventus a Torí i el 0-3 a Roma. Tanmateix, els dos pals més durs, amb molta diferència, són els de Liverpool i Lisboa. Simbòlicament, el gol de córner dels anglesos i la gran golejada del Bayern de Munic als quarts de final de la Champions del 2020 marquen la tendència del Barça de Bartomeu a Europa.

El darrer any del mandat de Bartomeu és el més crític de tots, ja que dos fets extremadament greus per als barcelonistes tenen lloc entre el febrer i el setembre del 2020. El primer és el BarçaGate, quan es va descobrir que el club havia contractat els serveis d’una empresa que es dedicava a crear climes d’opinió negatius a les xarxes contra aquelles persones que es consideraven contràries a la junta directiva, incloent-hi jugadors del primer equip i llegendes del club. El segon és el burofax de Messi, quan el millor jugador de la història del Barça va demanar marxar de l’equip al president i aquest el va retenir contra la seva voluntat. Quan ho ajuntem tot i ho sacsegem, el resultat és el còctel més tòxic de la història recent del club.

Que amb Bartomeu passessin fins a quatre directors esportius en quatre temporades, que la temporada 2019-2020 fos la primera en blanc després de més de deu anys de títols o que Ernesto Valverde fos el primer entrenador destituït des de Van Gaal el 2003, queden només en anècdotes d’un moment tràgic de la història del club. Tot un despropòsit que ens porta fins a unes eleccions de les quals s’espera que en surti un president i una junta directiva que ho capgirin absolutament tot, si el Barça vol tornar a ser el millor equip del món.

Les eleccions del coronavirus

En un període tan diferent i peculiar com el que estem vivint, les eleccions del Barça no podien anar d’una altra manera. Seguint un patró semblant al de la campanya electoral de les eleccions a la Presidència de la Generalitat, durant l’última setmana de campanya tampoc no hi haurà actes multitudinaris, ni els tradicionals banys de masses. Els tres candidats, Víctor Font, Toni Freixa i Joan Laporta, com ja han estat fent durant les darreres setmanes, aniran a diversos punts de Catalunya a veure grups de socis, però, en cap cas, amb aglomeracions de gent.

Un altre fet inèdit en uns comicis a la presidència blaugrana ha estat el vot per correu. El període per exercir aquest dret través d’aquesta via es va encertar el 29 de gener, i es va tancar el passat divendres. Uns 22.811 socis l’han pogut sol·licitar. Una dada molt significativa, ja que equival a la meitat dels votants en les passades eleccions. Aquesta pot ser una de les claus per aconseguir una participació massiva, com demanen els tres candidats. De fet, ja ha votat aproximadament el 20% de socis amb dret a vot i el record històric no arriba al 50%.

També hi ha novetats respecte a la seu de votació. Tradicionalment aquesta s’ubicava al Camp Nou, però aquesta vegada els comicis tindran diversos centres on els socis podran dipositar la seva papereta: Barcelona (Camp Nou i Palau Blaugrana), les ciutats de Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa i també Andorra. Un total de 7, i estaran oberts de 9 del matí a 9 del vespre.

Un altre front que no està resolt respecte aquestes eleccions és el dret dels socis a poder-se desplaçar, i canviar de comarca, per anar a votar. El club blaugrana treballa per aconseguir que els socis amb dret a vot puguin canviar de comarca, acreditant un document d’autoresponsabilitat, i així poder exercir el seu dret a vot presencialment si no ho han fet per correu.

Finalment, la forma amb la qual es viurà la jornada electoral al Camp Nou, la seu tradicional, també serà molt diferent. La premsa no tindrà accés a la zona de votacions i, d’una forma similar a les eleccions a la Generalitat de Catalunya, els periodistes seguiran els resultats des de sales apartades o, fins i tot, des de carpes aïllades. Amb tot, unes eleccions adaptades a l’escenari provocat per la pandèmia del coronavirus, però, al cap i a la fi, unes de les més importants de la història del Barça.

Més informació

Nou comentari