Patri Guijarro, migcampista del Futbol Club Barcelona, ha expressat, en la prèvia de la gran final de la UEFA Women’s Champions League, els sentiments que té quan s’adona del camí que ha recorregut ella i les seves companyes des que van debutar en l’elit esportiva. I és que si en un principi jugaven partits en ciutats esportives, amb poca afluència de públic i amb gespa artificial; ara han omplert dos cops el Camp Nou, i estan a les portes de fer el mateix amb el Juventus Stadium de Turí, on es jugaran, contra l’Olympique de Lió, ni més ni menys que aixecar el segon trofeu continental.
“Passar de jugar en ciutats esportives a fer-ho en estadis plens és brutal”
Tenint en compte, a més, que serà la primera final europea de la secció blaugrana amb un desplaçament massiu, Patri valora, en declaracions a Món Esport, que “és una passada. Al principi dius que “és increïble que en tan poc temps hagi canviat tant”, i et sents súper agraïda amb els culers, amb els aficionats que ens segueixen dia rere dia, que sempre venen al Johan Cruyff. I de l’implicats que estan amb nosaltres”.
En aquest sentit, la balear reivindica que “al final, estem súper contentes de la feina que estem fent. Estem extramotivades i extracontentes d’això. I que pugui venir la nostra afició a Turí i puguin venir als estadis i que pugui venir més gent de la que podia venir a la ciutat esportiva, quan hi jugàvem amb gespa artificial… ja pots saber la diferència que hi ha. Ens enorgulleix molt el que estem fent, i el que estan apostant per nosaltres en aquest club”.
La blaugrana ha reiterat que “passar de jugar en ciutats esportives a fer-ho a estadis plens és brutal”, tot recordant la circumstància del primer desplaçament massiu: “L’any passat, amb la Còvid-19, tot es va viure d’una manera més pobra, trista, sense afició. Així que tenim ganes que aquest any, que hem tornat a una final, viure-la amb la nostra gent. Serà molt bonic”.
Els comptes pendents de Patri amb l’Olympique de Lió
Com la seva companya Mariona Caldentey, Patri ha recordat la primera final europea de l’equip. Una final que ella va viure, però que per culpa d’una lesió es va perdre. Per tant, ara “en tinc moltes ganes. Després de no haver arribat a aquella final, contra l’Olympique de Lió, no puc mentir: tinc ganes extra. I ara arribem d’una manera totalment diferent com a equip”.
Els canvis entre el Barça de 2019 i l’actual
I és que, a diferència d’aquella final, del 2019, ara “crec que hem igualat aquelles forces, aquell físic. El físic és quelcom que ens marcava molt la diferència. I molts més detalls que a nivell de joc hem perfeccionat i en els quals som moltíssim millors. Però crec que hem donat un canvi brutal, que ara mateix totes estem d’igual a igual. No només nosaltres amb l’Olympique de Lió, sinó molts altres equips. Ara es parla de més equips que poden guanyar la Champions perfectament”.
El mig del camp que forma amb Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí
Patri sosté un centre del camp de gala format també per la Pilota d’Or, Alèxia Putellas, i Aitana Bonmatí. És, doncs, el millor centre del camp del moment. I la mallorquina n’és conscient: “El nostre centre del camp és, sense dubte, una de les claus de l’equip. I crec que s’ha vist sobretot en partits importants”.
De fet, ha citat diversos partits en qüestió, a mode d’autocrítica: “El de l’Arsenal a casa, o a l’Emirates. O contra el Wolfsburg a casa. En la segona part, allà, a Alemanya, es va veure que potser no teníem la capacitat de treure la pilota, no érem del tot precises. I potser vam tenir aquelles pèrdues de pilota que no ens feien arribar amb tanta claredat. És veritat que els primers minuts de la segona part vam millorar. Però en els finals, igual. Elles també es van venir amunt amb el gol, i no vam acabar de jugar com ens hagués agradat. I jo crec que sobretot en aquests partits clau es demostra l’important que és tenir la pilota, sortir de la pressió. I per tant, la importància el migcamp del Barça.
I precisament, a la final jugaran contra un equip que acostuma a pressionar de valent, i a dificultar, per tant, la circulació de la pilota dels equips rivals. Patri ho sap, però ho afronta amb valentia i tenint en compte l’experiència: “No ens fa por tornar a tenir dificultat en la sortida de la pilota, perquè ja ens ha passat diversos cops aquest any. Contra el Madrid, a casa seva, ens va passar, i ens vam saber reposar en la segona meitat. Contra el Wolfsburg ens va passar els darrers minuts, que jo crec que també va ser a conseqüència del seu gol. Crec que son vivències que hem fet aquest any, que ens va molt bé sobretot de cara a la final. I crec que nosaltres ara sabrem arreglar-ho molt abans, en cas que ens passi. I tenim moltes alternatives per a solucionar el problema que pugui sorgir en aquell moment”.
Les armes de l’Olympique i les del Barça, segons Patri
A més, com també ha fet Mariona, Patri ha analitzat els principals perills de l’equip francès: “Són molt fortes, agressives i ràpides. Tenen qualitat per a fer contraatacs en dos o tres tocs, fer-los perfectes i marcar-te“. Això sí, les blaugranes no tenen res que envejar: “Nosaltres també tenim qualitat a l’hora de treure la pilota del darrere. I jo crec que una de les claus serà aquesta. A l’igual que a les semifinals contra el Wolfsburg, contra qui al Camp Nou ho vam fer molt bé. El fet de sortir de la seva pressió. Perquè després tenim ja aquell u contra u a l’atac. Contra l’Olympique de Lió serà molt semblant, en termes de si podem sortir de la pressió. Si ho aconseguim, ho tindrem molt més fàcil de cara al gol en els darrers metres“.
S’han igualat les forces entre catalanes i franceses, segons Patri
Sobre el clàssic debat de qui és favorit en una final, Patri ha clamat que “no ens veiem com a favorites”, tot celebrant que, respecte al precedent de 2019, “ja no estem a dues o tres passes del que estàvem abans respecte a elles. Ens ho prenem diferent de cara al joc. Al final, l’Olympique de Lió són les reines d’Europa, i serà un partit de tu a tu, en el qual pot passar qualsevol cosa. Com és el futbol”.
Finalment, Patri ha revelat que en els dies previs al partit decisiu “intento fer el més normal possible. Òbviament, cuidant-me dins de tot. Això mai canvia. Però estic intentant fer vida normal, perquè és el que millor que em va per distreure els nervis. Però crec que els nervis arriben especialment els darrers dies abans de la final”. I ho ha explicat abans de referir-se a l’apartat psicològic d’aquest tipus de cites”.
Els “nervis bons” que té Patri abans de la final
I, en la línia dels nervis, ha confessat, citant les anteriors finals europees del seu Barça, que “he viscut diferències de la primera final a la d’ara. En la primera sabia perfectament que no jugaria. Però seguia amb els nervis quasi com si l’anés a jugar. No igual, però continuava amb aquells nervis bons. Perquè la veritat és que nervis dolents no em surten. Són bons. I òbviament, de la primera final a la segona i a la d’ara és totalment diferent. Saps que estàs allà, que pots estar en l’onze, que pots jugar. I és totalment diferent. Però són nervis bons, que tens dintre, que saps que et posen tens per a estar bé“.
