El darrer debat electoral a la presidència del Barça, acollit per TV3 i Catalunya Ràdio, ha tancat, definitivament, una campanya que s’ha allargat molt, massa, durant més de tres mesos. El candidat Joan Laporta partia com a favorit des de feia mesos, ho ha ratificat en les enquestes i, en un últim debat en el qual ha anat amb tot, ha deixat enrere Víctor Font i Toni Freixa que, per un motiu o per un altre, no li han pogut seguir el ritme.
En aquest debat ens hem trobat davant el Laporta menys políticament correcte de tots, el que molts barcelonistes demanaven des de feia temps i que només s’havia pogut veure en la ja mítica pancarta que va penjar a prop del Santiago Bernabéu. Ha passat a l’atac, ha dominat el ritme, ha tingut més minuts que Freixa i Font durant tota l’estona -malgrat que al final s’ha ajustat- i no ha caigut en alguns dels errors que ha comès durant la campanya.
Per la seva banda, Font ha mantingut el seu to didàctic i clarificador, el qual és molt útil per explicar un projecte, però poc efectiu a l’hora d’enfrontar-se en un cara a cara. Ha estat molt estàtic, molt encarcarat, i li ha faltat la guspira, el carisma, que no ha estat capaç de trobar durant tota la campanya. Val a dir que el seu projecte està molt ben treballat i compta amb professionals i experts molt capacitats, però ell sol no ha pogut aguantar el ritme de Laporta.
Finalment, Freixa no ha acabat de trobar el seu lloc. Ser el candidat continuista després de la nefasta gestió de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu, que va recollir el testimoni de la de Sandro Rosell de la qual ell mateix en va formar part, era molt difícil. Encara més després de la setmana del BarçaGate. Freixa és molt bo en el cos a cos i ho ha demostrat en alguns moments, però tot el projecte renovador que té Font li ha faltat al líder de Fidels al Barça.
La victòria de Laporta queda demostrada en alguns moments cigaleros que ha tingut. Han arribat quan ha preguntat als altres candidats si ajudaran el nou president en cas que no guanyin les eleccions. En primer lloc, ha marcat perfil donant a entendre que ell serà el guanyador, però és que també ha reaccionat amb molta rapidesa a les respostes que li han donat. Freixa ha assegurat que ell ja ho va fer amb Bartomeu i Laporta l’ha desacreditat de seguida: “No ha servit de gaire la teva ajuda, mira com ha acabat”. Després, quan Font ha dit que haurà de ser Laporta qui l’ajudi a ell quan guanyi perquè li agraeix la gestió que va fer al Barça, cosa que semblava una bona resposta, l’expresident ha tingut moltíssima més cintura: “No m’ho agraeixis tant i vota’m”.
El gran problema de Font és que no ha abandonat el seu to pedagògic i no ha pogut entrar a la lluita cos a cos. Laporta se l’ha menjat, fins i tot amb un to massa fatxenda en algunes ocasions, en les quals no ha acabat d’ajustar la frenada. “Quina pena que no et vulgui ningú”, li ha dit, o “com més et coneixen, menys et creuen”. Tanmateix, els punts que pot haver perdut Laporta per collar massa, no han estat tants com els que ha deixat de guanyar Font per no llançar-se al fang. Freixa ha estat més hàbil, però el seu passat el condemna.
Amb tot, Laporta ha culminat la campanya electoral que volia. Sempre ha tingut la lupa posada al damunt per si en deia una de grossa i el seu únic error, garrafal, va ser amb el futbol femení. Tanmateix, ha gestionat amb molta intel·ligència les poques vegades en les quals ha mostrat el seu perfil més canyer i amb la pancarta i el darrer debat, ha equilibrat la balança entre el Laporta seriós que ha volgut vendre i el cigalero que tothom recorda.
20 
