Ferran Torres, jugador del Futbol Club Barcelona, ha concedit una entrevista a Barça TV. Ho ha fet quan ha complert un any com a futbolista blaugrana. El valencià va arribar en el mercat hivernal de fitxatges de la temporada anterior, provinent del Manchester City. Va ser un moviment que va generar expectatives, per l’elevat preu que va pagar la junta directiva de Joan Laporta i perquè el jugador era (i és) una promesa del futbol espanyol.
Tot i això, amb el pas del temps, ha començat a ser discutit. Fins ara, ha anat clarament de més a menys. Així ho demostren els intangibles. En la seva primera titularitat, contra l’Athletic a la Copa, va marcar un golàs, i en els següents dos partits va repartir dues assistències. Aquest curs, però, l’arribada de Raphinha i la recuperació d’Ansu Fati l’han relegat a un segon pla. Però com ha deixat clar en l’entrevista, espera sortir-se’n.
El de Foios ha fet un balanç del seu primer any com a culer, i ha reconegut que “ha estat una temporada d’aprenentatge. Hi ha hagut moments complicats i bonics. He crescut molt com a futbolista. Potser no he donat la meva millor versió, però m’ha enfortit mentalment i futbolísticament. Sóc més madur. En aquest segon any veurem Ferran Torres“.
Ferran Torres, doncs, confia a donar i aportar més a l’equip de Xavi Hernández. Això sí, ha analitzat el seu paper en aquest equip cada vegada que té oportunitats, i creu que “quan jugo de titular o en els minuts que tinc dono alguna cosa diferent, trencar l’espai. La gent jutja pels gols, però no sóc un davanter com a tal. He de generar altres coses i el gol és una recompensa a la feina. Que estàs en una bona posició”.
El 0-4 al Bernabéu, “una de les millors nits de la meva vida futbolísticament parlant”
En aquest any, Ferran Torres ha jugat 44 partits amb els colors blaugranes, i ha estat en una bona posició en 12 ocasions. És a dir, ha marcat 12 gols. I un d’ells ha estat molt especial, ja que el va fer contra el Reial Madrid, al Santiago Bernabéu i en el recordat 0-4, la temporada passada. Doncs bé, per al davanter, aquella va ser “una de les millors nits de la meva vida, futbolísticament parlant. Vaig marcar el 3-0, i en un moment delicat, on es va donar un cop sobre la taula… Va ser un partit increïble. Un moment únic. Només cal veure com ho vam celebrar al vestidor”.
