El Futbol Club Barcelona ha perdut diverses coses aquest diumenge. A l’Estadio de los Juegos Mediterráneos, ha caigut per 1-0 i ha deixat escapar l’oportunitat d’eixamplar a deu punts la diferència al capdavant de la classificació de LaLiga, respecte al seu perseguidor, el Reial Madrid. Una diferència que s’hauria presentat molt contundent. No podrà ser, i serà així per diversos motius. Per l’encert de l’Almeria, molt treballador i solvent, i per les aigües de la xavineta.
Entre aquestes aigües, el capità de la nau, Xavi Hernández, s’ha deixat el seu monocular a la banqueta de manera incomprensible. S’ha deixat Alejandro Balde: aquell lateral esquerre que aquest curs s’ha fet un fart de desequilibrar partits. Ho ha fet de tots els colors: al Camp Nou, fora, contra equips de la zona baixa o contra conjunts amb més habilitat. L’últim cop va ser al Benito Villamarín, contra el Betis, en un matx en el qual manava el 0-0 fins que ell va regalar un gol a Raphinha.
Balde té els trets que el Barça no ha presentat: desbordament, velocitat i imprevisibilitat
Anteriorment, ja ho havia fet. Aquest curs ha repartit, en total, quatre assistències. En l’inici del curs, en va repartir una a Lewandowski al Reale Arena, contra la Reial Societat, i dues contra l’Elx, al polonès i a un Memphis Depay que ja juga a l’Atlètic de Madrid. Per tant, només l’argument de les xifres ja contradiu la decisió de Xavi, d’haver-lo deixat a la caseta. Podria haver estat l’opció escollida abans que Marcos Alonso o, si no, haver entrat per Ferran Torres abans que el valencià passés a exercir com a mitjapunta. Balde sempre promet desbordament, velocitat i imprevisibilitat. Tres trets que el Barça no ha presentat aquest diumenge a Andalusia.
S’entén totalment que Balde no hagi estat titular, pel tema de les rotacions, però no pas que no hagi tingut una estona per intentar-ho en el segon acte. Xavi ha preferit donar entrada a Raphinha Dias, Marcos Alonso, Ronald Araujo, Pablo Torre i Ángel Alarcón. És veritat que les substitucions han millorat les prestacions de l’equip, però és que era fàcil. Els substituiïs Franck Kessié, Sergi Roberto i Eric Garcia estaven fent aigües. Però per obrir una defensa tan tancada com la de l’Almeria s’ha trobat a faltar un home tan profund com Balde.
Xavi ha sorprès amb un equip que ha jugat molts minuts a la desesperada
El Barça ha basat tot el seu joc perillós en les centrades a Robert Lewandowski i l’esmentat Araujo. Evidentment alguna d’aquestes podria haver entrat. Però Xavi ja ha deixat molt clar en moltes ocasions que la millor manera per guanyar és fer-ho jugant bé, i no a la desesperada, amb centrades a l’olla constantment. Això és més propi dels temps de Ronald Koeman a la banqueta.
Ha resultat estrany, perquè no ha estat la primera vegada en la qual el Barça de Xavi ha hagut de remuntar un resultat advers fora de casa. A El Sadar va començar per sota al marcador. Si bé aquell dia estaven Pedri González o Ousmane Dembélé. També Balde. Cadascú té el seu manual d’instruccions per guanyar, i aquest cop Xavi no ha estat fidel al seu, amb una de les seves naus insígnia sense arremangar-se per a la causa.
1
