El Futbol Club Barcelona ha patit un autèntic bany de realitat. Contra el Bayern de Munic, els jugadors de Xavi Hernández han caigut per zero gols a tres i, si bé han tingut moments de domini de la pilota, mai han entrat al partit. De fet, no han rematat una sola vegada a porteria. En matèria esportiva, doncs, hi ha moltes coses a retreure al Barça. Tot i això, i lamentablement, això no és el més greu. El més greu és la manca de lideratge que s’ha evidenciat a la gespa del Camp Nou en molts moments.
El capità, Sergio Busquets, queda assenyaladíssim
Els casos més flagrants els ha protagonitzat el capità de la nau, Sergio Busquets. El fet que porti el braçalet amb la senyera al braç és una responsabilitat afegida. És a dir, el braçalet no és només una qüestió estètica. Tampoc l’obliga a només participar en el sorteig inicial del camp amb els àrbitres i el capità rival. L’obliga a moltes coses.
En primer lloc, l’obliga a donar la cara per l’equip. No només en les victòries, sinó també en les derrotes. Que els últims quatre anys tant estan abundant a Can Barça. El dia en el qual el Barça ha signat el seu retorn a la UEFA Europa League i que a sobre ha estat domat pel Bayern, amb un 0-3 al marcador i amb una imatge penosa, qui ha atès el micròfon de Movistar+ a peu de gespa i un cop ha acabat el matx ha estat Marcos Alonso. És a dir, el primer que ha donat la cara després del desastre ha estat un futbolista recentment arribat i no un que duu el braçalet i que està disputant la seva quinzena temporada a l’equip.
Però la gravetat d’aquesta incompareixença s’ha agreujat a continuació. Quan els jugadors ja eren al vestuari, un sector de l’afició blaugrana al Camp Nou s’hi ha quedat, tot demanant que els protagonistes tornessin per retornar-los el suport que ells i elles els havien donat durant una hora i mitja de partit. Doncs bé: endivinin quin jugador no hi ha sortit. Exacte, qui hauria d’haver sortit en primer lloc: el capità de la nau, que, de fet, quan ha estat substituït durant el partit ha rebut una xiulada.
Aquestes línies estan destinades a il·lustrar el poc lideratge que ha exercit aquest dimecres negre un jugador que òbviament continua sent llegendari. Tot i això, hi ha molta més teca per a criticar en termes d’actitud. Busquets no hauria de ser l’únic líder. Per exemple, al Barça més daurat de la història, el de Pep Guardiola, hi havia moltes veus autoritzades. Estava la de Carles Puyol, però també la de personalitats com Xavi Hernández, Dani Alves, Thierry Henry o Samuel Eto’o. Ara, però, si el capità de la embarcació falla, ningú no sosté el timó.
El final de partit esperpèntic del Barça
Crida l’atenció com ha acabat el partit l’equip: intentant atacar un Bayern sòlid a base de fogonades i improvisacions. No hi ha hagut cap guió, com va passar en la segona meitat del 3-3 contra l’Inter de Milà al Camp Nou. I tot plegat ha generat els incontables errors als darrers metres. Ha faltat direcció, i alhora una extensió a la gespa d’aquesta direcció. El Barça ha atacat amb uns Alejandro Balde i Ousmane Dembélé sols contra el món. S’han intentat cuinar ells mateixos les jugades, però no han estat ben acompanyats. Menció especial també per a Frenkie de Jong, que ha intentat establir ordre al mig del camp.
L’estranya substitució de Pablo Torre per Lewandowski
També crida l’atenció que Robert Lewandowski no hagi acabat el partit. Si bé aquest dimecres el Barça no s’hi jugava res a efectes resultadistes i que sí que té un partit a l’horitzó de Lliga important contra el València, el canvi de Lewandowski no s’entén. El Barça ha acabat jugant contra la seva bèstia negra sense el jugador que va decidir deixar aquesta bèstia negra per enrolar-se a les files dels catalans i intentar ressuscitar les seves il·lusions. L’home més decisiu, l’home-estrella i l’home-gol del Barça ha estat substituït pel jove Pablo Torre, mentre el conjunt de Xavi Hernández no havia fet cap rematada a porteria.
El Barça no aixeca el cap. Ha celebrat eleccions, ha tornat el president del sextet, ha fet invents per generar molts ingressos i ha confiat la nau al cervell del millor Barça de la història… però continua sense aixecar el cap. Aquest any pintava i pinta molt millor, en termes esportius. Jules Kounde i l’esmentat Lewandowski són dos dels millors jugadors del món i situen l’equip en una dimensió superior. Tot i això, mentre no existeixi cap lideratge, que és la conclusió del nou desastre, aquest equip continuarà sumit en la depressió d’Anfield i sense fer grans coses.
