La disputa del partit amistós entre el Futbol Club Barcelona i el Manchester City al Camp Nou ha estat una excusa per celebrar la vida i la lluita. Catalans i britànics han jugat un enfrontament benèfic, en el qual han generat uns ingressos que aniran destinats a una fundació que batalla contra l’ELA. El component esportiu, doncs, ha quedat relegat a un segon pla. En canvi, el reivindicatiu ha estat el protagonista. Juan Carlos Unzué, exfutbolista, exentrenador, culer de mena i pacient d’aquesta malaltia, ha estat el padrí de la contesa. I ha deixat uns missatges molt contundents.
En primer terme, en la prèvia el navarrès ha fet un discurs admirable. Davant un Camp Nou ple, ha agafat el micròfon i ha iniciat el seu parlament agraint als dos clubs “el seu compromís i la seva sensibilitat amb la nostra causa”. A continuació, ha donat les gràcies les persones assistents a la cita, “que heu comprat l’entrada, i a totes aquelles persones que ens donaran diners”. I com a plat final en aquesta intervenció, s’ha adreçat, sense interpel·lacions, als polítics.
La Llei ELA, congelada de forma incomprensible pel govern espanyol
Concretament, ha reivindicat que “els integrants de l’equip de l’ELA us diem que volem seguir vivint i gaudint de la vida. Però per a això, necessitem que es desbloquegi i es tramiti la Llei ELA ja. No hi ha temps per a perdre”. Unzué s’ha referit, doncs, al següent problema. Resulta que en el mes de maig d’aquest any, el Congrés dels Diputats espanyol va aprovar la Llei ELA, que pretén vetllar perquè les víctimes d’aquesta malaltia tinguin una vida digna. I és que fins ara no disposen de cap reglamentació que les tingui en compte, ja que és una patologia força minoritària pel que fa a la quantitat precisament de víctimes que la pateixen.
Tot i això, i de forma incomprensible, la llei encara no ha entrat en vigor. A més, des de el ministeri de Sanitat espanyol no s’ha donat cap pista. La llei, doncs, està congelada, mentre moltes persones, entre elles Unzué, esperen. Per tant, ha estat un contundent missatge per a, entre altres persones, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, que estava a la llotja de l’estadi.
El segon missatge als polítics, en roda de premsa
Després d’un partit en el qual Unzué ha passat una mitja part al costat de Pep Guardiola, entrenador del Manchester City, i l’altra amb Xavi Hernández, tècnic culer, tots tres plegats han concedit una roda de premsa. Allà, a banda de valorar la històrica nit que acabaven de viure, el mateix Unzué ha tornat a deixar missatges sentits i molt a tenir en compte.
Preguntat novament per la llei ELA, qui fou segon tècnic de Luis Enrique al Barça entre 2014 i 2017 ha clamat que cal “executar-la l’abans possible. És una evidència. El temps no espera. Cal fer els tràmits el més ràpid possible, i és el que intentem transmetre. Els malalts d’ELA, malgrat les limitacions que tenim, volem continuar vivint i gaudint de la vida. Però per a això necessitem una vida digna, i així és impossible”.
Unzué, a més, ha sentenciat aquesta part del discurs amb unes paraules commovedores: “Em sento un privilegiat, i em fot. Perquè tinc una bona situació econòmica i, per tant, podré combatre millor la malaltia. Però al 94% o al 95% dels meus companys els condiciona la malaltia, ja que és costosa. No hi ha ajudes. I això és el que cal canviar. I ho poden fer ells [els polítics]”. Unes paraules que han estat subscrites pels dos entrenadors.
L’anècdota que deixa en evidència LaLiga
Finalment, el mateix Unzué s’ha referit a LaLiga. Ho ha fet per explicar una història que deixa molt en evidència el nivell de l’associació futbolística espanyola. Preguntat per si té el propòsit d’organitzar aquest tipus de partits benèfics amb més freqüència, l’exporter, en primera instància, ha reconegut que “no és fàcil. Aquest partit s’ha pogut fer des de l’amistat, la relació personal que tenia amb persones de tots dos clubs. I això és el que ha donat aquesta oportunitat”.
A continuació, s’ha posat molt seriós i ha expressat que “vaig parlar amb LaLiga fa quasi dos anys per dir-los i demanar-los si es podia fer algun partit amb el mateix objectiu, per recaptar una bona quantitat de diners. I em van dir, evidentment, que tenen 300 propostes com la nostra, perquè desgraciadament al nostre país hi ha moltes causes semblants a l’ELA, amb tantes necessitats o més”.
A aquesta resposta, Unzué els va preguntar si “no heu pensat fer un partit anual i que cada any vagi dedicat a una d’aquestes malalties?”. I la resposta va ser “ah, doncs la idea és molt bona, i ho tindrem en compte”. Tot i això, com ha apuntat el també exentrenador del Girona, un any i mig després “seguim en aquell mateix punt”.
Finalment, ha recordat temps passats: “Quan era jugador, es jugaven partits per ajudar en el tema de les drogues. I es feia un partit anual. Desgraciadament, va durar el que va durar. Però jo crec que el futbol, i avui ho ha demostrat, pot generar una recaudació fantàstica. Uneix la gent, i sobretot, quan té l’objectiu d’ajudar malalties que tenen dificultats o que tenen pocs recursos, la gent respon. Com s’ha vist. Llavors, no estaria malament que tornessin a repensar-s’ho, que podem aprofitar el futbol no només com un negoci, sinó també com quelcom que socialment ajudi molt”.
La proposta d’Unzué, similar a La Marató
La proposta d’Unzué és similar al que a Catalunya es fa sota el nom de La Marató. Anualment, des de 1992, la Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 organitzen una campanya televisiva on es fan activitats per fer diners i destinar-los a una malaltia diferent. De fet, l’any 1996 es va dedicar a l’Alzheimer, el Parkinson, l’Esclerosi múltiple i la mateixa ELA. En canvi, i com bé ha deixat clar Unzué, tot i no dir-ho directament, LaLiga només pensa a fer negoci i no atén propostes tan importants i necessàries com la seva.
La demostració d’això és que, mentre que l’organisme que dirigeix Javier Tebas encara no ha trobat un espai per encabir un esdeveniment com el que proposa Unzué, sí que ha aconseguit transformar la Supercopa, tot fent que tingui més partits que abans i passant-la de la pretemporada al mes de gener, i per tant situant-la enmig del curs. I a l’Aràbia Saudita, amb el temps que implica el desplaçament.
Per tant, hi ha idees però no hi ha intenció. Només caldria una reunió per tancar una gran proposta. Com ara, fer-ho a l’estatunidenca, creant un d’All Star i, per tant, un partit entre els millors jugadors del campionat, creant així un gran impacte. De moment, però, impera el negoci, o la incapacitat.
1 
