El triomf del Futbol Club Barcelona al camp de l’Osasuna és, a primera vista, un pas més cap al títol de Lliga. Els gols de Robert Lewandowski i Ferran Torres han permès sumar tres punts clau en un partit espès i amb poques ocasions clares fins al tram final. Però, més enllà del resultat, el duel ha tornat a deixar un nom propi en el punt de mira: Roony Bardghji. El jove extrem suec, fitxat com una aposta de futur, ha repetit les mateixes sensacions negatives que ja havia deixat la setmana anterior contra el Getafe. Lluny d’aprofitar la seva qualitat tècnica i la seva capacitat en l’un contra un, Bardghji s’ha mostrat excessivament conservador. No s’ha atrevit pràcticament en cap acció a encarar el seu defensor, i això, en un equip com el Barça, és gairebé un pecat capital.
Cada vegada que la pilota ha passat pels seus peus, el ritme ofensiu blaugrana s’ha vist clarament afectat. El joc s’ha tornat previsible, pausat i fàcil de defensar per a Osasuna. En lloc de desequilibrar, Bardghji ha frenat. En lloc de generar superioritats, les ha diluït. Aquesta manca d’atreviment ha acabat penalitzant el conjunt blaugrana, que durant molts minuts ha estat incapaç de transformar el domini en ocasions reals de perill.

Rashford ha posat llum a l’extrem dret
El contrast ha estat encara més evident amb l’entrada de Marcus Rashford a la banda dreta. Igual que va passar a Getafe, el canvi ha estat immediat i revelador. Rashford ha aportat velocitat, verticalitat i, sobretot, decisió. En pocs minuts ha fet més mal que Bardghji en tot el partit. No només ha encarat i desbordat, sinó que ha estat determinant en el resultat: seva ha estat l’assistència precisa que Lewandowski ha convertit en el primer gol del Barça. Aquest tipus d’accions són les que marquen diferències en partits tancats. I són, precisament, les que s’esperen d’un extrem en el sistema blaugrana. Bardghji, però, sembla instal·lat en una versió massa prudent del seu joc, potser condicionat per la pressió o per la manca de confiança. La victòria a El Sadar ha mantingut el Barça en una posició privilegiada per al títol, però també ha deixat lliçons clares. Una d’elles ha estat que, ara com ara, Bardghji està lluny del nivell que exigeix ser l’extrem dret del Barça. I mentre no recuperi la confiança en el seu un contra un, el seu paper en l’equip continuarà sent, com a mínim, qüestionat.
