El Futbol Club Barcelona ha aconseguit una nova victòria de pes al camp del Getafe CF (0-2), un triomf que ha deixat la Lliga pràcticament sentenciada gràcies als gols de Fermín López i Marcus Rashford. L’equip ha sabut competir en un escenari incòmode i ha fet un pas gairebé definitiu cap al títol, ampliant l’avantatge fins als onze punts quan només resten cinc jornades. Tot i el resultat, el partit no ha estat especialment fluid en atac. El conjunt blaugrana ha controlat la possessió, però ha topat amb un rival molt tancat i agressiu, cosa que ha provocat una circulació lenta i amb poques idees en els metres finals. En aquest context, alguns jugadors han destacat per la seva eficàcia, però d’altres han deixat dubtes evidents. Un dels noms propis del partit ha estat Roony Bardghji, que ha estat assenyalat com el gran punt feble ofensiu. El jove extrem no ha aconseguit aportar la profunditat ni el desequilibri que s’esperava en absència de Lamine Yamal. Lluny de ser un revulsiu, ha evidenciat una manca de fluidesa en atac que ha condicionat moltes accions del Barça.
Bardghji ha rebut en banda, però en massa ocasions ha optat per jugar enrere o contemporitzar en lloc d’encarar el seu defensor. Aquesta falta d’atreviment ha estat especialment visible en situacions d’un contra un, on no ha generat superioritats ni ha trencat línies. En un partit on el Getafe ha acumulat molts homes darrere de la pilota, la seva incapacitat per desequilibrar ha restat alternatives ofensives a l’equip. A més, el seu posicionament tampoc ha ajudat a donar amplitud constant, fet que ha facilitat la feina defensiva del rival. En lloc d’estirar el camp, sovint ha jugat massa per dins, col·lapsant espais i reduint encara més la ja limitada fluïdesa del joc blaugrana.
Rashford ha canviat el panorama
El contrast ha estat evident amb l’entrada de Marcus Rashford. Quan l’anglès ha ocupat aquella banda, el Barça ha guanyat immediatament en profunditat i perillositat. Rashford sí que ha encarat, ha buscat el duel individual i ha aconseguit superar rivals amb conduccions verticals. La seva aportació no només s’ha traduït en sensacions, sinó també en fets: ha estat capaç de generar ocasions i, finalment, ha sentenciat el partit amb el segon gol, culminant una acció de contraatac. Aquesta diferència de rendiment ha posat en evidència que, ara com ara, Bardghji no ha estat la millor alternativa per substituir Yamal. El jugador suec ha deixat clar en diversos partits que el talent hi és, però que encara li falta determinació i capacitat per assumir responsabilitats en escenaris exigents. En un Barça que ja acaricia el títol, el marge d’error és petit, i actuacions com aquesta poden pesar en la confiança del cos tècnic.
