Hi ha moments a la vida que s’ha de fer un pas al costat per deixar a la joventut agafar el testimoni i liderar les noves generacions. Però hi ha d’altres que fins i tot els joves més talentosos han de respectar que les “velles glòries” encara tenen molt a dir. Per exemple, Olivia Rodrigo avui sona allà on vagi, però The Rolling Stones encara estan peu al canó i són aclamats arreu del món. Es podria dir que Olivia Rodrigo té la seva representació amb Gavi, Fermín, Ferran… i Robert Lewandowski, encoratjat pel rock que encara li demana el seu cor, continua traient les castanyes del foc like a rolling stone. El davanter polonès, que es troba en un moment difícil de la seva carrera, on encara està per decidir si continuarà o no al Futbol Club Barcelona la temporada vinent, ha aparegut a Pamplona per posar la primera espurna al 29è títol de lliga de la història del club blaugrana.
L’exdavanter del Bayern va arribar a Barcelona per moments com aquest. Amb 37 anys (farà 38 a l’agost), Lewandowski encara és capaç de decidir partits que semblen destinats a l’oblit. Aquest Osasuna 1-2 Barça ha estat un partit tímid de ritme baix fins al minut 80, que és quan ha aparegut el que sempre apareix quan se’l necessita. Una pilota mil·limetrada de Rashford ha trobat destí en el cap de qui sap molt bé com rematar pilotes i temporades per posar per davant un Barça que a partir d’aquí s’ha despertat.
Lewandowski ha fet exactament el que fan els grans noms quan el relat comença a esvair-se: ha aparegut sense avisar i ho ha canviat tot. No ha necessitat ni tres ocasions ni un partit brillant; n’ha tingut prou amb una acció, amb una lectura perfecta del temps i de l’espai, amb aquell instint que no s’ensenya. Ha guanyat la posició, ha mesurat el salt i ha connectat una rematada que ha trencat el silenci d’un partit que semblava condemnat a no passar a la història. En aquell instant, Pamplona ha vist com el “vell rocker” encara sap quin és el seu escenari.
Quan el rock no passa de moda
El gol ha estat molt més que un 0-1. Ha estat una declaració d’intencions, una resposta a tots els dubtes i un recordatori que el futbol també és ofici, experiència i orgull. Lewandowski ha reivindicat el seu paper en un equip que mira cap al futur, però que encara necessita el seu present. I mentre els joves continuen creixent i acumulant minuts, ell ha tornat a fer allò que millor sap fer: decidir. Perquè hi ha estrelles que brillen amb força, però n’hi ha d’altres que, com les grans cançons, simplement no passen mai de moda. Amb aquest cop de cap i el posterior gol de Ferran, el Barça ha fet un pas gairebé definitiu cap al títol: s’ha situat a tocar d’una lliga que podria ser matemàtica si el Madrid no guanya el seu partit de demà a Cornellà.
I si no arriba encara, el destí ha quedat servit en safata perquè es resolgui la setmana vinent, en un escenari majúscul, guanyant el clàssic a l’Spotify Camp Nou. Enmig de tots aquests comptes i possibles escenaris, Lewandowski ha tancat el seu propi cercle per una nit: ha estat qüestionat, però ha acabat sent decisiu. Com els grans noms que no necessiten reivindicar-se cada dia, només el moment just. I quan aquest moment ha arribat, ell ja hi era.
