La del pivot defensiu és la posició més icònica del Futbol Club Barcelona. És aquella demarcació per la qual, des dels temps de Johan Cruyff, ha passat més estona la pilota. Els tècnics que més en saben sovint assumeixen que hi cal un jugador diferent, que sàpiga jugar-hi de fàbrica. Neix, no es fa. Homes il·lustres hi han passat, com ara Pep Guardiola, Rafa Márquez, Yaya Touré o Sergio Busquets. Just en la setmana en la qual aquest últim ha estat més criticat que mai, un nou jugador ha alçat la mà: Frenkie de Jong.
En la còmoda victòria contra el Vila-real, ha estat el neerlandès qui ha exercit com a pivot defensiu. Mai sabrem si Xavi Hernández ha pres la decisió per atorgar descans a Busquets o si ho ha fet per assenyalar-lo. Sigui com sigui, també és icònic que De Jong hagi jugat probablement el seu millor matx com a pivot defensiu al Barça aquests dies. Just després que el partit de Busquets al Santiago Bernabéu evidenciés que ja és l’últim any del de Badia, amb el somni americà a l’horitzó. El capità, de fet, no va estar prou contundent en la jugada que va propiciar el primer gol blanc.
El dia que calia passar pàgina després d’uns resultats nefastos, Xavi ha apostat per De Jong i ha encertat. Contra el sempre rocós Vila-real d’Unai Emery, que venia d’encaixar només tres gols en les nou jornades inicials, més enllà de les actuacions estel·lars de Robert Lewandowski o de Gavi també ha brillat el noi d’Arkel. Ha estat un autèntic espectacle. Si el Barça ha viscut en camp contrari ha estat sobretot gràcies a ell.
‘Masterclass’ de De Jong en la creació i la recuperació de pilota, amb molt dinamisme
Ell ha estat qui ha imprès energia i velocitat per trencar línies amb la seva clàssica jugada i qui s’ha associat a la perfecció amb els qui l’han rodejat. Ha participat en la jugada del tercer gol i ha repartit caviar en d’altres ocasions. A més, ha esdevingut aquell amic en qui confiar. Que tinc un problema? Doncs és menys problema quan tinc De Jong al meu costat o al darrere.
El neerlandès ha recuperat deu pilotes, una xifra molt poc habitual en l’elit. I, continuant en l’apartat de les estadístiques, de les 81 passades que ha intentat, 77 han estat bones. Molt transcendental, tenint en compte que juga en una parcel·la amb molt de risc i molt poblada. Si De Jong tingués aquest nivell o un de similar en quasi cada partit, Busquets començaria a provar les mels de la banqueta abans de l’esperat. El problema és que no és tan habitual veure aquest De Jong. Però si s’ho proposa, serà el nou amo de la posició més icònica del Barça.
Encara li falten moltes guerres que batallar. Encara ha de demostrar això en un escenari dels grossos. Però sembla que està de camí. És un tema d’actitud. D’una actitud tan genial com la que ha tingut al postpartit, quan ha alçat novament la mà per atendre Movistar+ i reivindicar que “em sento còmode quan estic involucrat en les jugades i toco molt la pilota. Avui l’he tocat molt, i me n’alegro”.
