El túnel ha estat llarg, però ha arribat, per fi, el final. El Futbol Club Club Barcelona ha perdut contra el Bayern de Munic, i això en termes competitius és l’únic que importa. Tot i això, si el barcelonista creu en el procés i la mítica frase trust the process, el barcelonista ha d’anar a dormir amb els ulls brillosos. I és que per primer cop en cinc anys, l’equip ha donat la cara en una nit assenyalada al calendari fora de les fronteres espanyoles.
El Barça, doncs, ja sap què falta per guanyar en les grans nits europees. Encara no sap guanyar-les, però sap què ha de fer. Encara no ha acabat la figura del Mecano, però té el manual d’instruccions après. L’equip de Xavi Hernández ha fet un primer temps per emmarcar. Ha plantat cara, amb una defensa perfecta. Això és el primer que ha canviat. A Roma, Liverpool, Lisboa o en aquest mateix escenari però fa un any, el Barça moria en aquesta part de l’equip. Aquest cop, Andreas Christensen i Ronald Araujo han assecat els Thomas Müller, Sadio Mané i companyia.
I Araujo ho deia en la prèvia. Si l’equip deixa a zero la seva porteria, és molt probable que guanyi per la qualitat que hi ha al davant. Però aquesta qualitat no ha aparegut. I això que hi ha hagut opcions. El Barça ha arribat amb suma facilitat a la porteria defensada per Manuel Neuer. Quan no ho ha fet amb la possessió, ho ha fet provocant errades en la sortida de pilota bavaresa. Això és un altre punt molt millorat. Els catalans han pressionat, i ha atacat amb ànima i criteri, a diferència de les nits paupèrrimes esmentades. Abans hi havia Messidependència, i ara hi ha variants.
La pólvora del Barça, mullada en el pitjor moment possible
Ousmane Dembélé i Raphinha han fet mal. També Pedri González ha generat perill. Però en el futbol el més important són els gols, i aquí l’equip ha tornat a fallar. Incomprensiblement. Robert Lewandowski i l’esmentat Pedri han perdonat tres ocasions clares que, d’haver entrat, haurien canviat el partit, el grup i els ànims barcelonistes. No ha estat així. Quan es perdona es paga, que diuen els savis. Després del penal no xiulat de manera increïble, ha arribat el següent aprenentatge culer.
Després d’una ocasió culer en la represa, el Bayern ha sortit en tromba cap a la porteria de Ter Stegen. El de Monchengladbach ha aturat un bon xut i, en el córner, Lucas Hernández ha avançat els seus. Ho ha fet en el primer error en defensa, que l’ha comès Marcos Alonso. El madrileny no ha seguit el francès en la marca, i aquest ha rematat sol. Després, en uns minuts de desconnexió, Leroy Sané ha deixat la contesa pràcticament sentenciada. Tot plegat ha ensenyat al Barça que un sol error a Europa et condemna i que malgrat que el rival marqui un gol, cal continuar amb la mateixa intensitat.
Les notes positives del Barça a Munic
És cert que és molt fàcil dir això des d’una cadira i sense haver suat. Per tant, per fer justícia, també toca posar en valor i repassar totes les coses positives. Al cap i a la fi, aquesta ha estat una derrota constructiva, i oportuna. Més val ara que a l’abril. Aquestes coses positives, doncs, són la contundència defensiva en la primera meitat, la meritocràcia de Xavi a l’hora de fer l’alineació, la masterclass de Busquets per treure la pilota, els bons recursos que han oferit Raphinha i Dembélé o el bon partit de Gavi malgrat la seva joventut. La gran nota negativa en termes esportius ha estat les imprecisions de Lewandowski, però continuaran entrant… i en un mes toca rebre els bavaresos al Camp Nou. Abans, això sí, els blaugranes estan obligats a treure bons resultats contra l’Inter.
1 
