Després d’ascendir diverses muntanyes amb solvència, el Futbol Club Barcelona encara l’ascens del primer vuit mil. El conjunt de Xavi Hernández es juga contra el Bayern de Munic moltes coses. En primer lloc, la més important és la dels efectes resultadistes. Vèncer els alemanys significaria sumar tres punts, privar-los que ho facin ells i encarrilar la classificació als vuitens de final. Però també suposaria fer un cop sobre la taula, ja que, sobre el paper, es tracta d’un dels millors equips contra els quals jugarà la xavineta en el calendari més recent. En termes nacionals, el nivell del conjunt de Julian Nagelsmann només és comparable al del Reial Madrid.
Finalment, aconseguir els tres punts significaria posar fi a una etapa negra del club. El Bayern ha estat la bèstia negra dels culers les darreres temporades. Va clavar l’estocada del 2-8, que ha esdevingut la derrota més grossa i dolorosa de la història dels catalans, i la del doble 3-0, que va dur-los a la segona competició continental dues dècades després. Per tant, és evident que el partit és tan important com difícil. Tot i això, hi ha moltes coses a les quals el barcelonisme es pot agafar.
Els estats d’ànim d’uns i altres, molt diferents
En primer lloc, el més sabut per tothom: l’excel·lent estat de forma. La xavineta arriba a la contesa havent guanyat cinc dels sis partits disputats en el nou curs, amb vint gols anotats i només dos rebuts. Si bé va empatar contra el Rayo Vallecano en la jornada inaugural de Lliga, des d’aquell dia ho ha comptat tot per victòries. Aquestes inclouen golejades de prestigi: aconseguides al camp de la Reial Societat, del Sevilla, i a casa, contra el Viktoria Pilsen, amb el primer hat-trick culer de Robert Lewandowski. Actuacions a destacar, també, les d’Ousmane Dembélé, Jules Koundé, Pedri González, Eric Garcia o Alejandro Balde.
Lewandowski, de fet, torna a la que va ser casa seva durant vuit cursos, contra un equip que està en hores baixes. Sí, van derrotar l’Inter de Milà per 0-2 en el primer partit de UEFA Champions League. Però a la Bundesliga, després d’haver començat amb tres victòries de tres, han patit tres empats consecutius. Si bé no és pas quelcom catastròfic, ara mateix no es respira un bon ambient al si del vestidor del gegant bavarès. La mentalitat de revenja barcelonista i de dubtes alemanya són dos factors que poden desequilibrar la balança. Això sí, contra els Thomas Müller, Serge Gnabry, Sadio Mané i companyia un no es pot refiar.
El gran rendiment de Lewandowski
Tot i això, cal accentuar el rendiment de Lewandowski. El polonès ha sumat la brutal xifra de nou gols i dues assistències en els sis primers partits. Probablement tindrà ganes de reivindicar-se a l’Allianz Arena. I més enllà de l’esmentat, hi ha una dada imponent. La segona víctima preferida del davanter en matèria de gols és ni més ni menys que el Borussia Dortmund: l’equip on va jugar abans de fitxar pel Bayern. Només ha anotat més dianes contra el Wolfsburg. Això significa que els cops que s’ha retrobat amb un exequip seu, ha estat on fire. Concretament ha marcat 22 gols a l’equip que juga al Signal Iduna Park.
El polonès, en forma quan s’enfronta a un exequip seu…
Per tant, és evident que quan juga contra un equip al qual va estar, el jugador s’endolla especialment. Cal tenir en compte, a més, que, si bé la dirigència del Bayern el va acabar deixant marxar al Barça, van posar diverses dificultats i van fer alguna declaració que no va agradar al jugador. Llavors, pot tenir encara més ganes de golejar.
… I quan ho ha fet contra el Bayern
En cas de fer-ho, de fet, no seria, ni molt menys, el primer cop que marca al Bayern. Durant els quatre cursos que va estar a Dortmund, Lewandowski va ser el gran líder d’aquell equip de Jürgen Klopp que va arrabassar, entre altres títols, el de Bundesliga de la temporada 2011/2012 als vermell-i-blancs. I en aquella etapa, Lewandowski els va marcar cinc gols. Un d’aquests el va fer en el mateix campionat esmentat, quan tots dos equips van disputar la jornada 30 al Signal Iduna Park. El resultat final d’1-0 va ser quasi definitiu.
D’altra banda, aquell mateix curs, la DFB Pokal, la copa alemanya, va citar tots dos conjunts a la final. Doncs bé, els de Klopp es van imposar per 5-2… amb un hat-trick de Lewandowski! Després que els muniquesos perdessin les opcions d’aixecar el títol de Lliga i perdessin aquesta final, van perdre la final de la Champions contra el Chelsea, ni més ni menys que a casa seva: l’Allianz Arena. Aquella temporada, però, va ser l’inici del Bayern contemporani i temible, moldejat especialment per Jupp Heynckes, Pep Guardiola i Hansi Flick.
A la setena va la vençuda?
Però hi ha més teca en clau del Barça i del Bayern. Més enllà de les ganes de revenja que pugui tenir l’equip barcelonista, una victòria a l’Allianz Arena suposaria el primer triomf a casa dels alemanys. Han tingut sis intents, i mai no ho han aconseguit. Això, doncs, és una estadística pèssima que, això sí, ressalta l’esperit de reivindicació que molt probablement sobrevola el vestuari culer.
El primer precedent del Barça a Múnich va succeir a la semifinal de la Copa de la UEFA l’any 1996, en la qual un empat a dos a l’Olympiastadion muniquès va donar pas a una victòria per 1-2 al Camp Nou del Bayern, que va passar a la final per aixecar el títol, contra el Girondins de Bordeus.
El següent precedent ja va donar-se a la Champions, si bé en el mateix escenari olímpic, construït pels Jocs Olímpics de Munic de 1972. Va ser la temporada 1998/1999. Llavors, catalans i bavaresos es van citar en una fase de grups en la qual, com ara, van protagonitzar el grup de la mort, juntament al Manchester United i el Brondby danès. Els alemanys es van imposar per 1-0, i van donar pas a una molt dolorosa eliminació blaugrana. I és que la final d’aquella edició, que precisament el Bayern va perdre contra el United, es disputava al Camp Nou.
Del dolç empat de 2009 a la dolça derrota de 2015, passant per la nefasta golejada de 2013
A partir d’aquí, tot es trasllada a l’Allianz Arena. Aquest modern recinte es va inaugurar poc abans del Mundial de 2006 jugat a Alemanya. El Barça el va estrenar la temporada 2008/2009, la del primer triplet, amb Pep Guardiola a la banqueta. Ho va fer en una tornada de quarts de final de la Champions. No va passar de l’empat a un. Això sí: no calia pas guanyar, ja que a casa s’havia fet els deures amb tot un 4-0.
El següent precedent torna a ser dolorós. Data de la temporada 2012/2013. En aquest cas, l’anada de les semifinals. Era un sublim Bayern de Jupp Heynckes, contra un Barça de Tito Vilanova que venia fent una temporada incommensurable (va acabar guanyant la Lliga amb 100 punts), però de capa caiguda en l’aspecte físic. I els locals els van passar per sobre. 4-0 a favor, amb un gol inicial polèmic, que va donar pas a un 0-3 al Camp Nou i per tant un 7-0 al global de l’eliminatòria.
Dos cursos després, el Barça va trobar la revenja. El Bayern, aquest cop entrenat precisament per Guardiola, va donar molta guerra al Camp Nou en l’anada de la semifinal de la Champions del curs 2014/2015, però va encaixar un 3-0 liderat per Leo Messi. I en la tornada, a l’Allianz Arena, es va repetir un partit similar al de 2009. Els alemanys van guanyar, però per un 3-2 insuficient i sempre controlat pels Messi, Neymar, Luis Suárez i companyia. Com el 2009, van aixecar el tercer dels tres títols en joc, la Champions, per completar el triplet.
El darrer precedent del Barça en terres muniqueses torna a ser molt dolorós. És el de tot just fa una temporada. Després de fer una fase de grups de la Champions desastrosa primer amb Ronald Koeman a la banqueta i després amb Xavi Hernández, tot acusant la manca de gol d’aquell Barça, els blaugranes visitaven l’Allianz Arena amb l’obligació de guanyar i obrar un miracle. Però impossible: 3-0 i cap a l’Europa League.
El partit d’aquest dimarts, doncs, és una oportunitat per trencar moltes coses. Per trencar aquesta mala ratxa dels darrers anys, per estrenar-se a l’Allianz Arena i a Munic, perquè Lewandowski demostri que continua sent un gran davanter sense necessitar l’ajuda dels seus excompanys i perquè el Barça faci un gran cop sobre la taula. Això sí, com s’ha remarcat, mai no es pot subestimar el Bayern. Malgrat tot, és un dels equips més guanyadors que hi ha. Els blaugranes han de lluitar contra la forta mentalitat de Müller, Gnabry o Joshua Kimmich, la qualitat de Sadio Mané o la fiabilitat de Manuel Neuer.
