La junta directiva de Joan Laporta està de celebració… i és que avui ha completat el primer any de mandat! Han passat 365 dies des que la candidatura amb el lema Estimem el Barça va guanyar les eleccions del Futbol Club Barcelona, imposant-se a les candidatures de l’empresari Víctor Font i l’exdirectiu blaugrana Toni Freixa. En una jornada històrica, marcada per la pandèmia de la Covid-19 i en la qual van acudir a votar al Camp Nou jugadors com Leo Messi, acompanyat del seu fill Thiago, Laporta i companyia van aconseguir la majoria absoluta: un 54% dels vots, molt per damunt del 30% de Font i del 9% de Freixa.
Això va suposar que s’obrís el segon cicle de Joan Laporta al capdavant de la nau blaugrana, després que hagués governat el club entre l’any 2003 i el 2010, i un canvi de rumb important en el club. Feia mesos que el Barça estava sent governat per la junta gestora de Carles Tusquets, després que l’anterior president del Barça, Josep Maria Bartomeu, dimitís l’octubre del 2020 estant amenaçat per una moció de censura impulsada per molts seguidors i seguidores barcelonistes.
El primer any de la nova etapa de Laporta al club ha estat una muntanya russa. Si bé ara l’afició blaugrana somriu en presenciar els bons resultats i sensacions del primer equip de futbol masculí, no tot han sigut flors i violes fins ara. Laporta, ajudat en gran manera pel secretari tècnic Mateu Alemany, ha trobat brots verds, com ara la presència de molt bons jugadors joves en l’equip en qüestió o la brillantor del primer equip femení de futbol i del primer equip de bàsquet masculí, però també ha fet front a un munt de focs. I els ha apagat tots?
L’històric i dolorós adeu de Leo Messi
El primer gran obstacle al qual va fer front Laporta va ser la no continuïtat de Messi. Va ser un tema molt espinat, que encara voreja a les tertúlies als bars de Catalunya. Va poder fer més per aconseguir-la? En aquest cas, ho hauria d’haver fet? O finalment l’adeu del déu argentí ha acabat sent necessària per a la regeneració blaugrana? La versió oficial culpa la Lliga de no haver estat flexible a l’hora de permetre un major marge a la massa salarial. I és que el Barça no podia passar el tall de les inscripcions tenint Leo Messi i el sou en plantilla.
Abans, però, Laporta va regenerar l’esquelet del club. Va fer fora diversos treballadors del mateix, com ara el manager general de bàsquet de llavors, Nacho Rodríguez, o el de l’handbol, la llegenda David Barrufet, per substituir-los, respectivament, per la també llegenda Juan Carlos Navarro i Joan Solé. Va prendre decisions controvertides. Ho van ser tant les decisions esmentades com els canvis a la banqueta del Barça femení, de Jonatan Giráldez per Lluis Cortés o a la del Barça B masculí de futbol, de Sergi Barjuan per Francisco Javier García Pimienta. També va decidir ratificar Sarunas Jasikevicius en el primer equip masculí de bàsquet.
En alguns casos, el temps i les decisions li han donat la raó. Per exemple, el Barça femení continua sent l’equip imparable que era abans. I segurament requeria un canvi, donades les friccions que es poden donar entre entrenador i jugadores després d’un determinat temps a l’Olimp del futbol (ja va passar amb Pep Guardiola quan entrenava el Barça). En canvi, feia temps que el Barça B no tenia tants problemes i no encadenava una crisi tan nefasta de resultats. Tot i això, cal recordar que la primera funció d’aquest equip és la de formar jugadors, i que els joves que estan pujant al primer equip ho estan fent de meravella. També cal tenir en compte que la formació de Gavi o Nico i els fitxatges de Pedri i Araujo són responsabilitat de l’anterior junta.
El primer equip masculí, de Koeman a Xavi i de menys a més
El primer equip de futbol masculí ha anat clarament de menys a més. En el seu primer estiu de la seva segona etapa, després de no decidir-se per cap altre entrenador, Laporta va ratificar Ronald Koeman. Per tant, va ser el neerlandès qui va planificar la nova temporada. Aquesta, però, no va començar com esperaven els optimistes. Sí que ho va fer com pensaven que començaria els menys partidaris de la continuïtat de l’heroi de Wembley. I va ser la crònica d’una mort anunciada. El Barça, que venia de guanyar la Copa i de lluitar fins al final el campionat de Lliga, va travessar una crisi de resultats i sensacions. En mig d’aquesta, Laporta finalment va optar per fer fora Koeman i contractar un Xavi Hernández que no va ser capaç d’evitar el primer descens de l’equip a l’Europa League en més d’una dècada i mitja.
Després de començar amb tants dubtes i problemes, el Barça masculí de futbol ja comença a il·lusionar l’afició. El gran mercat de fitxatges hivernal ha permès el tècnic terrassenc recordar a equips blaugranes anteriors, que jugaven bé a la pilota i guanyaven per golejada molts partits. En aquest sentit, el Barça ha obert, indiscutiblement, un cicle que promet ser guanyador. Mèrit dels jugadors, de la junta i de l’entrenador.
Front a greus deutes econòmics
Un cicle que promet ser guanyador malgrat la greu crisi econòmica que va trobar la junta en arribar, ara fa un any, a la presidència. Així ho va anunciar el passat mes d’octubre el CEO de llavors, Ferran Reverter. Aquest va explicar, entre altres coses, que el club tenia un deute de 1.350 milions d’euros, amb una “necessitat urgent de refinançament”. Les conseqüències eren, entre altres, la dificultat a l’hora de pagar nòmines i d’inscriure nous jugadors.
Això va passar amb el Kun Agüero o Ferran Torres. Mateu Alemany va haver de fer malabars per inscriure’ls. I ho va aconseguir. També ha aconseguit, malgrat que encara no s’hagi anunciat, un important patrocini amb l’empresa de serveis multimèdia sueca Spotify. Aquesta pagaria 60 milions d’euros per any, durant quatre cursos, a canvi que la samarreta blaugrana dugués el seu logo i que el Camp Nou tingués com a cognom el seu nom.
Bons fitxatges per potenciar la base, amb un somni daurat
Tot això ha passat mentre la junta negocia el que seria el fitxatge de la dècada. El Barça pretén posar la cirera del seu nou projecte amb la incorporació del gran i jove davanter noruec Erling Haaland. Laporta hauria parlat en diverses ocasions amb el representant del jugador, Mino Raiola, i amb qui té una bona relació. A més, el mateix Xavi va reunir-se amb el mateix Haaland. Haaland, doncs, podria ser un dels fitxatges en la segona etapa de Joan Laporta al Barça. S’afegiria a una llista que ja contempla el Kun Agüero, Èric García, Emerson Royal, Memphis Depay, Luuk de Jong, Dani Alves, Ferran Torres, Adama Traoré, Pierre-Emerick Aubameyang, probablement, Andreas Christensen… i qui sap si, l’estiu vinent, Erling Haaland.
A les oficines, també destaquen les decisions de Laporta d’aixecar catifes i denunciar la gestió de la junta directiva anterior, de Josep Maria Bartomeu, a través de l’informe Forensic, i d’impugnar, juntament al Reial Madrid i a l’Athletic Club, l’acord adoptat per l’Assemblea de la Lliga i el fons d’inversió CVC per la posada en marxa del projecte LaLiga Impulso.
En termes de títols, el nou Barça ha guanyat, el darrer any, una Copa de futbol masculí, un triplet i una Supercopa femenins, també un triplet i una Supercopa espanyola, a banda d’una catalana, en handbol masculí; una Lliga i una Copa de bàsquet masculines, una lliga i una Supercopa en futbol sala masculí; una lliga espanyola i una catalana en hoquei patins, i una lliga espanyola en hoquei gel.
