Marc-André ter Stegen s’havia acostumat a recollir moltes pilotes de les seves xarxes els darrers anys. El porter del Futbol Club Barcelona ha estat la principal víctima blaugrana dels grans davanters d’Europa durant les últimes les cèlebres desfetes fora de les fronteres espanyoles. Per diversos motius, ell i els seus companys quasi sempre acabaven tornant escaldats als vestuaris. Ara, però, arran un mercat de fitxatges que tot i no haver acabat ja és d’època, sembla que les coses estan a punt de canviar. La incorporació del defensa Jules Koundé n’és el garant.
El Barça empaita els seus fantasmes defensius
Durant el darrer lustre, els equips entrenats per Ernesto Valverde, Quique Setién, Ronald Koeman i Xavi Hernández han rebut 35 gols en diverses golejades que han suposat que l’equip veiés impossibilitades les opcions de complir els seus objectius sobre el paper, i que, en poques paraules, fes pena. Durant els darrers cinc anys, coincidint amb diversos factors com ara la manca de projecte, la incompetitivitat a l’hora de fitxar, els problemes físics de Gerard Piqué o la pèrdua de Javier Mascherano, s’han produït els mítics naufragis.
Quatre del Paris Saint-Germain i tres de la Juventus la temporada 2016/2017, tres de la Roma la 2017/2018, quatre del Liverpool la 2018/2019, vuit del Bayern la 2019/2020, quatre del PSG la 2020/2021 i sis del Bayern (en dos partits), tres del Benfica i tres de l’Eintracht de Frankfurt la darrera. 35 gols que han arribat a conseqüència de problemes d’esquema, d’errors defensius greus o de manques de concentració surrealistes.
El projecte de Xavi pren forma
Ara, en el primer estiu de Xavi Hernández com a tècnic culer, està quedant demostrat el projecte que pretenia muntar el dia que va acceptar la proposta de Joan Laporta. Després que el president salvés els mobles en el passat mercat hivernal, amb la incorporació de jugadors que van aixecar el vol de l’equip en la segona meitat de la temporada, ara s’està traçant una línia sublim. El terrassenc, a banda d’haver alçat el vol del fènix blaugrana la passada temporada, ha esdevingut clau a l’hora de convèncer els grans jugadors que la junta està incorporant.
Aquest dijous és el dia de Jules Koundé, i també és el dia en el qual el Barça ha empaitat definitivament els seus fantasmes. El dia en el qual es comença a muntar un equip majúscul. Els equips majúsculs comencen per darrere. Quan un equip no té rumb i una defensa no està a l’altura, ja hi pot ser el millor futbolista de la història amb un doblet, incloent un golàs de falta, que mai no serà suficient.
Koundé, un dels millors centrals del món
Com la de Robert Lewandowski, la incorporació de Koundé significa moltes coses. Per una banda, significa que el club hagi guanyat la partida a un altre gran club europeu: un Chelsea que fa poc va guanyar la Champions, i que desitjava fer-se amb els serveis del defensa francès. Un cop d’autoritat i de prestigi, units al fet d’estar fitxant un dels millors centrals del planeta i, sense dubte, un dels que té més projecció i capacitat de créixer.
Amb 23 anys, Koundé ha meravellat al món del futbol amb grans actuacions. Aquestes l’han dut a ser internacional amb França, selecció vigent campiona del Mundial, i a ser fitxat per un Barça que aspira a marcar una nova època. Això sí, la seva incorporació, taxada en uns 50 milions d’euros fixos, obre un ventall d’incògnites. És obvi que en condicions normals Koundé serà titular. Però en quina posició? I amb quins acompanyants?
Les possibilitats que tindrà Xavi amb Koundé
Primer cal contemplar l’escenari favorit de Xavi. Aquest és el de l’esquema del 4-3-3. Com que Koundé habitualment juga com a central, el més previsible seria que acompanyi Araujo a l’eix dels jugadors que defensaran la porteria de Ter Stegen. Això sí: tots dos són dretans i estan acostumats a exercir en el marge dret d’aquest eix esmentat. En aquest sentit, Koundé destaca per tenir un gran maneig també de la seva cama esquerra. Tant per defensar com per treure la pilota jugada des del darrere, que és el que tothom sap que busca Xavi.
Tampoc no es pot descartar que Koundé disputi minuts com a lateral dret. En el seu passat ho ha fet i, tenint en compte els problemes que el Barça ha experimentat en aquesta posició precisament en els darrers cinc anys, el francès podria ser la solució. Tot i això, la prioritat del club aquí passaria per contractar César Azpilicueta, un experimentat i també polivalent defensa més acostumat a jugar en la banda dreta i per tant més preparat per ocupar el buit de Dani Alves.
Si el somni de Xavi i Laporta es complís, el Barça passaria a tenir una de les millors defenses del planeta. Tindria molt poc que envejar a la del Madrid, formada previsiblement per David Alaba, Éder Militao, Antonio Rüdiger i Dani Carvajal; la del Liverpool, amb Andy Robertson, Virgil van Dijk, Konaté i Trent Alexander-Arnold; o la del Bayern de Munic, amb Lucas Hernández, Dayot Upamecano, Matthijs de Ligt i Noussar Mazraoui.
La defensa del possible onze de gala del nou Barça de Xavi
Un possible onze de gala culer estaria format, en defensa, per Azpilicueta al lateral dret, Araujo i Koundé com a parella de centrals i Jordi Alba al lateral esquerre (amb la possibilitat que arribi Marcos Alonso per competir amb l’hospitalenc). I hi hauria uns suplents de garanties: Andreas Christensen, que podria prendre el relleu de Koundé al centre si finalment no arribés Azpilicueta i que és tot un campió d’Europa; Gerard Piqué, l’estat físic del qual caldrà cuidar; i Eric Garcia, un jugador que en el seu curs ha estat irregular però que ha tingut bones actuacions (com ara al famós clàssic del 0-4). Això sí, tampoc es pot descartar un altre tipus d’esquema, com ara un 3-4-3 format, per què no, amb Araujo, Christensen i Koundé i per tant que permeti poblar més el centre del camp.
Després d’anys de males collites, el Barça de Xavi tindrà el que va tenir el Barça de Pep Guardiola: un conjunt sòlid, carismàtic i experimentat al darrere. Éric Abidal, Carles Puyol i els esmentats Piqué i Alves van ser els homes de les grans batalles d’aquella orquestra. Ara, la rereguarda del terrassenc ja ha pres forma. Centrals que saben tractar bé la pilota i que saben marcar gols importants i, presumiblement, laterals amb arribada.
