El president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, ha deixat clar a una entrevista recent que no hi hauria moviment en aquest mercat d’hivern, tot i que podria produir-se alguna sortida. A l’estiu, el Barça haurà de buscar jugadors que acabin contracte o que puguin sortir dels seus clubs a un preu molt reduït, per la delicada situació econòmica de l’entitat. La prioritat dels blaugranes és, sense cap mena de dubte, el lateral dret. Des de Dani Alves que no hi ha un futbolista de garanties en aquesta posició. És per això que els culers estan parlant amb Benjamin Pavard, defensa del Bayern de Munic. El francès encara té un any de contracte, però podria sortir a un preu acceptable. D’altra banda, Íñigo Martínez continua essent el desig de Xavi Hernández per l’eix de la línia defensiva. L’operació per incorporar el defensa basc, a priori, és molt més senzilla, perquè el pròxim juny acaba contracte i vol venir al Barça.
Pavard, opció potent però complicada
El Barça no ha aconseguit trobar el relleu de Dani Alves. El lateral brasiler va marcar una època com a blaugrana, aixecant tots els títols possibles i convertint-se en un dels ídols de l’afició. No només no s’ha trobat un bon substitut, sinó que, quan Xavi va aterrar a la banqueta culer, va demanar que Alves tornés mitja temporada per cobrir la banda dreta del Camp Nou. Ni Nélson Semedo, ni Sergiño Dest, ni tampoc Emerson Royal han pogut fer-se un lloc a Barcelona i han acabat sortint per la porta del darrere. És per això que el Barça necessita fitxar un lateral dret de garanties. El nom que té més força és el de Pavard. L’internacional francès ha manifestat als bavaresos el deu desig de canviar d’aires. Caldrà veure si Barça i Bayern s’entenen –amb el perillós precedent de Lewandowski-, perquè els catalans no poden assumir un traspàs gaire elevat.
Pot ser l’any, per fi, d’Íñigo Martínez
Íñigo Martínez porta essent el desig del Barça molts estius, però l’Athletic Club sempre s’ha remès a la seva clàusula de rescissió. El pròxim juny acaba contracte i és l’any perquè ambdues parts acabin firmant un acord. Amb 31 anys, el central d’Ondarroa veu el Barça com una oportunitat única de jugar competicions europees i posar la cirereta a una gran carrera futbolística. Xavi veu en ell un central contundent i amb molt bon desplaçament, ideal per adaptar-se a la sortida de pilota que proposa el Barça. A més, en cap cas arribaria per ser el central titular, sinó com a tercera o quarta opció a l’eix de la defensa. En tot cas, sembla una operació molt més fàcil de dur a terme que la de Pavard.
1 